Lluís Apesteguia: "La finalitat d'un partit no és simplement participar en un govern, és transformar la vida de les persones"

PalmaLluís Apesteguia (Deià, 1985) encara digereix la victòria a les primàries de MÉS per Mallorca que farà que lideri la llista dels ecosobiranistes al Parlament a les eleccions autonòmiques de 2023. Ha guanyat proposant una revisió del paper del partit en el si del Govern, però també recorda que ja fa temps que el coordinador de MÉS, Antoni Noguera, parla de revisar els acords de Bellver.

Esperàveu ser el guanyador de les primàries?

— La percepció era que els resultats estaven molt ajustats. Quan vàrem fer el periple per totes les agrupacions, allò que percebies era que les forces estaven bastant igualades. Hi havia un fet que no podies contrastar: la gent que s'havia inscrit a les primàries, que era molt nombrosa. Però el que jo rebia per part de l'altra candidatura [la de Maria Ramon] i de les nostres càbales era que la cosa estava igualada. No sabia a favor de qui acabaria sent el resultat.

La pregunta sobre qui era el candidat de l'aparat de MÉS ha estat recurrent, però us considerau el candidat de les bases? Hi ha un missatge cap a l'estructura de càrrecs del partit?

— Hi ha un missatge de replantejament de l'estratègia de MÉS. La gent demana un MÉS més contundent en la defensa dels seus principis i de les seves propostes. No tant com un qüestionament de les persones, perquè les persones fan el que poden quant a les seves responsabilitats dins el marc polític que tenim, que està molt condicionat pel pacte del 2019. Però sí que hi ha un qüestionament de l'estratègia de MÉS i crec que s'ha de tenir en compte.

MÉS té quatre diputats i el 2019 va aconseguir dues conselleries, una secretaria autonòmica i un senador autonòmic. Així i tot pensau que la negociació no va ser profitosa?

— En el seu moment ja vaig dir quin era el meu parer sobre les condicions d'aquest pacte i s'ha constatat: MÉS no ha pogut fer valer el seu pes. No se n'ha vist d'una manera substancial la participació en el global de les polítiques del Govern, més enllà de les polítiques sectorials que es fan des de les àrees que du MÉS. La presència del partit en el Pacte no es percep com una cosa substancial. I és veritat que hi havia una diferència en els resultats entre el PSIB i MÉS, però sense nosaltres no hi havia Pacte d'esquerres, i aquest és el valor de la nostra contribució. Tan necessaris eren els 20 diputats del PSIB com els quatre de MÉS. I hem de recordar que amb quatre diputats en algun moment del passat, com la legislatura 1999-2003, el PSM d'aquell moment va tenir la vicepresidència del Govern, lligada a la Conselleria d'Economia, Indústria i Comerç, la d'Agricultura i la d'Educació i Cultura. El pes de MÉS dins el Govern era molt més fort amb uns resultats similars. No només s'han de mirar el nombre d'àrees que assumeix el partit dins el Govern, encara que té molt a veure amb la teva capacitat d'influència, sinó quines són, com són d'estructurals i quin és el teu pes a les àrees que no dus. És a dir, com es veu de manera diferencial que tu hi ets al Govern, i si es nota d'una manera diferencial a Educació, Salut, Model Econòmic, a Hisenda i amb la relació amb l'Estat la presència de MÉS a l'Executiu.

Heu demanat la revisió del Pacte. Però, identificau ja quins elements s'han incomplert?

— La revisió del Pacte ja la va demanar Toni Noguera. Jo crec que després del congrés hem de fer una avaluació profunda. Aquí, evidentment, els companys que són en el Govern ens han d'informar de com està el compliment de cada un dels punts del Pacte, que són molt concrets. Es compleixen? En quina fase de compliment estan? Si no es compleixen, hi ha disposició de complir-los? Crec que aquesta és la valoració que s'ha de fer del Pacte i prendre les decisions que siguin oportunes.

Ja heu dit que no sabeu si la vostra rival a les primàries, Maria Ramon, serà la vostra número dos, però serà a la vostra llista?

— Depèn d'ella, i això ho hem de parlar Maria i jo, i no a través de la premsa. A part d'això, s'ha de tractar amb l'executiva que surti del congrés, la qual elevarà una proposta a l'assemblea. Crec que Maria hi ha de ser. El que no sé és amb quina responsabilitat perquè això ho he de parlar amb ella.

MÉS s'ha de plantejar què fer a partir del 2023. Però què es pot fer el que queda de legislatura per augmentar el pes i la transversalitat del partit dins del Govern?

— És complicat perquè el Pacte va donar molt poc marge d'influència. Encara que pots mirar de fer-te valer, quan entres dins d'un pacte i a les negociacions prèvies dius que investiràs com a presidenta la candidata d'un altre partit hi hagi pacte o no, el teu pes tendeix a la irrellevància. D'alguna manera, has dit que donaràs el teu suport de manera incondicional. És molt difícil fer valer més el pes de MÉS. Crec que l'avaluació del compliment del Pacte és clau perquè, encara que consider que és insatisfactori, ens hem d'assegurar que els seus termes es compleixen de manera escrupolosa.

Antoni Noguera ha anunciat que no es presentarà a la reelecció i vós deis que estau còmode amb un lideratge compartit. Això vol dir que no us presentareu al càrrec de coordinador?

— Hem de parlar tots. Però crec que no es indispensable [ser coordinador] i que el candidat no hagi de ser necessàriament coordinador del partit és un escenari que m'agrada. Hem de recordar que vàrem elegir dos candidats [per Jaume Alzamora, cap de llista al Consell de Mallorca]. Jo no menystindré mai, des d'una visió insularista, la candidatura al Consell.

S'han elegit dos candidats homes i hi ha hagut acusacions contra el partit per haver fet unes primàries molt poc feministes i ara Noguera apunta que hi hauria d'haver una coordinadora dona.

— Hi ha visions de tota classe. Les dones han d'ocupar espais de responsabilitat i visibilitat i no només a la política, sinó a tota la societat, perquè se'ls ha privat d'aquests espais. Hi ha d'haver una feina col·lectiva en aquest sentit. Al final la gent decideix, però en la construcció col·lectiva que facem hi ha d'haver dones que ocupin els màxims espais de visibilitat i responsabilitat, evidentment. Pens que també hem de posar en valor la feminització de la política que han suposat aquestes primàries. Es tracta de ser capaços de fer debats profunds, des de la visió de construir, d'escoltar-nos, de debatre des de la diferència i en positiu i d'emfatitzar. Tot això també és una mostra de com feminitzam la política.

Tots els partits es presenten a les eleccions per guanyar. Però com plantejau una estratègia de millora a partir de quatre diputats?

— El sobiranisme d'esquerres parteix de set [incloent-hi Més per Menorca i Gent per Formentera], i això vol dir que hi ha diverses candidatures a la presidència del Govern que compartim una visió de país. D'una banda, hi ha aquesta idea de recuperar la il·lusió amb una defensa molt més contundent dels principis i les polítiques de MÉS, i assegurar que no tornarem a cedir amb coses que siguin cabdals a l'hora de negociar un pacte. És evident que quan ens presentam a les eleccions és amb voluntat de governar, però la nostra prioritat és transformar la realitat de les persones i serem allà on siguem més capaços de transformar aquesta realitat. Això és un missatge que la gent necessita sentir després d'uns anys que MÉS ha estat una mica invisibilitzat dins dels governs. Després s'ha de fer molta de feina de recórrer carrer i amb les agrupacions, de fer arribar el nostre missatge a la majoria social a la qual ens dirigim, als treballadors, els autònoms i els petits empresaris que al final són la gent a la qual es dirigeix MÉS. I s'ha de fer des del convenciment, i ho dic honestament, que tenim les millors solucions per aquesta majoria social. Fa falta que MÉS cregui de veres que pot liderar la majoria d'esquerres. La convicció que surts a guanyar és molt important a l'hora d'atreure els votants.

Heu dit que no entrareu en el Govern si no és liderat per MÉS. Però hi ha qui planteja que estar a l'oposició és el camí més còmode.

— No crec que això sigui una dicotomia real. Al final no es tracta del que és més laboriós, sinó del que et dona més capacitat de transformar. La finalitat d'un partit no és simplement participar en un govern, és transformar la vida de les persones. Si això ho podem fer participant d'un govern, que en principi és així, en formarem part. Però si no tenim garanties que podrem transformar de veres la vida de les persones, plantejarem altres escenaris, però no per comoditat. La naturalesa d'un partit polític no és estar a l'oposició, però si hem de ser-hi, així ho farem.

La legislatura passada vàreu treballar al costat de Bel Busquets i es va haver de superar una crisi sobre els càrrecs i qui els havia d'ocupar. Ella ha perdut a les primàries al Consell i vós heu guanyat al Parlament. Ha pagat ella la factura del que va passar? Com interpretau la diferència de resultats?

— Crec que el plantejament de les campanyes era diferent. De fet, en aquestes primàries no hi ha hagut blocs, malgrat que hagués pogut semblar que es crearien per les relacions personals. No ha estat així, i les candidatures han estat transversals amb molts vasos comunicants. Els plantejaments han estat diferents i d'alguna manera la gent ha fet eleccions diferents.

Com us sentiu ara que heu guanyat?

— Estic en procés de prendre'n consciència. Després d'un mes parlant, és veritat que estàs preparat psicològicament. Però quan arriba el moment, n'has de prendre consciència i treballar-ho. Tenc moltes ganes d'evolucionar cap a les candidatures col·lectives que finalment aniran a les eleccions. Aquesta és la fita, perquè les primàries no són una finalitat, sinó una eina per encarar les eleccions.