Els equilibris de Prohens per distanciar-se dels seus aliats de Vox

PalmaPresumeix de ser l’únic baró del PP que ha aconseguit deixar Vox fora del seu Executiu. Però, al mateix temps, Marga Prohens ha estrenat la seva presidència complint fil per randa alguns dels acords més polèmics a què va arribar amb l’extrema dreta per poder ser investida, com ara la supressió del requisit de català per als sanitaris i iniciatives que afebleixen les polítiques de Memòria Democràtica. Malgrat la bona sintonia amb Vox, el PP és conscient que no pot tornar als errors del passat i intenta fer equilibris. Mesures com la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i deixar sense fons l’Oficina Anticorrupció poden ser difícils d’explicar. Per això, els conservadors han insistit en diverses ocasions que les funcions d’aquests organismes es continuaran portant a terme des d’altres espais. “Es tracta només de càrrecs polítics, això s’ha d’explicar”, assenyala una veu del partit.

Vox no ha entrat al Govern, però sí que el condiciona des dels consells insulars de Mallorca i Menorca i la presidència del Parlament, una cessió que va doldre especialment el PP, assenyala un càrrec. A més, el partit d’ultradreta tutelarà tots els projectes de llei que presentin els conservadors. Tot i això, una font popular assegura que “deixar-los fora” de l’Executiu ha estat una manera de “marcar perfil”. “Aspiram a ser un partit de majories”, assenyalen aquestes mateixes fonts. 

Proximitat amb Feijóo

La negociació que Prohens va dur a terme per formar govern li ha fet guanyar ascendent, a més, davant del president del PP estatal, Alberto Núñez Feijóo, que va donar llibertat als barons per cercar socis i amb qui manté bona sintonia per la seva visió regionalista de l’Estat. “Hi va haver un moment clau durant les converses per a la investidura –apunta una font coneixedora–:l’anunci del PP valencià que formaria coalició amb Vox”. Els conservadors balears es varen tensar perquè no havien previst aquest escenari i temien perdre poder de negociació a les Illes. Però la situació es va compensar pel xoc de Fernando López Miras amb l’extrema dreta a Múrcia, que va deixar Vox fora de la mesa: “Vàrem respirar. Nosaltres havíem previst el camí d’enmig”. El president murcià ha hagut d’acceptar, al final, l’entrada de dos consellers del partit ultra, mentre que Prohens va aconseguir governar en solitari a l’Executiu autonòmic, encara que custodiada per l’extrema dreta.

En els primers seixanta dies de govern, Prohens ha donat prioritat al pacte amb Vox amb mesures que també inclouen l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics i de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA), o que caigués Igualtat de la Conselleria de Presidència, Igualtat i Funció Pública. Però al mateix temps, el PP vol presentar-se a la ciutadania com un partit “transversal”, conscient que històricament sempre havia necessitat àmplies majories per governar i que li caldrà recuperar-les si vol tornar a les institucions sense hipoteques. L’ombra de l’etapa de José Ramón Bauzá encara es manté en la memòria dels dirigents conservadors. “Venim d’una travessia pel desert de vuit anys”, rememora una veu del partit. Fa dos anys, quan Prohens va ser escollida líder del PP, les primeres espases de la formació es varen conjurar per superar aquella etapa.

Entre les files conservadores es té la creença que un dels principals errors de Bauzá va ser comunicatiu. L’acció del Govern, consideren, no pot estar “deslligada” del partit, els ajuntaments i el carrer. D’aquí que Prohens no s’hagi distanciat de les polítiques ni de l’equip de Bauzá, però sí de la manera de fer-les arribar als mitjans de comunicació. I també la seva insistència en el “diàleg” i a “explicar molt les seves polítiques” –apunta una veu coneixedora–, així com una tendència a rebaixar l’abast d’algunes mesures. En aquest sentit, el seu Executiu s’esforça a defensar que les funcions dels òrgans suprimits es continuaran portant a terme a través d’altres organismes. Així, argumenta que les funcions en matèria de política lingüística i normalització del català passaran a l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), que originalment tenia les competències en promoció exterior de la cultura. De la mateixa manera, assegura que l’Advocacia assumirà les de l’IEA i que l’Oficina Anticorrupció duplicava la tasca d’altres organismes com la Fiscalia o la Sindicatura de Comptes. 

Vox, pendent dels temes més polèmics

L’extrema dreta és conscient dels equilibris de Prohens: “Ho ven a la seva manera”, expliquen fonts del partit. De moment, però, no els preocupa: “El que ens importa és que es compleixi l’acord”. I per ara, hi insisteixen, s’està complint i les relacions són excel·lents. Tot i això, hi ha una certa inquietud per dos dels punts de l’acord als quals al PP li va costar més accedir: el que es compromet a “despenalitzar el desconeixement del català” per accedir a la funció pública i l’aplicació de la lliure elecció de llengua a les escoles en totes les etapes educatives. Ni Prohens ni el portaveu del Govern, Antoni Costa, han explicitat que el primer apartat comporti l’eliminació del requisit de català en el conjunt de la funció pública ni que el segon punt s’implementi al complet aquesta legislatura, encara que sí que han remarcat la seva voluntat de “complir” amb el que s’ha pactat. Vox, per ara, descarta pressionar el PP i està amatent als esdeveniments, a l’espera de la reunió de seguiment de l’acord prevista per al 14 de setembre.