Els àudios del cas Maragall: així va intentar ERC encobrir que era un atac de falsa bandera

BarcelonaEls cartells contra els germans Maragall es van penjar la nit del 8 de març del 2023, però no va ser fins a principis d’aquest 2024 que ERC va tenir la sensació que l’escàndol de l’atac de falsa bandera li podia esclatar a les mans. La investigació judicial ja apuntava a una operació política originada dins del partit i, amb Ernest Maragall indignat pels indicis de la policia, la direcció de comunicació del partit va traçar un pla. Segons ha pogut contrastar l’ARA, va ser en una reunió a quatre bandes el passat 8 de febrer quan l’exviceconseller del Govern, Sergi Sabrià, el vicesecretari de comunicació del partit, Oriol Duran, es van reunir amb l'exdirector de comunicació, Tolo Moya, i el gerent del partit, Jordi Roig. L'ARA ha accedit als àudios d'aquella reunió, en què es va acabar definint qui seria el "tallafoc" en cas que tot acabés sortint a la llum: només apuntarien fins on hagués arribat la policia.

"Què direm quan surti, que pot ser aquest dilluns?", es pregunta Sabrià. Van arribar a la conclusió que era determinant saber els noms que incloïa l’informe policial i el partit es va posar mans a l’obra per aconseguir aquest document. L'ARA ha pogut reconstruir aquesta reunió i d'altres de similars. El nom fins al qual sabien segur que havia arribat la policia era el del militant de l’Anoia que va encarregar els cartells, perquè li havien intervingut el telèfon i perquè hi havien parlat directament. Sabrià ho havia fet tant en persona com a través d’aplicacions de missatgeria encriptada: a Keybase el noi es feia dir Solar i Sabrià tenia el nom d’Havanera.

Per tant, inicialment, va ser en el militant de l'Anoia on es va establir el "tallafoc" per evitar que es poguessin estirar els fils cap amunt i acabar destapant la B, l’estructura paral·lela de contracampanya que opera des de fa anys a Esquerra. "En funció del que digui l'informe hem de decidir si mantenim el tallafoc", afirma Roig, el gerent del partit. Tot seguit, Sabrià reitera que la clau és "on posem el tallafoc". "Hem de saber si hi ha un nom", insisteix Duran. Tot i que inicialment aquest tallafoc era el militant de l'Anoia, després de la informació de l'ARA el partit el va posar en la figura de Tolo Moya, a qui responsabilitza ara dels cartells. En l'àudio, de fet, els participants de la reunió expliquen com va succeir tot: l'estructura B del partit tenia autonomia i els cartells van sortir d'allà. Duran afirma que les accions dels nois "funcionen", però que en aquest cas es van passar i Moya explica que el dia que "passa tot" ell no sap "si el cartell és nostre". "Sospito, començo a preguntar i al final sé que han sigut ells", afirma Moya.

L'ARA ha contrastat que en converses prèvies a l'enganxada dels cartells entre l'equip de comunicació del partit i els militants que formaven part de l'estructura B s'havia parlat de la intenció de jugar en precampanya amb l'avançada edat de Maragall i també amb introduir en algun moment la figura del seu germà Pasqual, tot i que no s'havia definit exactament de quina manera. Sabrià, de fet, afirma que ja li havia explicat a Maragall que havien intentat fer campanya amb aquest element: "Quan et diuen vell ho preparem nosaltres, i funciona, i em diu això és normal i ho entén"..

En la reunió del dia 8, Duran comenta que, sobre el paper, ells no haurien de saber d'on havien sortit els cartells i, per tant, necessitaven que algú els ho fes arribar per començar a fer moviments. "Necessitem que se'ns traslladi de forma semioficial", afirma. Es va parlar de la possibilitat d'obrir una investigació interna que arribés fins on ells haguessin posat el tallafoc i van atorgar l'última paraula a Roig, després que Sabrià dubti del paper de Xavier Mombiela, el responsable de les investigacions internes: "L'hem cagat amb ell". Van decidir, però, esperar a saber què tenien els Mossos. Finalment, la investigació interna no es va acabar fent fins que l'ARA va destapar el cas ara fa dues setmanes, i només ha acabat apuntant a les quatre persones que precisament van sortir publicades en la informació d’aquest diari.

Tot i ser conscients que la investigació policial donava fruits que amenaçaven el partit, l’equip de comunicació sempre va mantenir l’esperança que el cas mai s'acabés fent públic. "Està a la porta i acolloneix", diu Durant. La carpeta existeix, i ens farà mal", afegeix Roig. Temien, però, la reacció de Maragall quan s’acabés assabentant de la veritat. "No ho pararàs això, pots tenir-lo d'aliat o en contra", afirma Roig sobre Maragall, i comenten que s'han d'esperar a anar-lo a veure perquè ara està "emprenyat". En aquest punt, les sospites del candidat d’ERC a les dues últimes eleccions a Barcelona ja eren serioses, sobre la base de la investigació policial –ell sí que tenia accés al sumari com a part acusadora–, i ho havia fet saber al partit. Fins i tot l'hi va comentar al president de la Generalitat, Pere Aragonès. "El Pere l'ha llepat fins a morir, però l'altre ja té el paper i li ha dit al presi", admet Sabrià. Fonts de la presidència del Govern reconeixen a l’ARA que aquesta conversa es va produir al febrer i que el president va animar-lo a seguir amb la investigació policial fins al final.

L'excandidat a Barcelona és una de les vies que Duran i Sabrià es van fixar per intentar accedir al sumari, i d’ell també esperaven que acabés retirant la querella, confiant que tot plegat acabaria en paper mullat. "Si ell treu la denúncia, treus una part de risc", afirma Sabrià. Al cap de pocs dies Maragall es va retirar de la causa i unes setmanes després el jutge la va arxivar.

L’estructura de pagaments

Desactivar la investigació i convèncer Maragall perquè acabés sent un aliat era un objectiu primordial, però seguien tement que en algun moment el cas s'escapés del seu control. En aquell moment desconeixien que l’ARA feia mesos que investigava aquestes relacions entre els republicans i els tres joves que van penjar els cartells contra els Maragall per l’Alzheimer a Barcelona. De fet, van ser els pagaments d’almenys 15.000 euros a aquells tres nois –formalment només en va cobrar un, que ho va repartir amb els altres– a través de l’empresa Relevance els que van acabar destapant com funcionava l’estructura B del partit.

En el cas dels cartells, es van fer almenys tres factures en els mesos posteriors al març del 2023, però la B del partit va acumular desenes de factures a través de Relevance, especialment a nom dels cinc militants del partit que es va triar perquè dugessin a terme les accions de contracampanya. Entre mitjans de 2022 i mitjans de 2023, aquesta estructura va cobrar almenys 70.000 euros, i mai va haver de fer cap informe per justificar les factures.

Junqueras exigeix arribar "al fons de les responsabilitats"

Quan l’ARA va publicar la primera notícia sobre els cartells i l’estructura B del partit, Oriol Junqueras es va desmarcar de tot plegat assegurant que no en tenia cap coneixement, tot i que tant la portaveu del partit, Raquel Sans, com Sabrià havien explicat públicament que la qüestió s’havia traslladat tant a la presidència del partit (fins fa unes setmanes ocupada per Junqueras) i a la secretaria general, que encara avui lidera Marta Rovira. Aquest dimecres, però, Junqueras ha anat un pas és enllà i, en un article que signa al costat de diverses persones, publicat a La Vanguardia, l’expresident dels republicans exigeix que s’arribi "al fons de les responsabilitats de tals actuacions indignes" i expressa "la plena confiança amb la independència i rigor de la nostra comissió de garanties".

"Condemnem de forma radical qualsevol funcionament (al marge dels òrgans de control i de la transparència que exigim als nostres electes i governants) d’estructures paral·leles i plenipotenciàries, amb caràcter permanent i recursos il·limitats, per generar campanyes en contra de rivals externs, o que fins i tot, poden ser companys de partit", apunten en l’article que, a més de Junqueras signen cinc militants més del partit.