ERC va acordar al febrer qui seria el "tallafoc" per evitar que el cas dels cartells esquitxés el partit

BarcelonaEls cartells contra els germans Maragall es van penjar la nit del 8 de març del 2023, però no va ser fins a principis d’aquest 2024 que ERC va tenir la sensació que l’escàndol de l’atac de falsa bandera li podia esclatar a les mans. La investigació judicial ja apuntava a una operació política originada dins del partit i, amb Ernest Maragall indignat pels indicis de la policia, la direcció de comunicació del partit va traçar un pla. Segons ha pogut contrastar l’ARA, va ser al febrer quan l’exviceconseller del Govern, Sergi Sabrià, i el vicesecretari de comunicació del partit, Oriol Duran, van definir qui seria el "tallafoc" (així s'hi refereixen en una de les reunions) en cas que tot acabés sortint a la llum: només apuntarien fins on hagués arribat la policia.

Era determinant, doncs, saber els noms que incloïa l’informe policial i el partit es va posar mans a l’obra per aconseguir aquest document. L'ARA ha pogut reconstruir aquestes reunions, en les quals hi va haver una interlocució directa amb el gerent del partit, Jordi Roig. El nom fins al qual sabien segur que havia arribat la policia era el del militant de l’Anoia que va encarregar els cartells, perquè li havien intervingut el telèfon i perquè hi havien parlat directament. Sabrià ho havia fet tant en persona com a través d’aplicacions de missatgeria encriptada: a Keybase el noi es feia dir Solar i Sabrià tenia el nom d’Havanera.

Per tant, inicialment, va ser en el militant de l'Anoia on es va establir el "tallafoc" per evitar que es poguessin estirar els fils cap amunt i acabar destapant la B, l’estructura paral·lela de contracampanya que opera des de fa anys a Esquerra. En aquestes trobades van comentar que, sobre el paper, ells no haurien de saber d'on havien sortit els cartells i, per tant, necessitaven que algú els ho fes arribar per començar a fer moviments. Es va parlar de la possibilitat d'obrir una investigació interna que arribés fins on ells haguessin posat el tallafoc i van atorgar l'última paraula a Roig. Van decidir, però, esperar a saber què tenien els Mossos. Finalment, la investigació interna no es va acabar fent fins que l'ARA va destapar el cas ara fa dues setmanes, i només ha acabat apuntant a les quatre persones que precisament van sortir publicades en la informació d’aquest diari.

Tot i ser conscients que la investigació policial donava fruits que amenaçaven el partit, l’equip de comunicació sempre va mantenir l’esperança que el cas mai s'acabés fent públic. Temien, però, la reacció de Maragall quan s’acabés assabentant de la veritat. En aquest punt, les sospites del candidat d’ERC a les dues últimes eleccions a Barcelona ja eren serioses, sobre la base de la investigació policial –ell sí que tenia accés al sumari com a part acusadora–, i ho havia fet saber al partit. Fins i tot l'hi va comentar al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Fonts de la presidència del Govern reconeixen a l’ARA que aquesta conversa es va produir al febrer i que el president va animar-lo a seguir amb la investigació policial fins al final.

Maragall és una de les vies que Duran i Sabrià es van fixar per intentar accedir al sumari, i d’ell també esperaven que acabés retirant la querella, confiant que tot plegat acabaria en paper mullat. Al cap de pocs dies Maragall es va retirar de la causa i unes setmanes després el jutge la va arxivar.

L’estructura de pagaments

Desactivar la investigació i convèncer Maragall perquè acabés sent un aliat era un objectiu primordial, però seguien tement que en algun moment el cas s'escapés del seu control. En aquell moment desconeixien que l’ARA feia mesos que investigava aquestes relacions entre els republicans i els tres joves que van penjar els cartells contra els Maragall per l’Alzheimer a Barcelona. De fet, van ser els pagaments d’almenys 15.000 euros a aquells tres nois –formalment només en va cobrar un, que ho va repartir amb els altres– a través de l’empresa Relevance els que van acabar destapant com funcionava l’estructura B del partit.

En el cas dels cartells, es van fer almenys tres factures en els mesos posteriors al març del 2023, però la B del partit va acumular desenes de factures a través de Relevance, especialment a nom dels cinc militants del partit que es va triar perquè dugessin a terme les accions de contracampanya. Entre mitjans de 2022 i mitjans de 2023, aquesta estructura va cobrar almenys 70.000 euros, i mai va haver de fer cap informe per justificar les factures.