Joan Manuel Tresserras: “ERC ha d’intentar facilitar el suport que se li plantegi des de les Illes”

PalmaL’exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya per ERC i president de la Fundació Irla, Joan Manuel Tresserras (Rubí, 1955), ha obert el cicle de debats organitzat per les fundacions Darder-Mascaró amb el títol ‘Diàleg des de la perifèria’. Aquestes jornades formen part del procés de reflexió que afronta MÉS per Mallorca després d’elegir Toni Noguera com a coordinador i amb l’objectiu de convertir-se en federació.

Els darrers resultats electorals de MÉS no són gaire positius. Com veis la situació des de fora?

La meva impressió és que a les Balears hi ha un segment de l’electorat que funciona per inèrcies de vot, a partir de sigles o líders carismàtics. Però en algun moment hi haurà algun altre sector social que decidirà prendre protagonisme, ja sigui a causa de l’emergència climàtica o com una revolta contra les condicions laborals. Quan això passi, MÉS se’n veurà profundament beneficiat.

El vot útil ha perjudicat especialment partits com MÉS?

Sí. A les Balears hi ha hagut unes classes dirigents locals particularment dures, i amb un cert control dels ressorts de poder. En altres llocs no ha estat tan fàcil que institucions, entitats i mitjans de comunicació arribassin a dirigir els marcs mentals dels debats. En aquest context tradicional, MÉS té un marge de maniobra limitat, perquè la gent acaba decidint en funció de paràmetres antics. Però això pot canviar molt de pressa, i no imagino una transformació profunda dels comportaments electorals a les Illes que no sigui cap a l’esquerra.

Com es pot consolidar la ruptura amb tants anys de domini de la dreta?

A les Illes hi ha hagut a bastament dreta i durant molt temps. Ara hi ha una nova fragmentació i cal veure què passa amb les posicions d’esquerres. Però és molt difícil afrontar amb intel·ligència els reptes de la globalització i de reconversió local del model econòmic des d’una àrea diferent de les esquerres. Repensar això des de les dretes significa enfortir els poders existents, que són els directament responsables de la situació que tenim ara.

Per què es qüestiona ara amb tanta intensitat el règim del 78?

Des de fa temps ja es deia que la Transició havia acabat el seu periple. Curiosament, això no es planteja amb el relleu a la monarquia, sinó a propòsit del Procés català. Hi ha hagut lluites socials i l’Estat no s’ha immutat. Però el Procés qüestiona dos elements sagrats: la monarquia i la unitat d’Espanya, que no es varen debatre mai durant la Transició.

MÉS ha hagut de fer cessions per formar part del Govern . Què és pitjor: estar dins de l’Executiu o fora?

L’única manera de fer política operativa és estar disposat a assumir totes les responsabilitats. Mentre no estàs a les institucions, no t’enfrontes realment a la complexitat de la realitat. La política no és només tenir principis, sinó intentar gestionar les contradiccions i les coses concretes. Si estàs fent política i no entres mai en contradicció, probablement t’estàs equivocant. Cal una gran capacitat per explicar-te quan prens decisions de les quals no estàs prou satisfet. Això és molt dur i generalment no es pot aguantar gaire temps.

Quin paper jugaran els partits de la perifèria en el govern espanyol?

El govern de Pedro Sánchez tindrà garantides la reversió de les polítiques més dretanes del PP i noves iniciatives més progressistes. Una altra cosa són els pressupostos o altres iniciatives que s’hauran de negociar una per una. De la mesa de negociació amb Catalunya, com a mínim, hauria de sortir un aprofundiment del sistema democràtic. Fins ara, l’Estat havia dit que hi ha coses de les quals no es pot parlar, i això és inacceptable. S’ha de poder parlar del model d’Estat i definir un nou marc de les llibertats i els drets. Això va per Catalunya i per tothom.

ERC ha assumit temes de l’agenda balear gràcies a l’acord amb MÉS. Aquesta classe de relació continuarà?

Això ho ha de dir MÉS. El que ha de fer ERC, tant respecte del País Valencià com de les Illes, és intentar facilitar el suport que se li plantegi. El seu paper és de subordinació, no de lideratge exterior. Venim d’un passat amb prou estereotips negatius i s’han d’evitar. Els malentesos polítics són l’última cosa que ens cal. Cal reciprocitat.