L’esbós de llei per retallar places que ha quedat al calaix

PalmaEl Govern va treballar la legislatura passada en un esborrany en què es proposava que qualsevol plaça que es donàs de baixa no tornàs al Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics i desaparegués. L’aprovació de la Llei 6/2017 de turisme no només havia fixat un sostre de 623.624 places a les Balears, sinó que també havia obert les portes a eliminar-ne 120.000. Es tractava de les excepcions a la norma de la llei turística del 1999, que establia que cada plaça nova es podia crear a partir d’una altra plaça donada de baixa. Totes les places que no s’havien adquirit a la borsa de disponibles des de llavors, havien de desaparèixer en donar-se de baixa. Però el document que va preparar la llavors Conselleria d’Innovació, Investigació i Turisme pretenia generalitzar aquesta norma a totes les places, independentment de quin fos el seu origen.

“En acabar la legislatura, vàrem deixar l’esborrany a la taula de l’actual conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. Li vàrem transferir tot el que havíem treballat”, explica l’exdirector general de Turisme, Toni Sansó. “Hi havia un compromís per part seva de tornar a agafar aquest esborrany, però no ho hem plantejat, amb tot el que ha passat ara. Proposàvem el decreixement de manera molt més forta”, afegeix. Segons Sansó, aquesta aposta “es podria haver plantejat amb el decret contra el turisme d’excessos”. L’exdirector general pensa que cal posar sobre la taula el debat sobre el decreixement. “No crec que hotelers i sindicats no estiguin per parlar d’això. És un discurs que ha calat. Potser les Balears haurien de quedar amb 400.000 places i no amb 600.000”, diu, posant Riu com a exemple. De fet, la consellera delegada de la cadena hotelera mallorquina, Carme Riu, s’ha mostrat públicament partidària de “limitar el nombre de turistes que venen a les Balears”, i els seus arguments se centren que “el territori que tenim és finit i els recursos són limitats”.

“Després de l’ecotaxa i de la llei del 2017, aquesta era la passa següent”, diu l’exconseller Biel Barceló sobre l’esborrany. Barceló el va treballar fins a la seva dimissió, el desembre del 2017, i després n’agafà les regnes Bel Busquets. “Toni Sansó i Bel Busquets ho varen deixar enllestit, però la negociació política no va anar bé”, continua l’exconseller, qui apunta al Partit Socialista com un dels principals obstacles: “El PSIB ho va impedir, no hi va haver manera de posar-lo d’acord en aquest tema”.

Barceló lamenta que la idea d’un turisme sostenible fos considerada “com un eslògan”. “Teníem el plantejament d’incloure la patronal i els sindicats dins aquest vaixell, perquè era fonamental”, comenta. “Per molt que tinguis una idea, si no t’acompanya la societat no estàs fent els fonaments perquè pugui durar”, continua l’exconseller, qui destaca que l’esborrany plantejava un decreixement que “anava a poc a poc”.

Una alternativa al turisme

Segons Barceló, el decreixement turístic no pot ser de cop, perquè “cal tenir una alternativa. “Qui vol que es faci tot ja no té en compte la destrucció de llocs de feina, i has de donar una sortida a la gent, la qual no és fàcil ni ràpida, i tampoc serà de zero impactes”, explica, posant com a exemple les crítiques que ha rebut el creixement de les energies renovables a les Illes, pel consum de territori que provoca. Sobre si és bon moment per plantejar la qüestió del decreixement, l’exconseller apunta que, “en una situació tan delicada com la que estam passant, s’ha d’assegurar que l’economia es mogui i hi hagi negoci”. “Però no podem pensar només en el curt termini, i s’han de continuar plantejant mesures contra la massificació turística. No podem defugir el debat”, diu.

L’ARA Balears ha demanat per aquest esborrany a la Conselleria de Turisme, que ha declinat donar el seu parer sobre aquesta qüestió.