Montero desembarca al PSOE andalús: "Fins a la victòria sempre"

MadridLes expressions "nus a la gola" i "emoció en el moment polític més especial de la meva vida", tal com ha assegurat María Jesús Montero, han fet que l'aspirant a liderar el PSOE d'Andalusia hagi acabat el seu discurs –sense papers– cridant "fins a la victòria sempre", la proclama del Che Guevara. No és habitual reivindicar-lo a les files socialistes, però simbolitza com Pedro Sánchez ha assumit que avui dia les eleccions es guanyen o se suma prou amb altres forces amb lideratges forts i coneguts –o això creu ell–, tal com va succeir el 23-J quan va esprémer la seva figura per frenar un PP que anava llançat cap a la Moncloa de la mà d'Alberto Núñez Feijóo. L'actual vicepresidenta primera del govern espanyol és la cinquena ministra que, si tot va segons el pla, lluitarà per una presidència autonòmica. Ho faran també Pilar Alegría a Aragó, Diana Morant al País Valencià, Óscar López a Madrid i Ángel Víctor Torres a Canàries. De tots ells, només Montero i Alegría tenen rival a les primàries, Luís Ángel Hierro (catedràtic a la Universitat de Sevilla) i Darío Villagrasa, delfí de l'expresident aragonès i crític amb Sánchez, Javier Lambán.

Així és com Sánchez encarrila els nous lideratges del PSOE als territoris. Especialment destacat és el cas andalús, un feu històric del PSOE esquitxat pel cas dels ERO i a partir del qual Juanma Moreno Bonilla va aconseguir el poder per al PP. Montero ja va formar part del govern de Manuel Chaves i José Antonio Griñán com a consellera de Salut i d'Hisenda, abans de fer el salt a l'Estat. Ara compaginarà el ministeri amb la cursa electoral, en cas que guanyi les primàries del partit, com és d'esperar. Fins i tot l'exlíder andalusa Susana Díaz ha afirmat que és una "bona" candidata, tot i que és una aposta "arriscada". En una intervenció a Sevilla i acompanyada del secretari general sortint, Juan Espadas, que aquest dimarts va fer un pas al costat, Montero ha defensat el seu "compromís amb aquesta terra". "Em dol Andalusia", ha repetit mentre enumerava el llistat de greuges del govern de Moreno Bonilla.

El degoteig de ministres que desembarquen a les federacions territorials del PSOE ha obert el debat sobre si hi ha algun problema de compatibilitat, especialment en el cas de Montero, pel fet que com a ministra d'Hisenda ha de posar sobre la taula un model de finançament autonòmic, conjugar-lo amb el pacte entre el PSC i ERC per a un de singular a Catalunya i, alhora, procurar pels interessos dels andalusos. Des del seu entorn asseguren que si no veiessin possible la quadratura del cercle, no s'hauria postulat. En aquest sentit, Montero està disposada a defensar el que ha pactat amb Catalunya i a donar arguments per a un model "oposat al del PP". En la seva presentació aquest dimecres, però, no ha fet cap referència a la qüestió del finançament i només ha criticat "la incapacitat d'exercir l'autogovern" per part de l'actual president andalús. A Andalusia les eleccions estan previstes per d'aquí a un any i mig.

La batalla de 2027

La decisió de Sánchez d'avançar el 41è congrés del PSOE a Sevilla a finals de novembre passat tenia per objectiu accelerar els respectius processos als territoris i tenir els candidats a les pròximes eleccions autonòmiques confirmats amb prou antelació. La batalla del 2027 contra el PP es juga en bona part a les comunitats, on els conservadors van prendre molt poder al PSOE als comicis del 28 de maig del 2023. Al País Valencià, les Balears, les Canàries, Navarra, Euskadi, La Rioja, Galícia i Astúries hi ha líders clars i no hi haurà primàries. A Catalunya el PSC va a part i a Madrid recentment Juan Lobato ha dimitit pel xoc amb Ferraz sobre el cas del fiscal general de l'Estat i s'hi ha situat ja el ministre de Transformació Digital, Óscar López. A Castella-la Manxa tampoc hi haurà primàries, perquè hi ha una norma no escrita de no presentar una alternativa a algú que sigui president autonòmic, com ho és Emiliano García-Page, tot i que és una espina clavada per a Sánchez que no aconsegueix treure's.

A banda d'Andalusia, Sánchez també ha pogut solucionar l'embolic de Castella i Lleó. Com Espadas, el secretari general sortint del PSOE en aquesta comunitat, Luis Tudanca, aquest dimarts va anunciar un pas al costat. La seva figura havia quedat assenyalada quan va intentar avançar el procés congressual a la seva comunitat amb l'objectiu de dificultar les possibilitats d'algun adversari que pogués fer-li ombra en la cursa. Ferraz va aturar l'intent. Ara, veient que no compta amb el suport de la direcció estatal de la formació, que promou la candidatura de l'alcalde de Sòria, Carlos Martínez, s'ha retirat.

Hi ha quatre territoris on seran els militants els que triaran si s'imposa el candidat preferit de Sánchez. A Aragó la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, s'ha proposat per enterrar l'era Javier Lambán, un altre dels crítics amb el líder del PSOE. Això sí, un delfí seu, Darío Villagrasa, concorre a les primàries. A Extremadura també hi ha dos candidats: Miguel Ángel Gallardo, actual president de la Diputació de Badajoz i investigat en la mateixa causa que el germà de Sánchez, i Esther Gutiérrez, vicepresidenta de la Diputació de Càceres. A Múrcia han quedat dos aspirants per substituir José Vélez, que va anunciar que no optaria a la reelecció: Francisco Lucas, el preferit de Ferraz, i Diego Conesa. Finalment, a Cantàbria també es preveu que hi hagi primàries entre l'actual secretari general, Pablo Zuloaga, i el crític Pedro Casares.