Espanya té la cúpula política més paritària però la judicial més masculinitzada
Un informe situa l'estat espanyol com un dels estats de l'OCDE amb menys presència femenina al Tribunal Suprem
BarcelonaLa paritat de gènere a les altes institucions de l’estat espanyol va per barris. Si bé el poder executiu i el legislatiu són dels més paritaris d’Europa i dels països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), el poder judicial té encara deures pendents, especialment a la seva cúpula. Ho recull l’informe Government at a glance 2023, fet públic recentment i que publica l’OCDE. Situa Espanya com el segon país amb més igualtat de gènere al govern, però el penúltim entre els països analitzats pel que fa a la cúpula judicial, concretament al Tribunal Suprem.
El gener del 2023, que és quan recull les dades l’informe, només Finlàndia tenia més dones al govern que Espanya, que en tenia un 63,3%. Supera d’aquesta manera Xile, Bèlgica, Colòmbia, Alemanya, els Països Baixos, Noruega, el Canadà i Suècia, que completen el top 10, amb xifres al voltant del 50%. En el moment en què es van recollir les dades, l’executiu de Sánchez tenia 14 dones i vuit homes com a ministres. Ara el govern espanyol té 11 ministres homes i 11 ministres dones. Sigui com sigui, són xifres per sobre de la mitjana dels 38 països de l’OCDE, que és del 35,7%, i hi ha països com Turquia, la República Txeca, el Japó i Hongria que no arriben al 10%. La igualtat als executius s’ha aconseguit i mantingut els últims anys en l'àmbit estatal i en gairebé tots els governs autonòmics, que, excepte a les Illes Balears, Castella i Lleó, Múrcia i La Rioja, tenen almenys un 40% de dones ara com ara. El nou govern català té un 52,9% de conselleres.
La situació és radicalment diferent si ens fixem en el poder judicial. L’informe situa Espanya com el segon país amb menys dones a la cúpula, només per davant d’Estònia. En aquest cas, només analitza 21 dels 38 països de l’OCDE, dels que han obtingut dades, però evidencia la poca presència de dones a la cúpula judicial espanyola en comparació amb altres països europeus.
Sostre de vidre
El problema al poder judicial se situa principalment a la cúpula, perquè, de fet, el 56% dels jutges a l’estat espanyol són dones. El que passa és que representen el 62% dels jutges de tribunals primera instància, el 39% dels de segona instància i el 22% del Tribunal Suprem. Les dades que recull l’informe són del 2020, però el 2023 aquest tribunal només tenia 14 dones, que seguien sent el 22% dels magistrats del Suprem. Si es tenen en compte altres òrgans de l’altra magistratura com l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional, les xifres milloren, però es queden lluny de la paritat, al 33%.
Aquest sostre de vidre es veu agreujat per un altre factor: l’edat. Per ser escollit magistrat del Suprem són necessaris almenys quinze anys de carrera judicial. La mitjana d’edat dels jutges de l’Estat és de 54,7 anys, i la de les jutgesses de 50,4. De fet, el 66% dels homes són majors de 50 anys, mentre que només el 48% de les dones ho són, segons dades del Consell General del Poder Judicial.
Ministeris "femenins"
L’informe també adverteix d’una tendència que a la majoria de països analitzats no s’ha aconseguit revertir. Constaten que, malgrat que els governs hagin assolit quotes d’igualtat, sol ser habitual que les dones assumeixin carteres "relacionades amb la política social i cultural o relacionades amb la dona i la igualtat de gènere, família i infància", més que no pas els anomenats "ministeris d’estat", com Exteriors, Interior, Defensa o Economia.
