Espanya dribla l’autoritat d’Estrasburg

BarcelonaQuan Espanya va ratificar el Conveni Europeu de Drets Humans, en el marc dels estats del Consell d’Europa, va assumir que en termes de drets fonamentals la cúspide del sistema no era el Tribunal Constitucional, sinó el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Estrasburg és la màxima instància a què pot acudir un ciutadà de l’estat espanyol si considera vulnerats els seus drets, però també és cert que les eines que té el TEDH per fer valer les seves sentències o que els estats compleixin la seva jurisprudència són minses. O, si més no, els països que hi estan vinculats tenen marge per interpretar-les i aplicar-les com considerin convenient. Ho hem vist aquesta setmana amb dos casos: el d’Arnaldo Otegi -el Tribunal Suprem ha decidit repetir el judici després que Estrasburg considerés que no en va tenir un de just sobre la seva pertinença a banda armada-, i el del Tribunal Constitucional, que, dividit, s’ha desmarcat de la doctrina europea resolent que l’ultratge a la bandera espanyola no està emparat per la llibertat d’expressió.

L’exvicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans Josep Casadevall explica a l’ARA que el tribunal no té mitjans d’execució de les seves sentències i que, tal com recull el Conveni Europeu de Drets Humans, qui en fa el seguiment és el comitè de ministres del Consell d’Europa, format pels ministres d’Afers Exteriors, però que, a la pràctica, diu, està format pels ambaixadors dels estats a Estrasburg. A parer de Casadevall, si Otegi no està conforme amb com està aplicant Espanya la sentència d’Estrasburg podria adreçar-se al comitè de ministres o al mateix tribunal.

Segons l’opinió de l’exmagistrat, l’Estat s’equivoca a l’interpretar el que va dir el TEDH: en el paràgraf 74 de la sentència assegurava que “la forma més apropiada” de reparació a Otegi -ja ha passat sis anys a la presó- seria celebrar el judici o reobrir el cas “a petició de l’interessat”. I Casadevall fa èmfasi en aquesta part: només a petició de l’interessat. Així, Casadevall opina que només s’hauria pogut arribar a la decisió del Suprem via sol·licitud d’Otegi i no de la Fiscalia.

Una interpretació formal

El que sí que va fer el coordinador d’EH Bildu quan Estrasburg va condemnar Espanya va ser interposar un recurs de revisió al Suprem. La defensa va demanar que es declarés nul·la la sentència que el va condemnar a sis anys de presó i inhabilitació per pertinença a banda armada i per haver intentat reconstruir la il·legalitzada Batasuna. L’alt tribunal espanyol va assumir aquesta decisió al juliol, però no s’ha quedat aquí: sense precedents encara, ha decidit repetir el judici. Divendres va emetre una resolució en què avisava que la nul·litat del procediment d’Otegi -en compliment de la sentència d’Estrasburg- no implicava l’absolució i que els fets no podien quedar sense jutjar a Espanya. Per a David Bondia, professor titular de dret internacional públic a la UB i especialista en drets humans, aquest és un exemple que Espanya té una visió excessivament formal del dret. Vaticina, fins i tot, que el judici no s’acabarà celebrant i recorda que Otegi ja ha complert sis anys de presó. Pel que fa a la decisió del TC sobre la llibertat d’expressió i els ultratges a la bandera, Bondia considera que és una desviació de la doctrina europea. Recorda que el TEDH va considerar que cremar fotos del rei no era un delicte i que, per tant, el Constitucional hauria d’haver conclòs que cridar contra la bandera d’Espanya -un sindicalista gallec ho va fer el 2014 en una manifestació- tampoc.

En aquest sentit, pronostica una nova condemna d’Espanya per part del TEDH en relació a la llibertat d’expressió. I és que en realitat només hi ha aquesta via: si un estat es desvia de la jurisprudència europea, cal esperar que el mateix TEDH el torni a corregir en una situació similar. I així succesivament.