UE

Espanya insisteix amb el català a l'Eurocambra, però manté al calaix l'oficialitat a la UE

El govern espanyol torna a demanar per carta al Parlament Europeu que permeti l'ús de la llengua catalana

2 min
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, en una imatge d'arxiu a Brussel·les.

Brussel·lesNova legislatura, nou intent. El govern espanyol ha tornat a demanar per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l'ús del català, el gallec i l'euskera, i considera que l'inici de la legislatura a l'Eurocambra és una "ocasió privilegiada" per donar un "nou impuls" a la iniciativa. "Aquest és un assumpte prioritari per al meu país i és un element essencial de la identitat nacional espanyola", insisteix la missiva del 18 de setembre que firma el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares.

L'optimisme dels partidaris d'aquesta mesura ja va créixer amb els resultats de les eleccions europees del juny passat. El fet que Ciutadans no hagi obtingut representació pot facilitar que el grup europarlamentari dels liberals –on hi ha el PNB– acabi optant per votar a favor de la iniciativa i faci decantar la balança de la mesa del Parlament Europeu cap al sí. A més, es va mantenir el cordó sanitari amb gran part de l'extrema dreta a l'hora de repartir-se els càrrecs de la mesa de l'Eurocambra i gairebé no hi tenen pes, cosa que limita la seva capacitat de fer entrebancar la iniciativa.

Fins ara, diferents fonts europarlamentàries favorables a la iniciativa expliquen a l'ARA que tampoc els interessava portar-la a votació de la mesa perquè temien perdre i haver d'iniciar altra vegada els tràmits. Ara, però, Albares demana directament a Metsola, que és del Partit Popular Europeu (PPE), que "permeti sotmetre a la mesa del Parlament Europeu la votació".

L'oficialitat del català a la UE continua en punt mort

L'altra cara de la moneda, però, s'ha vist al Consell d'Afers Generals que s'ha fet aquest dimarts a Brussel·les. No s'ha ni discutit l'oficialitat del català en el conjunt de la UE, just un any després que Junts ho posés com a condició per investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. D'aquesta manera, ja fa sis mesos que els ministres europeus no debaten sobre aquesta iniciativa.

En aquest sentit, diverses fonts diplomàtiques confirmen a l'ARA que en la trobada ministerial d'aquest dimarts "tampoc s'ha tractat" aquesta qüestió ni Espanya ha demanat el torn de paraula per posar-la sobre la taula. Tampoc n'han debatut de manera bilateral durant els dies previs amb cap de les diferents delegacions estatals davant la UE, tal com també admeten fonts diplomàtiques espanyoles. De fet, la majoria d'estats membres no recorden quan va ser l'última vegada que l'Estat els va interpel·lar sobre aquest tema. "T'ho hauria de mirar, però fa temps que no en tinc constància", respon un diplomàtic.

En l'agenda del Consell d'Afers Generals d'aquest dimarts ja no estava previst que es discutís sobre la iniciativa proposada pel govern espanyol. Tot i això, fonts diplomàtiques d'Hongria, que és el país que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE, asseguren a aquest diari que si Espanya hagués "desitjat prendre la paraula durant la trobada per donar informació sobre qualsevol tema en concret li haurien donat, per descomptat, l'oportunitat de fer-ho". Tanmateix, el secretari d'estat espanyol de la UE, Fernando Sampedro Marcos, que ha assistit a la trobada en nom del govern espanyol, no hi ha intervingut per parlar de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a les institucions de la Unió Europea.

stats