Espanya torna 20 anys enrere: quin va ser l'últim cop que la immigració va ser el principal problema?

BarcelonaLa immigració és un dels principals temes de debat polític i, segons el baròmetre del CIS de setembre, el primer problema per als ciutadans de l'Estat. Com s'ha arribat a aquesta situació, que no es repetia des del 2006? Ara són el 30,4% dels enquestats els que diuen que la immigració és "el principal problema", el doble que al mes de juliol (16,9%), mentre que el 2006 la dada es va arribar a elevar fins al 59%. En aquests 18 anys, però, els percentatges han estat més aviat baixos, però els últims mesos han estat marcats pel debat sobre l'acollida de menors i la immigració il·legal, amb trencaments dels governs autonòmics entre PP i Vox per aquest motiu, l'enduriment del discurs dels populars i el fet que s'hagi triplicat l'arribada d'immigrants a les Canàries. Malgrat l'atenció actual per la immigració, els últims anys les preocupacions principals han estat l'atur, els problemes econòmics, la corrupció –sobretot a partir del 2013–, l'habitatge i també la independència de Catalunya, sobretot arran de l'1-O. La relació amb l'Estat també ha marcat les preocupacions al Principat.

Hi ha similituds respecte al 2006 i la crisi dels cayucos, llavors amb l'arribada de 31.000 migrants de cop: "El 2006 hi va haver una grandíssima crisi, es va parlar de gran invasió de les Canàries, el PP denunciava l'efecte crida i demanava la dimissió de [l'exministre d'Interior] Alfredo Pérez Rubalcaba. La situació era similar a la d'avui i té a veure amb la importància que hi donen els mitjans", explica a l'ARA el politòleg i director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), Oriol Bartomeus. On posa l'accent és en el fet que les dades no acompanyen la preocupació –sempre subjectiva– dels ciutadans: segons dades del ministeri de l'Interior, 33.481 persones han arribat per mar a Espanya entre gener i agost del 2024. Però al llarg del 2023 van entrar 56.852 persones. D'aquestes, 55.600 van arribar per mar i, en concret, 39.000 per les Canàries. Això suposa que l'any passat ja hi va haver un augment total de 25.600 immigrants irregulars que van arribar a l'Estat perquè l'any anterior van entrar 31.219 nouvinguts sense papers. Tot això a més del rècord del 2018, amb 64.000 arribades després d'anys de clara davallada arran de la crisi econòmica. En canvi, aquest juliol un 16,9% de ciutadans hi estaven molt preocupats, el maig l'11,7% i un any enrere, el setembre del 2023, només hi havia un 5,7%.

En paral·lel, també hi ha hagut un creixement de la immigració en general: mentre el 2000 no hi havia ni un milió d'immigrants a l'Estat, el nombre va anar creixent progressivament fins als 4,1 milions el 2006, si bé el principal salt va ser el 2005, en què va arribar als 3,7 milions sumant-hi 700.000 persones. Després va créixer fins als 5,6 milions de persones el 2009 i es va estancar per la crisi i no va ser fins abans de la covid que es va recuperar aquesta xifra. El 2024 hi havia 8,8 milions de persones residint a Espanya que eren d'origen estranger, un 18,1% del total de la població. A Catalunya el creixement ha estat semblant: del 2,9% d'immigració el 2000 fins al 16% en què es va enfilar en època de la crisi, que es va estancar. Ara, dels vuit milions de catalans que hi ha ara mateix, una cinquena part, més d'1,65 milions, són d'origen estranger.

Agenda mediàtica i política

Bartomeus afegeix que "l'any passat no estava a l’agenda mediàtica i ara sí perquè el PP ha posat sobre la taula l'assumpte de manera contundent i s’hi ha apuntat Junts, també", a més de Vox, que sempre ha prioritzat l'assenyalament a la immigració. Sí que constata que "es repeteix un patró": "Hi ha govern socialista, un PP que s'aprofita del problema i unes dades que avalen [que hi ha un problema]–accentuada entre altres qüestions pel col·lapse de rutes migratòries com la italiana–". Però recalca que hi ha una diferència: fa divuit anys, el PP no tenia competència política a la seva dreta i podia modular el discurs, però ara és Vox qui porta la batuta antiimmigració.

Alhora, el politòleg i consultor de l'agència Neula, Eli Gallardo, explica a l'ARA que cal entendre l'evolució a causa d'"una gota malaia que va calant i va fent un caldo de cultiu, que fa que les percepcions pesin més que la realitat". En aquest sentit, apunta que les respostes estan condicionades pel debat polític i mediàtic en què l’oposició del PP i Vox al govern espanyol "ha aconseguit posicionar els temes que més els interessa amb un marc fàcil de comprar". Sosté que aquest assumpte, marcat per la "sensibilitat emocional", exigeix posicionar-se tot i les dificultats que implica rebatre el marc mental rere la relació entre immigració i inseguretat que repeteix sobretot l'extrema dreta, perquè tractar-ho pot induir a "enfortir el marc".

En paral·lel, el professor de ciència política de la UOC Ivan Serrano Balaguer recalca que l'enquesta "s'ha de posar en context" i que hi ha preguntes prèvies del CIS que "poden condicionar" les respostes, com ara una que demana si "les desigualtats existents entre els països pobres i els països rics són una de les causes que expliquen l'augment de la població immigrant en països com Espanya". D'altra banda, remarca que la immigració vinculada a la inseguretat i a la situació econòmica "forma part del debat polític i hi ha partits que en fan bandera" i causen que aquest tema estigui present mediàticament.

L'evolució de la preocupació al Principat

A Catalunya, les enquestes del CEO han seguit una línia més matisada que el CIS: el 2006 també va ser la immigració la màxima preocupació, amb el 33,6% d'amoïnats, tot i que en els baròmetres següents es va situar al 20%, i a partir del 2012 per sota del 10%. Aquell any era la principal preocupació només del 8% dels catalans, i el 2023, del 4%, en clara caiguda. En canvi, al juliol d'enguany el 48% de catalans consideraven que hi ha massa immigració.