Un 51,8% dels espanyols rebutgen un referèndum però el 53,3% n'acceptarien el resultat, segons el CEO
El 36,2% sí que estan d'acord que es faci una consulta i el 68% aposten pel diàleg Estat-Generalitat
BarcelonaEls espanyols diuen no a un referèndum d'independència a Catalunya, però responen sí a un diàleg entre Catalunya i l'Estat per abordar el conflicte. Aquesta és la principal conclusió que s'extreu de l'enquesta que ha presentat aquest dijous el Govern i que ha fet el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). La gran novetat és que ha sigut la primera vegada que l'òrgan demoscòpic de la Generalitat ha enquestat ciutadans de tot Espanya, i no només els catalans, com havia fet fins ara. L'emplaçament al diàleg que aflora del sondeig arriba en un moment significatiu: diàleg és el que reclamen precisament JxCat i ERC si Pedro Sánchez vol comptar amb els seus vots per a la investidura.
En primer lloc, de l'enquesta es desprèn que la celebració d'un referèndum no té grans suports a Espanya. Un 51,8% dels enquestats estarien "molt en descord o més aviat en desacord" que se celebrés una votació d'aquestes característiques a Catalunya, mentre que un 36,2% hi estan "més aviat d'acord" o "molt d'acord". Malgrat això, si s'arribés a convocar una consulta així que fos "legal i acordada", un 53,3% n'acceptarien el resultat. En canvi, quan les dades es desagreguen només per Catalunya, són substancialment diferents. Els catalans que voldrien aquest referèndum són el 70%, i els que n'acceptarien el resultat pugen fins al 81,3%.
Mentre que el referèndum no convenç a Espanya, sí que té suports que hi hagi un diàleg entre institucions per abordar el conflicte català. Un 68% dels espanyols ho avalarien. Un diàleg amb matisos, això sí. D'aquest nombre, la major part, un 46,8%, demanen que aquest diàleg sigui dins del marc de la Constitució, mentre que només el 21,2% acceptarien que fos "sense límits", que és la posició que defensen els partits independentistes catalans per poder incloure en una eventual taula de negociació qüestions com l'autodeterminació i l'amnistia dels presos.
Investidura de Sánchez
El Govern presenta aquesta enquesta en ple debat sobre què cal fer amb la pròxima investidura de Pedro Sánchez, el president en funcions a qui els dos socis de l'executiu català, JxCat i ERC, reclamen diàleg si vol els seus vots per revalidar el càrrec. La portaveu i consellera de Presidència, Meritxell Budó, veu en el sondeig del CEO l'aval a la demanda de diàleg que es formula des de la Generalitat. "El diàleg i la negociació per abordar les vies de resolució del conflicte és el que recull més suports per part dels catalans i els espanyols", ha defensat en la presentació dels resultats, que s'ha fet al Palau de la Generalitat. L'opció del diàleg quan els enquestats són només els catalans puja encara més, fins al 80,5%.
Així doncs, l'executiu de Torra defensa que l'enquesta és un aval a les seves posicions i vol encarregar-se que no passi desapercebuda al govern espanyol. Budó ha informat que la farà arribar a la vicepresidenta en funcions de l'executiu central, Carmen Calvo. També l'elevarà a think tanks europeus, a ambaixades –no ha precisat quines– i a les delegacions de la Generalitat a l'estranger perquè en facin difusió a escala internacional.
El Govern també s'ha aferrat a una altra dada del sondeig per defensar les seves posicions en contraposició amb les de l'executiu espanyol. Un 77,4% dels enquestats se senten "poc satisfets o gens satisfets" amb el funcionament de la democràcia, una xifra que s'eleva fins al 87,5% quan s'analitzen només les respostes dels catalans. Budó n'ha fet una lectura en clau catalana. "Hi ha un grau alt d'insatisfacció amb el funcionament de la democràcia espanyola, és més gran a Catalunya i marca tendència", ha resumit. Així doncs, el Govern ha visualitzat l'enquesta com una eina per carregar-se de raons davant de futures negociacions amb Sánchez i per poder posar sobre la taula dues premisses fonamentals: la democràcia no funciona i cal dialogar.
Presos polítics
Pel que fa a la situació dels presos polítics, la fotografia és similar a la del referèndum. Al conjunt d'Espanya es veu just que siguin a la presó, una percepció molt diferent de la que es té a Catalunya. Un 53,3% del total d'enquestats consideren que sí que és "just l'empresonament dels polítics independentistes", per un 33,9% que creuen que no. Quan s'analitzen només les respostes dels catalans, la situació fa un gir. Un 75,2% consideren injusta la situació dels presos, mentre que un 16,4% no hi tenen inconvenients.
Catalunya vista per Espanya
L'enquesta també tracta les percepcions d'afinitat que hi ha entre els territoris de l'Estat. Catalunya n'és protagonista, més per malament que per bé. Del total d'enquestats, un 56% consideren que Catalunya és la comunitat autònoma que més s'afavoreix per part del govern central, seguida de Madrid (41,4%) i el País Basc (40,4%). A Catalunya la percepció és la contrària. Se sent maltractada. El catalans assenyalen Madrid, Andalusia i Extremadura com els territoris més afavorits.
El CEO també ha mesurat que els catalans no estan gaire ben vistos. Són els ciutadans que "cauen" pitjor en el conjunt de l'Estat, tot i que la nota que obtenen supera l'aprovat, amb un 5,98 sobre 10. Els més acceptats són els andalusos (7,49), els asturians (7,42) i els gallecs (7,30). Els catalans també són els últims de la llista que s'escollirien com a companys de feina, però, en aquest cas, cal destacar que més de la meitat dels ciutadans responen que no tenen preferències concretes a l'hora de treballar.
Dard contra el CIS
El sondeig presentat porta per títol Percepció sobre el debat territorial a Espanya. 2019, i el Govern el va encarregar al CEO "amb l'objectiu de disposar de l'opinió i de la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat sobre la situació política actual". L'enquesta s'ha fet a 3.600 persones de tot Espanya, majors d'edat i amb ciutadania espanyola. El marge d'error és de +-1,68 i es va fer entre el 9 de setembre i el 17 d'octubre, és a dir, entre la Diada i tres dies després que es fes pública la sentència del Procés.
Budó, que ha comparegut acompanyada del director general d'Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius, ha aprofitat la seva compareixença per enviar un dard al Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Ha dit que la Generalitat ha encarregat aquest sondeig inèdit per fer preguntes que l'òrgan demoscòpic del govern espanyol no s'atreveix a fer "perquè no li interessa o perquè no vol que els resultats siguin públics". Des d'avui ja hi ha dades, tot i que la incògnita és si, a partir d'ara, tindran continuïtat. L'enquesta ha costat 98.000 euros, IVA a part.