Esquerra consagra el seu gir pragmàtic abans d'un 2020 decisiu

BarcelonaEsquerra Republicana celebra aquest dissabte el seu 28è congrés nacional en què aprovarà el full de ruta que haurà d'aplicar en els pròxims quatre anys i que consagrarà el gir pragmàtic que el partit d'Oriol Junqueras ha fet en els últims temps. La independència continua sent l'horitzó dels republicans però no es fixen terminis. El diàleg és la nova paraula que pren força i la unilateralitat es dilueix.

ERC farà avui una aposta pel diàleg "entre Catalunya i l'Estat" per resoldre de manera "pacífica, democràtica i negociada el conflicte polític", i ho farà en un moment de complexitat per al partit. Defensarà prioritzar la via del diàleg amb el seu president a la presó i la seva secretària general a l'exili. "Hem apostat pel diàleg, així que intentem-ho, intentem-ho, intentem-ho", resumeix un dirigent de la formació. L'aposta l'allunyarà inevitablement de l'independentisme més abrandat, però buscarà refermar l'objectiu tan repetit "d'ampliar la base" de partidaris de la independència.

Segons diverses fonts consultades, el full de ruta que s'aprovarà avui definitivament –la ponència política– no inclourà cap referència explícita a la via unilateral cap a la independència. Aquesta via encara era present en l'últim document estratègic del partit, però ERC vol deixar de quedar lligada a aquest concepte. En una entrevista a Catalunya Ràdio, avui el mateix Junqueras es referia a la qüestió: "Sempre he sigut multilateralista. Qualsevol projecte complex és multilateral".

Sense esmenes complicades

Els militants han pogut presentar esmenes al full de ruta durant l'últim mes. La direcció ha aconseguit negociar i pactar la majoria d'aquestes i al congrés d'avui s'hi arribarà amb el text gairebé tancat i només amb quatre esmenes vives –pendents de resoldre–, que podran votar els afiliats que hi vagin –s'hi han acreditat 1.700 persones–. Cap d'aquestes esmenes serà excessivament comprometedora per a la direcció. Pel camí han quedat esmenes que reclamaven incloure la unilateralitat. Com a màxim, una d'aquestes esmenes encara vives demana no deixar d'explorar "totes les vies democràticament possibles" cap a la independència.

En la redacció final del text s'hi ha inclòs una fórmula per la qual el partit es compromet a no renunciar a cap "camí democràtic i pacífic" per assolir l'objectiu de la República Catalana. Una manera que la via unilateral quedi reflectida al text, però de manera velada.

Al seu nou full de ruta, a més, ERC torna a situar el referèndum en el centre de les seves demandes polítiques. Malgrat la celebració del 9-N i l'1-O, els republicans estan convençuts que falta una votació definitiva. Per aconseguir-la plantegen tres vies. La primera, pactada amb l'Estat. La segona, que defensa una "mobilització constant" i accions de desobediència civil fins al punt que l'Estat "no tingui alternativa" i l'accepti. I, finalment, no descarten haver-lo de tornar a fer "independentment de l'existència de l'acord amb l'Estat".

Moment efervescent

El congrés arriba en un moment d'efervescència per al partit. Pel veredicte del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat de Junqueras i per les negociacions d'investidura amb el PSOE. Esquerra reunirà els seus militants només 48 hores després que la justícia europea dictaminés la primera victòria transcendent als tribunals. "No és el final del túnel encara, però comences a veure una mica de llum", assenyala un membre de l'executiva. Enlloc queda escrit que la decisió del TJUE permeti a Junqueras sortir de la presó, però Esquerra hi veu un escletxa per intentar-ho.

On sí que ERC té tota la responsabilitat és en decidir si desencalla la legislatura espanyola. Els seus vots són decisius. El que per a la majoria de partits seria un regal, per a Esquerra podria ser una arma de doble tall. Per una banda pot pressionar el PSOE per aconseguir compromisos per obrir una taula de negociació sobre el conflicte polític català. Però, per l'altra, pot allunyar el partit d'una part de l'electorat independentista a qui li costi entendre un acord així mentre hi ha presos polítics i exiliats.

I aquí és on hi ha la clau de tot plegat. Hi ha tots els elements per pensar que aquest 2020 tornarà a ser un any d'eleccions catalanes i Esquerra vol que aquest sigui el seu moment per agafar el comandament de la Generalitat i, per extensió, del Procés. És un objectiu obligadament dissimulat, perquè verbalitzar-lo seria interpretat com una deslleialtat per JxCat, que a la vegada també mesura quin és el millor moment per convocar-les i poder retenir el lideratge.

Així, ERC a partir d'ara haurà de calcular i analitzar cada decisió més que mai. També les negociacions amb el PSOE. Des que Junqueras va assumir el lideratge del partit l'1 d'octubre del 2011 a Girona, Esquerra ha guanyat en unes europees, unes municipals i dues generals. Les catalanes són l'assignatura pendent. Avui ERC endreçarà el partit perquè a ningú se li escapa que, el 2020, per als republicans serà un any decisiu.