Hèctor Pons: “Si estabilitzam el consum d’aigua, no hi haurà talls de subministrament”

MaóLa crisi de l’aigua a Maó s’ha contingut després de la crida de l’Ajuntament a racionalitzar aquest bé natural i ara mateix no hi ha perill de talls de subministrament. D’altra banda, la milionària aposta de la institució per l’eficiència energètica, els avenços en la reducció d’emissions contaminants de la central tèrmica i la conscienciació ambiental de les navilieres són algunes qüestions que respon el batle de Maó, Hèctor Pons.

Quina és la situació actual de les reserves hídriques a la ciutat?

— Hem aconseguit contenir-ne el consum i en alguns casos, fins i tot, s’ha reduït. Això ha fet que la situació dels dipòsits no sigui tan crítica, mentre que preocupen més els aqüífers. Així, no haurem d’implementar mesures més dràstiques i hem complert l’objectiu que ens vàrem fixar el dia del ban municipal: fer consciència i traslladar la situació als ciutadans per reduir-ne el consum i evitar els talls de subministrament.

Quines mesures ha pres l’Ajuntament?

— En el consum que depèn de l’Ajuntament, hem reduït l’aigua en instal·lacions esportives, s’ha fet un major control al poliesportiu i al geriàtric com a principals consumidors d’aigua, ens hem reunit amb sectors privats de la indústria, la nàutica, cases de lloguer de vehicles, el centre penitenciari, de neteja de vehicles o clubs esportius per demanar que en rebaixassin el consum i, finalment, s’ha instat l’Autoritat Portuària de les Balears per fer un major control. S’estan fent controls setmanals de consum d’aigua en els pantalans de les nàutiques del port.

Considerau altres escenaris en el cas que la situació no millori?

— El nostre objectiu era contenir la despesa d’aigua per evitar talls, però donar tota la informació per tal que els ciutadans continuïn informats en el cas d’aturar el subministrament. De moment, volem passar aquest mes d’agost sense talls i, si aconseguim estabilitzar-ne el consum, no serà necessari fer-los.

Podríem veure restriccions en els domicilis dels ciutadans?

— Aquest seria el darrer escenari. Els primers que tindrien talls en el subministrament d’aigua no serien els habitatges particulars, abans ho faríem a les nàutiques o prohibirem l’ús d’aigua per netejar vehicles.

Maó vol que la Policia Local vetlli pel compliment del decret energètic?

— No puc donar una ordre a la Policia Local de complir o no una llei. Som conscients que el cos té molta feina, especialment a l’estiu, i ens costa fer una feina preventiva i atendre els serveis d’urgència. És evident que carrega més les tasques de la Policia Local, però mai demanaré als agents que desobeeixin una llei. Preferiria que el control el fes un servei d’inspecció, tot i que, si finalment és la policia, s’haurà de complir amb les obligacions que estipuli el Govern.

Parlant d’energia, s’ha fet una aposta econòmica molt important des de l’Ajuntament per assolir l’eficiència energètica.

— El més important és que vàrem presentar un pla i aquest ja s’està veient. Era un pla que cercava resultats immediats i ho estam aconseguint. Tenim una sèrie d’inversions per a substitució d’enllumenat que s’han executat, altres que s’estan fent aquests dies als Canutells, la costa de Llevant i una part del barri del Molí del Pla. Després de l’estiu s’actuarà a l’avinguda de Menorca i una zona del polígon, i hem licitat la substitució de tots els llums de Vives Llull, des de Malbúger fins a Dalt Sant Joan, perquè hi havia moltes avaries. L’aposta és assolir l’eficiència i resoldre les avaries constants en algunes àrees del municipi. El total del pla és de 4,1 milions d’euros, dels quals es disposa de 2 milions per fer realitat el full de ruta del consistori.

Com valorau que Endesa hagi deixat d’emprar fuel a la central tèrmica?

— El camí cap a la transició energètica és un camí llarg, però hi ha passes que s’han de fer i, si no avançam, no arribarem a l’objectiu. Aquesta és una fita important sobretot per la reducció de la contaminació i dels gasos que s’emeten a l’atmosfera. En el cas de Maó, és bastant més rellevant, ja que la central tèrmica està situada a pocs metres de la zona urbana. Aquest canvi implica un efecte positiu directe a la salut dels ciutadans, però no podem quedar aquí, l’objectiu ha de ser complir totes les passes establertes en el pla de descarbonització Menorca 2030 i aconseguir que la central sigui un element necessari, de la qual s’ha de disposar per a emergències i puntes de demanda, tot i que no pot ser la font principal de generació d’energia. És imprescindible que continuem fent feina des del sector públic i el privat per incrementar al màxim l’autoconsum a través de plaques per tal d’assolir una major autonomia en tots els àmbits.

Les escales de creuers han augmentat un 10% respecte del 2019. La tendència és alcista per a pròximes temporades?

— Pensàvem que amb la pandèmia s’acceleraria la reducció d’eslores i s’apostaria per petites i mitjanes eslores, i estam veient que no és així. Les companyies navilieres no estan tant per a la disminució d’eslores, però sí per a la creació de nous vaixells d’eslores que seran compatibles amb el port de Maó i, per tant, el més probable és que les mitjanes eslores provoquin una recuperació del turisme de creuers a la rada maonesa. Cal perseguir que la presència de creuers en el port sigui tan respectuosa com sigui possible amb una illa Reserva de la Biosfera, i ja tenim un acord amb l’Autoritat Portuària de les Balears per garantir una limitació de l’aigua que es poden endur els creuers. És important que se sàpiga que agafa molta més aigua el sector nàutic que els creuers. Pel que fa a l’energia, el repte és que els creuers no tinguin la necessitat d’encendre els motors durant l’estada. En aquest sentit, cada vegada hi ha més normativa i això ens beneficia.