Estaràs intenta que la Comissió Europea ataqui l'ús del català com a "única" llengua vehicular de l'ensenyament

PalmaL'eurodiputada del PP, Rosa Estaràs, ha intentat que la Comissió Europea ataqui l'ús del català com a "única" llengua vehicular de l'ensenyament a les Balears, segons queda reflectit en la pregunta amb resposta escrita que va registrar en aquest òrgan el 5 de novembre.

En la pregunta, Estaràs cita "recents investigacions" sense mencionar-ne la font. Però les xifres encaixen amb l'estudi de la plataforma vinculada amb Vox Professors Lliures d'Enginyeria Social (PLIS), un grup extremista i anticatalanista que assegura en les seves conclusions que en el 93% dels centres d'Educació Infantil i en el 80% dels de Primària es dedica menys d'un 25% de l'horari lectiu al castellà. Estaràs va més enllà en la seva pregunta i diu que aquests percentatges responen a centres on "la llengua castellana no existeix" i s'utilitza el català com a "única" llengua vehicular.

Cal recordar que, juntament amb una altra entitat extremista anomenada Societat Civil, PLIS va enviar una carta a 290 centres educatius de les Balears per avisar-los que havien presentat a la Conselleria d'Educació un requeriment perquè canviïn el seu projecte lingüístic i augmentin el pes de la llengua castellana. També hi afirmen que en poc temps rebrien aquest requeriment "de part de la Conselleria d'Educació", que ho va desmentir completament.

"Davant la denúncia d'aquest fet, l'autoritat governamental va rebutjar adoptar qualsevol mesura de correcció, defensant que el castellà no sigui llengua vehicular", continua el text d'Estaràs, sense indicar de quina denúncia es tracta i on es va fer, més enllà de les crítiques que va fer PLIS a diversos mitjans de comunicació a començaments de juny, quan l'informe es va fer públic.

A partir d'aquí, Estaràs fa referència a la jurisprudència del Tribunal Suprem, que, segons apunta, estableix que el castellà ha de tenir una presència mínima del 25% de l'horari lectiu a les aules i ha de ser la llengua d'una assignatura troncal. L'eurodiputada del PP també recorda que "la Constitució espanyola declara el castellà com a llengua oficial de l'Estat", en referència al punt 1 de l'article tres. Però després oblida mencionar els punts 2 i 3, que diuen que les altres llengües també seran "oficials a les seves respectives comunitats autònomes" i que la riquesa lingüística de l'Estat és "un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció".

"Tenint en compte que la Unió Europea se sustenta en l'estat de dret i en compliment de la llei, considera la Comissió que la situació actual descrita vulnera l'estat de dret per raó de l'incompliment de la Constitució?", acaba demanant.

Com ja va explicar l'ARA Balears, el PP ha accentuat la seva deriva espanyolista i cap a la dreta. El castellà també és una precupació dels populars en el Parlament i el Congrés, i més ara que la llei Celaá no el menciona com a llengua vehicular.