L'Estat assegura que no està obligat a dotar el factor d'insularitat del REB als pressupostos

PalmaL'Estat ja ha respost al recurs d'inconstitucionalitat contra els seus pressupostos que va presentar el Parlament balear i ha argumentat que no està obligat a dotar econòmicament el factor d'insularitat del Règim Especial de les Illes Balears (REB), el qual es va aprovar l'any 2019 mitjançant un decret llei. De fet, la Cambra va presentar aquest recurs precisament perquè els comptes del govern espanyol per al 2021 no varen incloure l'esmentat factor d'insularitat, una assignació econòmica que havia de col·locar les Illes a la mitjana d'inversions estatals –als pressupostos, les Balears són les terceres per la coa–.

Segons l'Advocacia de l'Estat, no es pot "extreure un contingut material que obligui la Llei de pressupostos a dotar un factor d'insularitat" del reial decret que es va aprovar el 22 de febrer de 2019. A més, l'Advocacia subratlla que a la Constitució "no existeix garantia d'un règim especial balear", i això implica precisament que el recurs del Parlament no tingui "abast constitucional". De fet, el govern espanyol considera que, pel que fa al "reconeixement específic del fet insular", sí que s'està "vetllant per un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol" i posa com a exemple altres inversions i convenis que ha pactat amb les Illes, més enllà de les inversions directes dels pressupostos.

Un altre dels arguments del govern espanyol en contra del recurs d'inconstitucionalitat és que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears no implica cap mesura als pressupostos estatals, sinó que es compensi la insularitat financerament, cosa que ha fet el REB –encara que no s'hagi desplegat–. D'altra banda, l'Estat també recorda que abans de pressupostar el factor d'insularitat s'ha de reunir la Comissió bilateral mixta d'Economia i Hisenda, que ha de determinar com s'ha de calcular.

L'escrit de l'Advocacia de l'Estat, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, també qüestiona que hi hagi una "discriminació estructural" de les Balears i contradiu les xifres que han aportat els serveis jurídics de la Cambra. L'executiu de Sánchez critica que no es tinguin en compte inversions que beneficien les Illes, malgrat que no siguin projectes concrets amb una ubicació física determinada –el text esmenta les compres centralitzades, les inversions immaterials i les que fa el Ministeri de Defensa–, i destaca que no és possible "fer una comparació homogènia" entre les comunitats autònomes. "És el cas de determinades inversions en infraestructures, com l'altra velocitat, que no tenen cabuda a les Illes, a més de les inversions portuàries, que són nul·les a les comunitats interiors", s'hi afegeix. Segons l'escrit, "existeixen múltiples opcions i consideracions per quantificar els desequilibris derivats de la discontinuïtat territorial de la Comunitat, les quals poden conduir a conclusions diferents". En aquest cas, la conclusió de l'Estat és ben diferent de la del recurs. Per això, l'Advocacia considera que la dotació del factor d'insularitat "només" es pot decidir a la comissió mixta.

D'altra banda, l'Advocacia també assenyala que la mitjana de les inversions estatals s'ha de calcular en funció del PIB i no de la població, i critica que no s'hagin inclòs les transferències de capital, que també formen part de les inversions de l'Estat als territoris, ni les transferències corrents, com les subvencions al transport.

Una altra objecció per part de l'Estat és que només s'hagin tingut en compte els darrers pressupostos per presentar el recurs. "Com que les inversions públiques tenen un caràcter irregular i no periòdic", diu l'Advocacia, s'hauria d'abastar "el màxim d'anys" per no arribar a "conclusions errònies". "El plantejament de la Comunitat, basat en les dades d'un únic any, el 2021, no sembla el més idoni", s'hi afegeix.

Les al·legacions carreguen també contra el recurs perquè inclou "nombroses afirmacions incompletes, inexactes (...) i afirmacions sense contextualització" sobre el finançament autonòmic, com el desequilibri en la distribució d'inversions i la manca de finançament de les Illes. Segons l'Advocacia, els arguments del Parlament no s'acompanyen de "cap fonamentació jurídica".

El Parlament va aprovar el recurs contra els pressupostos de l'Estat el 2 de març amb els vots a favor dels 30 diputats d'El Pi, Més per Menorca, MÉS per Mallorca, el PP i Ciutadans. La Cambra va presentar el recurs amb l'aval del Consell Consultiu, i el Constitucional el va admetre a tràmit el 25 de maig. Una vegada que el govern espanyol hi ha presentat les seves al·legacions, l'Alt Tribunal hi farà el seu dictamen.

Al·legacions sense sorpresa

Pel que fa als partits promotors del recurs, cap no ha mostrat sorpresa pels arguments esgrimits per l'Advocacia de l'Estat. El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha recordat que el PSIB i Podem varen defensar els mateixos arguments en contra durant el debat parlamentari per decidir si s'havien de recórrer els pressupostos estatals. "Ens varen dir que la via per incloure el factor d'insularitat als comptes del 2022 era la negociació. On és?", ha demanat Castells, a més d'anunciar que el seu partit ha registrat una sol·licitud de compareixença del Govern perquè expliqui per què no s'ha reunit encara la comissió bilateral mixta si es va aprovar una proposició no de llei que instava a fer-ho.

La diputada del PP Núria Riera ha criticat que l'Advocacia de l'Estat es limiti a "fer seguidisme a la ministra Montero", qui "ha deixat abandonades les Balears". "Cal donar una resposta al finançament de les Illes Balears", ha afegit Riera, a més de lamentar que Armengol tingui "nul pes a Madrid" o faci "seguidisme a Sánchez en contra dels interessos de les Balears a Madrid". D'altra banda, el diputat de Ciutadans Marc Pérez Ribas ha considerat que "era previsible que l'Advocacia de l'Estat estigués en línia amb els arguments que ja havien donat els partits en contra del recurs".

Per part seva, la diputada de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar s'ha mostrat especialment crítica amb les al·legacions de l'Estat i ha lamentat "el to de prepotència i menyspreu de l'escrit quan justifica la discriminació de l'Estat a les Illes Balears". "Sembla que no es creuen que tinguem aquesta necessitat, i no entenem que no hi estiguin obligats, perquè les lleis són obligatòries per a tothom i tenim un reial decret llei", ha comentat. "El que no pot ser és que un reial decret no serveixi per a res o sigui paper banyat", ha continuat Campomar, qui també ha criticat la manca d'"un contingut sòlid per oposar-se al recurs" a l'escrit de l'Advocacia i que es faci referència a inversions de l'Estat que no tenen res a veure ni amb el factor d'insularitat ni amb les inversions directes territorialitzades. La diputada ecosobiranista ha assegurat que el seu partit continuarà instant l'Estat "judicialment", perquè "s'ha demostrat que l'altra via no serveix", amb referència a les negociacions amb el govern espanyol.

El portaveu d'El Pi, Josep Melià, ha criticat que "el govern de l'Estat de PSOE i Podem" negui l'existència d'un "dèficit estructural amb les Balears", a més "dels efectes negatius de la insularitat", i que es posicioni "de manera clara" en contra "de l'interès general de les Illes". "Preveuen un fons, però si l'Estat no compleix no passa res", ha continuat. Melià ha lamentat que els pressupostos de l'any que ve tampoc no inclouran el factor d'insularitat perquè "la ministra d'Hisenda va dir que la comissió es reuniria com a molt prest el 2022" i ha qualificat la situació de "frau de llei" i d'"insult polític".

Quant als partits que es varen posicionar en contra de seguir la via judicial, la diputada de Podem Esperança Sans ha remarcat que el seu partit "continuarà reclamant aquest complement [el factor d'insularitat] i la revisió del sistema de finançament autonòmic", encara que per camins allunyats dels tribunals. Per part del PSIB, Silvia Cano ha reiterat que el recurs és "una mala estratègia" destinada "al fracàs" i que "cal fer passes prèvies" abans de dotar econòmicament el factor d'insularitat, com "pactar la metodologia i reunir la comissió bilateral". "Quan hi hagi un acord explícit, es podrà exigir", ha sentenciat.