Els Estats Units inclouen referències als presos polítics catalans en el seu informe sobre l'estat dels drets humans al món
Es fan ressò, entre altres, de la petició de llibertat del Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU i d'Amnistia Internacional
BarcelonaLa carpeta dels presos polítics catalans també ha arribat a la Casa Blanca. Almenys a l'informe sobre la situació dels drets humans en l'àmbit mundial que va publicar aquest dimarts el departament d'Estat nord-americà. Sense posicionar-s'hi en cap moment, l'administració dels Estats Units recull totes les vegades que organismes supranacionals han condemnat la situació dels presos polítics i fins i tot quan n'han demanat la llibertat. Concretament, la Casa Blanca dedica un apartat de l'informe específicament a "presos i detinguts polítics", on recorda que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides va demanar alliberar "set dels nou presos proindependentistes catalans" pel seu paper en el "referèndum" de l'1-O. Aquests fets es remunten al juliol del 2019, quan el grup va qualificar d'"arbitrària" la presó preventiva d'Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i en va demanar la "llibertat immediata". Aleshores encara no hi havia sentència i tots estaven en presó preventiva (Carme Forcadell i Jordi Turull no van demanar posicionament sobre la seva situació).
L'administració nord-americana no ha passat per alt les recomanacions del grup de treball, com tampoc l'opinió del relator especial de l'ONU sobre les minories, Fernand de Varennes, que segons el departament d'Estat dels EUA "va coincidir amb les conclusions del grup de treball" i va apuntar "que les detencions prolongades i les condemnes posteriors eren intimidacions per les seves opinions polítiques". Un posicionament semblant al d'Amnistia Internacional –i així ho recorda la Casa Blanca–, que el 13 de maig va criticar la interpretació del Tribunal Suprem de la sedició com a "excessivament àmplia". Com en el cas del grup de treball, Amnistia Internacional també va demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart. Tot i això, l'informe apunta que cap ONG internacional ha qualificat els exconsellers de "presos polítics".
Al mateix temps, el departament d'Estat remarca que el relator de l'ONU va demanar al govern espanyol que complís "les seves obligacions legals de protecció dels drets humans de les minories, inclosa la minoria catalana", perquè sovint "són assenyalats com a traïdors". Fins i tot recorda l'espionatge que l'expresident del Parlament, Roger Torrent, i el diputat republicà Ernest Maragall van patir al telèfon mòbil.
"Atacs" a la llibertat de premsa
La situació de la llibertat de premsa a Espanya preocupa als Estats Units. A l'informe, alerten dels "múltiples" atacs verbals del govern espanyol i de Vox "a determinats mitjans de comunicació". Alguns d'aquests "atacs" són del president, Pedro Sánchez, quan va acusar els "mitjans conservadors d'agitar la societat", o de l'exvicepresident segon, Pablo Iglesias, quan va afirmar que la premsa crítica amb el govern havia "ofès la dignitat del periodisme". Davant aquests fets, els EUA recorden que la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya i Reporters Sense Fronteres van condemnar les declaracions del líder de Podem i precisen que Catalunya s'ha convertit en "territori perillós" per a la llibertat de premsa.
La duresa amb què l'informe descriu l'estat dels drets fonamentals ha tardat poques hores a aterrar a Espanya. El primer a parlar-ne ha sigut el president del PP, Pablo Casado, que a través d'una publicació a Twitter ha demanat "explicacions urgents" al govern espanyol.
Pocs minuts després han arribat les explicacions de la Moncloa, que lluny d'entonar el mea culpa ha relacionat l'informe amb l'administració sortint de Donald Trump. "Són les últimes seqüeles de Trump", ha apuntat la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, que ha negat totes les acusacions. Segons el seu parer, cap país es pot "permetre el luxe de dir a la democràcia espanyola com funcionen les llibertats". La ministra d'Exteriors, Arancha Gonález Laya, s'hi ha referit en la mateixa línia i ha recordat als Estats Units que en el rànquing de Reporters Sense Fronteres sobre la llibertat de premsa Espanya ocupa el lloc 29 i els EUA el 45.
Preocupació per la corrupció, però sense esmentar el PP
A part de subratllar que hi ha hagut maltractament a interns en presons espanyoles i que no s'han respectat els drets fonamentals d'alguns refugiats i immigrants a les fronteres, el departament d'Estat dels EUA se centra en la corrupció a Espanya. La defineix com "un problema al país" i assenyala que hi ha una "acumulació significativa" de casos. Ara bé, només se centra en descriure el cas Neurona, que investiga "membres clau de Podem" per presumpta malversació de fons públics. En canvi, no fa cap referència als casos de corrupció que afecten, per exemple, el PP.