Política

Estira-i-arronsa al Pacte per la campanya estrella del català de la legislatura

Mentre que la Secretaria Autonòmica de Política Lingüística vol un projecte conjunt amb altres territoris de parla catalana, la Conselleria aposta per fer iniciatives separades

Els responsables de Política Lingüística dels tres territoris membres de la Declaració de Palma aquest divendres a Ca n'Oleo: F. Xavier Vila (Catalunya), Miquel Àngel Sureda i Beatriu Defior (Balears) i Rubén Trenzano (País Valencià).
02/07/2022
4 min

PalmaEl Govern prepara des de fa més de sis mesos la que s’espera que sigui la campanya estrella de foment de l’ús del català d’aquesta legislatura. És al forn de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura –concretament, a la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Investigació i Política Lingüística– i preveu veure la llum entre la tardor i l’hivern. Tindrà un pressupost de fins a 400.000 euros i, a més, estarà coordinada amb altres territoris de parla catalana: Catalunya, el País Valencià i Andorra. Però a mesura que la proposta agafa forma, es fa evident que la Conselleria –que és en mans del PSIB, amb Miquel Company al capdavant– i la Secretaria Autonòmica –de MÉS per Mallorca, amb Miquel Àngel Sureda com a secretari– tenen objectius diferents. Mentre que Sureda afirma que fa feina en “una campanya conjunta” amb la resta de territoris i “elements comuns” encara per determinar, les directrius de Company han estat clares: “Una campanya pròpia per a cada territori i, a posteriori, cercar sinergies”.

El secretari autonòmic de Política Lingüística recorda que fa només tres mesos que va prendre el relleu d’Agustina Vilaret, qui va ostentar el càrrec fins aleshores. “Abans que jo arribàs ja es feia feina conjunta amb la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana perquè hi pogués haver una campanya en favor de l’ús de la llengua catalana i que fos conjunta amb la resta de territoris”, afirma Sureda, qui puntualitza que la idea es va posar en marxa a final del 2021. “Quan jo hi vaig entrar, vaig proposar anar més enllà i que, a banda de les dues generalitats, s’obrís a Andorra, i es va veure bé”, afegeix. Ara bé, la seva idea també preveu que cada territori adapti la campanya a la seva realitat sociolingüística, de manera que no sigui exactament la mateixa, sinó que tingui “elements comuns”. A més, “cada govern pagarà la seva campanya”, puntualitza Sureda.

El secretari autonòmic és conscient que el conseller “potser no veu tan clar que hi pugui haver una campanya amb tants elements comuns”, però nega que hi hagi cap “conflicte polític”. “Hi ha una feina que s’ha de fer i acabar d’acordar”, diu en referència als detalls d’aquest projecte en els quals no acaben de coincidir. Tant ell com Miquel Company intenten allunyar-se de les diferències i destaquen que el més important és que “hi haurà campanya” i que tindrà “un pressupost històric”. En aquest sentit, el conseller insisteix que “és més necessària que mai una campanya pel català”, encara que defensa la “sobirania” de les Balears per fer la seva pròpia. Un altre factor que influeix en la presa de decisions és el que explica Sureda: “Les directrius polítiques del projecte són de la Direcció General de Política Lingüística i de la Conselleria, però la part creativa i l’execució és de la Direcció General de Comunicació”. De fet, la dotació econòmica prové principalment d’aquí, mentre que Política Lingüística fa una aportació. En aquest cas, cal tenir en compte que Comunicació, com a part de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, també està en mans del PSIB.

Ara com ara, no hi ha cap document que estableixi com serà aquesta campanya, però tant a la Secretaria Autonòmica com a la Direcció General de Política Lingüística tenen clar que els agradaria que les dels tres territoris “surtin en el mateix moment”, apunta Sureda. Quant als elements comuns, el secretari autonòmic té clar que “en cap moment s’han plantejat logos compartits”, és a dir, que a totes apareguin els escuts de cada territori, perquè cada un costejarà la seva. Alguns dels aspectes que encara treballen entre els tres territoris són la tipologia de lletra, com s’adaptarà als mitjans de comunicació i a les xarxes o l’eslògan, tot i que aquest darrer és una de les línies vermelles per al conseller, qui té clar que no ha de ser compartit. Sigui com sigui, Sureda afirma que “l’objectiu” és que la campanya de cada territori almenys es pugui identificar com a part d’un tot. “Es podria haver fet una campanya amb els mateixos anuncis i fer un conveni on cada territori aportàs una quantitat, però això és més complex”, deixa anar.

Competència de la Secretaria

Si bé Sureda i Company neguen que hi hagi cap enfrontament entre els seus partits, el coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, admet que “hi ha diferències en els punts de partida” entre la Conselleria del PSIB i la Secretaria de MÉS. “Però no són substancials, es poden treballar”, matisa. “Estan en posicions inicials que no són excessivament allunyades. S’han d’acabar de trobar i, a partir d’aquí, tirar endavant la campanya”, indica. Apesteguia entén que “els temes lingüístics han de ser transversals en el Govern”, però manté que per decidir aquestes qüestions “hi ha una Secretaria i a qui li pertoca és a aquesta”. “Si hi ha alguna qüestió que generi problemes, s’haurà de parlar. Jo defensaré la Secretaria”, avisa. De moment, diu que quan ha parlat amb el conseller ha estat “positiu”, però que “ho ha d’acabar de veure, perquè té dubtes”.

La seva feina, aclareix, és “fer que això arribi a bon port”, atès que “el retrocés de l’ús social del català és una de les màximes preocupacions actualment”. “Costa pensar que, en un govern del qual formi part MÉS, hi hagi algú amb un problema per fer una campanya per la llengua. Fer-la amb la resta de territoris hauria de ser una alegria. El que no entenc és com no ha existit fins ara: per primera vegada en tota la història hi ha una coordinació entre els diferents governs”, celebra.

La declaració de Palma i els objectius comuns

Els responsables de Política Lingüística del Govern balear, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana es van trobar divendres a Palma per tractar aquesta i altres qüestions. Hi van participar la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior; el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, amb els seus equips. La reunió a Ca n’Oleo de divendres estava programada amb motiu de la Declaració de Palma, un acord amb el qual els tres executius es van comprometre el 2017 a enfortir els llaços històrics i culturals en els àmbits de la llengua i la cultura. Així mateix, van acordar treballar conjuntament per optar al PERTE (Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica) ‘Nova economia de la llengua’, promogut pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital. Sobre això, la Conselleria va destacar en un comunicat posterior a la trobada la necessitat que els tres governs presentin projectes conjunts perquè la llengua compartida pugui optar a aquests recursos econòmics.

stats