Dels darrers 13 anys, només el 2010 es van registrar més naixements a les Illes que el nombre d’immigrants arribats. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquell any a les Balears van néixer 11.967 persones, mentre que van arribar 11.618 immigrants. Així i tot, en l’exercici següent es va revertir la tendència, i des del 2014 la bretxa es va eixamplar any rere any fins a arribar al màxim del 2019:9.681 naixements i 26.096 immigrants. El 2021, el darrer període del qual es tenen dades, la diferència es va reduir fins als 8.000 individus. Aquesta tendència es dona a tres de cada quatre províncies espanyoles, i denota que el creixement demogràfic illenc es nodreix no tant de la natalitat, sinó de la immigració. Per tant, les dades auguren que, eleccions rere eleccions, el vot de les persones residents a les Balears i amb nacionalitat estrangera agafarà més rellevància. De fet, avui dia, segons l’Institut d’Estadística de les Balears (Ibestat), una de cada cinc persones té nacionalitat estrangera –tenint en compte també els menors d’edat. Aquí rau l’estratègia d’alguns partits illencs, principalment el Partit Popular i MÉS per Mallorca, d’intentar arribar a aquests votants.
Els estrangers, dividits davant l’estratègia dels partits de perseguir el seu vot
Parlam amb persones nascudes fora d’Espanya, o amb nacionalitat d’un altre país, per saber què pensen i què faran davant la possibilitat de votar
PalmaAlguns dels partits illencs s’han mostrat decidits en les darreres setmanes a anar a la recerca del vot estranger, és a dir, persones amb una nacionalitat diferent de l’espanyola que resideixen en un municipi de les Balears. Principalment, han estat el PP, a través de la presidenta del partit, Marga Prohens, i la batlessa d’Andratx, Estefanía Gonzalvo, i MÉS per Mallorca, que ha organitzat trobades a diversos territoris de l’illa amb una alta proporció de població estrangera, per animar-los a inscriure’s per votar i conèixer les línies estratègiques del partit.
El candidat de MÉS a la batlia d’Esporles, Josep Ferrà, diu que en el municipi “fa molts anys” que es duen a terme aquestes accions i “és molt positiu” que tothom exerceixi el seu dret de vot. “Així com reivindicam el vot per a les persones d’entre 16 i 18 anys, convé que aquests estrangers sàpiguen que també poden votar”, explica. L’ARA Balears ha parlat amb cinc perfils diferents de persones nascudes fora d’Espanya o amb nacionalitat estrangera per conèixer el seu parer sobre aquesta estratègia per als comicis municipals i què pensen fer davant la possibilitat de votar.
“Em sembla molt bé, som molts els residents estrangers i és important votar allò que convé al lloc on vius”, defensa Paul Kucan. Aquest resident a Calvià de 27 anys, nascut a Mallorca, només té la nacionalitat alemanya, d’on és la seva mare. De fet, confessa que a ca seva sempre s’ha seguit molt més la política alemanya que no l’espanyola o la de les Balears. Kucan no ha votat mai a les municipals pel desconeixement de poder fer-ho, però afirma que el pròxim 28 de maig ho farà per primera vegada. “Ara els partits fan campanyes per captar el vot estranger; diria que abans no tenia aquesta informació”, subratlla.
En el mateix sentit s’inclina Manuella Oliveira, amb doble nacionalitat brasilera i espanyola, que viu a Santa Maria del Camí des de fa dues dècades. Ella ha votat a totes les eleccions que ha pogut, i no només a les municipals o europees, sinó també a les generals, pel fet de ser també espanyola. “Pens que s’ha lluitat tant per tenir el dret a votar, especialment pel que fa a les dones, que no fer-ho és malbaratar l’esforç de molta gent”, destaca. “A més, ho faig perquè, independentment que la política m’interessi o no, no m’agraden els pensaments radicals”, afegeix.
De manera contrària, n’hi ha que es mostren reticents al fet que els estrangers puguin decidir la política del municipi on resideixen. Aquest és el cas de Misha Petrov, de nacionalitat búlgara. Assegura que, després de quinze anys de viure a Mallorca, se sent tant espanyol com mallorquí i búlgar –de fet, ho explica parlant en català–, però, en canvi, considera que “no sé si el meu vot serà clar i correcte per millorar el municipi”. “Votaré com un búlgar espanyol, i no és el mateix. No és bo que la gent estrangera incideixi en la política d’aquí”, sosté. Des que va deixar el seu país natal, ja fa uns 25 anys, i després d’haver passat per Grècia, Itàlia, Rússia i finalment Mallorca, Petrov només ha votat als comicis de Bulgària. “Com a búlgar, vot el que és millor per al meu país”, declara. A més, segons el seu parer, que els partits cerquin el seu vot “és un truc barat per a les votacions”.
Ciutadans sense possibilitat de votar
“Duc quasi 20 anys vivint a Espanya i només he votat una vegada: per elegir el representant dels pares en el col·legi de les meves filles”, destaca entre rialles Tooru Shimada, resident a Alaró. El fet de tenir la nacionalitat japonesa li impedeix votar a les eleccions municipals per una raó doble: no és un dels 13 països amb els quals Espanya manté un acord electoral –fora de la Unió Europea (UE)– perquè els seus ciutadans hi votin, i a més el Japó impedeix tenir dobles nacionalitats, per la qual cosa Shimada hauria de renunciar-hi primer, una idea que no preveu. Cal recalcar que els que tenen una nacionalitat d’un país de la UE han d’acreditar tres anys de residència a Espanya, mentre que a la llista de 13 països externs, on hi ha el Regne Unit, Colòmbia o Corea del Sud, han de ser cinc anys.
L’Índia és un altre d’aquests estats amb els quals no hi ha un acord electoral recíproc. Ni els indis que viuen a les Illes –pràcticament 3.000 persones, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de les Balears (Ibestat)– ni els espanyols que viuen a l’Índia poden votar. Per aquesta raó, Kuljit Singh, de 27 anys, no ha pogut dipositar la seva papereta a les urnes en cap ocasió des que està establert a Mallorca. Així i tot, el novembre de l’any passat va aconseguir la nacionalitat espanyola, per la qual cosa preveu que en els pròxims comicis del 28 de maig podrà exercir el seu dret a vot.
El que es veu, segons el que declaren els entrevistats, i és un diagnòstic que comparteix el candidat a la batlia d’Esporles, és el desencisament i el baix interès per la política illenca –i en general– de part dels estrangers i dels que tenen una doble nacionalitat, especialment els joves. L’interès per l’actualitat que es dona en el seu país d’origen, com en el cas de Kucan, és major que el que succeeixi a les Balears o Espanya.