EUSKADI CAP A LA PAU

Neix un nou moviment de suport als presos d'ETA crític amb la nova línia de l'esquerra abertzale

La plataforma fa seva la "reivindicació històrica d'Euskal Herria", crida a "autoorganitzar-se" enfront de la "confusió" i la "pèrdua de discurs" i torna a reivindicar l'amnistia

Europa Press
22/05/2014
3 min

MadridEn el si de l'esquerra abertzale ha sorgit un nou moviment amb vocació de representar els interessos dels presos i fugits d'ETA anomenat Aministía Ta Askatasuna, que carrega contra l'actual estratègia de Sortu i l'esquerra abertzale institucional i contra la decisió del Col·lectiu de Presos d'ETA (EPPK, en les seves sigles en euskera), que el passat 28 de desembre va anunciar la seva disposició a acollir-se als beneficis penitenciaris recollits a la llei.

"Mentre les causes per les quals va sorgir el conflicte a Euskal Herria segueixin existint, no hi haurà solució real, tan sols un pegat que ens condemna que la situació es repeteixi una vegada i una altra", adverteixen en el seu comunicat fundacional, recollit per Europa Press, en què tornen a un discurs de màxims que situa l'amnistia al centre de les seves exigències.

L'amnistia és una qüestió que havia anat desapareixent dels discursos de l'esquerra abertzale oficial i del mateix col·lectiu de presos. 'Euskal Herriko Txoko Guztietan. Amnistia Garrasia' ("En tots els racons d'Euskal Herria. Crit d'amnistia") és el lema que porta la capçalera d'aquest escrit signat per 'Amnistia Ta Askatasuna'.

Comencen amb una declaració de principis en la qual denuncien que "en relació amb la qüestió dels represaliats polítics actualment existeix un gran buit, una total desmobilització i una pèrdua de discurs sobre la seva naturalesa". "I podem dir més: si no fem res per invertir-la en el futur pròxim aquesta situació anirà a pitjor", afegeixen.

"L'excusa dels nous temps"

Denuncien que en mirar cap "enrere, amb l'excusa dels nous temps polítics, sense encara desactivar-se la repressió i sense materialitzar-se cap solució seriosa a la situació dels represaliats polítics, es donen les dissolucions dels diferents moviments pro amnistia. Així, gairebé totes les funcions del moviment antirepressiu queden anul·lades, inclosa la reivindicació màxima, que és l'amnistia".

Quan en l'esquerra abertzale es va imposar l'aposta per les vies exclusivament polítiques en el seu debat intern iniciat el 2009, l'estratègia va estar acompanyada d'un 'rentat de cara' mitjançant el naixement de noves plataformes que van venir a substituir marques històriques.

El sector dels presos no ha estat una excepció, i plataformes com Egin Dezagun Bidea primer o Herrira després van començar a capitalitzar les iniciatives a l'entorn de les presons en detriment d'Etxerat. Aquest rentat de cara també es va evidenciar en una modulació gradual del discurs en què es va començar a assumir la impossibilitat d'una amnistia i es van començar a explorar altres vies.

Acusa l'EPPK de buscar "sortides personals"

En el seu comunicat, aquest nou moviment critica que actualment hi ha "un clima certament confús, on s'estan proposant grans canvis en una dinàmica unilateral que pretén impulsar sortides personals". "Per tot això veiem necessari i urgent reactivar i treure al carrer la reivindicació de l'amnistia", diu la nota.

Amb "grans canvis" es refereixen a l'aposta de l'EPPK per acollir-se a la reinserció, un anunci que s'ha materialitzat amb peticions d'acostament a la presó de Zaballa (Àlaba), començant pels presos de més de 70 anys i els malalts (per als quals també es demana l'excarceració) i seguint amb els presos amb més anys de condemna i els portaveus oficials del col·lectiu.

Segons el parer d'aquest grup crític, 'amnistia' és reconèixer el "caràcter polític" dels presos, i el moviment censura que en fer "una mera defensa dels drets humans" s'està "desposseint" els presos d'ETA d'aquest estatus. També diuen que 'amnistia' és que els presos i els "represaliats" (fugits) tornin a les seves cases "propietaris dels seus drets, amb honor i dignitat. Sense fer distincions entre les condemnes que els hagin imposat els tribunals de guerra espanyol i francès".

Per tot això, Amnistia Ta Askatasuna diu fer seva "la reivindicació històrica d'Euskal Herria" i fa "una crida a l'autoorganització per treure aquesta reivindicació un altre cop als carrers". "Activant-nos i organitzant-nos poble a poble i barri a barri, per portar fins a l'últim racó d'Euskal Herria el crit d'Amnistia. Hem de guanyar-nos el carrer, activar els sectors populars i recuperar la il·lusió perduda. Sabem que la teva aportació i la que cadascú pugui fer és única i això la converteix en necessària i imprescindible", sentencia el text.

stats