L’Eurocambra arrenca sense presos ni exiliats

EstrasburgMalgrat totes les promeses i les esperances de l’independentisme dipositades en Europa, la nova legislatura al Parlament Europeu va arrencar dimarts sense Carles Puigdemont, Toni Comín ni Oriol Junqueras. A l’espera del que decideixi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb seu a Luxemburg -té pendent resoldre el recurs de l’expresident i la qüestió prejudicial de l’exvicepresident-, l’Eurocambra va començar a caminar desvinculant-se de la situació dels electes presos i exiliats, a qui Espanya ha exclòs de la llista definitiva d’eurodiputats perquè no han acatat la Constitució davant la Junta Electoral Central. El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, abans de començar la sessió plenària, va respondre sobre el cas assegurant que la UE “no té competències” per decidir si Puigdemont, Junqueras i Comín han de ser eurodiputats, i va recordar que ara això era “en mans de la justícia”.

Per denunciar aquesta situació, amb tot, a les portes de la cambra parlamentària d’Estrasburg s’hi van aplegar prop de deu mil persones des de les nou del matí -segons l’ANC, citant la policia francesa- arribades des de Catalunya amb autocars, avions i cotxes particulars. Esperaven, també, si en algun moment de la jornada hi apareixerien Puigdemont i Comín. No va ser així. Després de valorar tots els escenaris amb els seus advocats, just a 7,7 quilòmetres de la ciutat francesa, al municipi alemany de Kehl, tots dos van decidir no participar en la manifestació pel risc de detenció, després que Luxemburg denegués dilluns prendre mesures cautelars per garantir la seva presència a la sessió constitutiva de l’Eurocambra. Segons fonts de l’entorn de Puigdemont consultades per l’ARA, tant l’advocat Gonzalo Boye com el vicepresident del Parlament i també jurista, Josep Costa, els van desaconsellar el viatge. De fet, van ser ells dos qui van argumentar la decisió davant els milers de persones cap a les dotze del migdia. Boye va afirmar que la seva seguretat estava en perill i Costa va reafirmar que la cosa “més important” era preservar la llibertat de Puigdemont. Els advocats van esgrimir l’anomenat conveni de Màlaga entre els estats francès i espanyol sobre persones en situació irregular que, segons interpreta el seu equip jurídic, permetria a la policia espanyola detenir Puigdemont a través de la col·laboració amb la Gendarmeria, sense ordre del Tribunal Suprem. Així, l’expresident només va intervenir a distància a la concentració de sis hores promoguda pel Consell per la República, del qual és president, a través d’un vídeo gravat. Va agrair el viatge dels manifestants, donant per sabuts els motius de la seva absència. Es va centrar en carregar contra l’actual president del Parlament Europeu en funcions i va reclamar a la pròxima presidència que “corregeixi l’actual deriva autoritària” d’Antonio Tajani.

Suport de les entitats

El fins ara eurodiputat d’ERC Jordi Solé va posar veu a unes paraules d’Oriol Junqueras, enviades des de la presó de Lledoners. “La democràcia no es respecta a Espanya. Hi pesa més la unitat del regne”, va afirmar l’exvicepresident. I va afegir, el mateix dia en què Puigdemont i Comín decidien no acudir a Estrasburg pel risc de detenció, que si el “preu per defensar els drets i llibertats” és la presó el “pagarà”.

L’ANC, Òmnium i l’AMI van donar suport a la decisió dels exiliats de no creuar la frontera, i el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, l’únic representant del Govern a la concentració -el president, Quim Torra, és a Catalunya pel risc d’incendis- també en va justificar l’absència. Va dir que era “comprensible” que no hi anessin ni Puigdemont ni Comín pel temor de ser detinguts. Paluzie, amb tot, va llançar una espècie d’avís als líders independentistes: “La gent és obedient, més del que hauria de ser. Els polítics catalans no ens els mereixem. Tenen paciència, compleixen. És la força més important que tenim”. També va advertir que més enllà de les batalles als tribunals internacionals, la “veritable batalla” per la independència és a Catalunya.

La jornada va deixar un regust agredolç al sobiranisme, que ara resta a l’espera únicament del que pugui decidir el Tribunal de Luxemburg. Al balanç del dia s’hi va sumar el nou repartiment de càrrecs de la UE: l’ex primer ministre belga Charles Michel, que va condemnar la violència policial de l’1-O, arribarà al capdavant del Consell Europeu, però Josep Borrell, l’ariet del govern de Pedro Sánchez contra l’independentisme, serà el nou cap de la diplomàcia.