Reynders va mantenir múltiples reunions a Madrid, no només per afavorir el diàleg per renovar el CGPJ, sinó també per preparar la presidència d’Espanya de la UE el segon semestre del 2023 o reunir-se amb el ministre de Consum, Alberto Garzón, atès que ell és comissari europeu de Justícia i de Consum. No va defugir qüestions vinculades a Catalunya: sobre el Catalangate i l’ús de Pegasus, va demanar al govern espanyol que li enviï per escrit tota la informació de les investigacions que s’hagin fet per esclarir els fets. En un esmorzar informatiu divendres, també es va referir a la implementació del 25% de castellà a les escoles catalanes. Va avisar que la Comissió Europea pot intervenir, però va confiar que els tribunals espanyols sabran com aplicar les seves sentències. A més, va parlar de les euroordres, tot i que per deixar clar que no està sobre la taula canviar el seu funcionament. Sobre el litigi al TJUE que afecta els exiliats catalans, va dir que el que decideixi serà vinculant.
Europa intenta posar ordre en el desgavell judicial espanyol
El comissari de Justícia pressiona Sánchez i Lesmes pressiona Feijóo
MadridLa visita de tres dies a Madrid de Didier Reynders, comissari de Justícia de la Unió Europea, ha evidenciat –encara més– l’anomalia del poder judicial espanyol. El desprestigi institucional ja és una premissa assumida per gairebé tots els actors implicats en el serial de la no renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb el govern espanyol i el PP enrocats i repartint-se les culpes. “Tenim un problema de percepció de politització”, assumia divendres el president de l’òrgan de govern dels jutges, Carlos Lesmes, després de reunir-se amb Reynders. Va ser una de les últimes estacions d’un tour dissenyat especialment per empènyer els dos grans partits a un acord, que evitaria un pas més d’aquest deteriorament: la dimissió de Lesmes.
El també president del Tribunal Suprem assegurava divendres que té una certa confiança que l’operació Reynders doni fruits. Els pròxims dies seran claus. Tanmateix, les reaccions públiques dels interpel·lats no són un bon presagi: si bé el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es mostrava disposat a parlar de com “millorar” o “perfeccionar” el model actual d’elecció dels vocals del CGPJ, defensa el que ha estat vigent les últimes dècades perquè, va dir, “ha funcionat”. En la seva reunió amb el comissari, més que obrir-se a atendre les recomanacions europees, va prioritzar que Reynders conegués totes les “excuses” que el PP ha posat al PSOE per mantenir bloquejat el CGPJ.
Per la seva banda, els conservadors insisteixen que renovaran l’òrgan de govern dels jutges si la Moncloa es compromet a engegar immediatament certes reformes orientades a la independència judicial, algunes de relacionades amb el CGPJ i d'altres amb la figura del fiscal general de l’Estat, sobre la qual el Consell d’Europa també ha cridat l'atenció. I Reynders, de quina banda està? En les seves diferents intervencions aquests dies ha instat els dos partits a entendre’s, de manera que no assenyala ningú com a únic responsable, i ha situat la pressió sobre Pedro Sánchez: ha aconsellat que la situació hauria d’estar resolta un cop el president espanyol assumeixi també la presidència de la UE el segon semestre del 2023.
En canvi, Lesmes subratlla la urgència de renovar el CGPJ i estudiar amb calma possibles reformes. “No s’haurien d’aplicar fins d’aquí cinc anys [quan venceria un nou mandat]”, recordava divendres, i apostava per no fixar el resultat al qual hauria d’arribar aquest diàleg. Hi ha matisos en el debat perquè, per exemple, si el nou model deixés en mans de les associacions judicials l’elecció dels vocals del CGPJ, no se solucionaria la sensació de politització, apuntava Lesmes. Reynders no ha concretat aquests dies la fórmula que compliria amb els estàndards europeus, però sí que ha deixat clar que una majoria de vocals han de ser jutges triats pels seus col·legues. Ha donat a entendre que el sistema actual, en què el Congrés i el Senat escullen entre una llista de candidats que prèviament han estat votats pels membres de la judicatura, no és suficient.
Bloqueig també al TC
Més enllà d’aquestes disquisicions, el PSOE sosté que el PP mantindrà el bloqueig fins a les eleccions generals amb l’objectiu de guanyar-les i conservar la majoria al CGPJ. Si és així, Lesmes dimitirà aviat i complicarà un altre dels fronts oberts: la renovació del Tribunal Constitucional. El president està intentant que el grup que dilata la negociació, vuit vocals del bloc conservador, flexibilitzi les seves posicions. Segons fonts consultades, estan disgustats amb Lesmes perquè entenen que s’està alineant amb els vocals progressistes.
Aquest sector ha presentat als conservadors una llista de candidats al TC que inclou, fins i tot, jutges de la dreta. Un d’ells, Rafael Fernández Valverde, vocal conservador jubilat aquest any. Rebaten, però, que volen estudiar amb deteniment tots els currículums i tenir en compte en quina situació queden les sales del Suprem en funció de quins magistrats facin el salt al tribunal de garanties. Fins i tot, alguns volen esperar que Reynders faci un informe de la seva visita a Madrid i la Comissió Europea faci algun tipus de pronunciament. Fonts conservadores asseguren que aquesta gira pot servir per desencallar tant el CGPJ com el TC.
En canvi, el sector progressista veu en tot plegat una maniobra de dilació que pot enterbolir-se encara més si Lesmes dimiteix. Si és ell qui està pressionant els conservadors per designar els membres del TC, ¿qui ho farà si dimiteix, el president paracaigudista que el substitueixi [Francisco Marín Castán, president de la sala primera del Suprem]?, es pregunten. “És un despropòsit”, afirma un membre del CGPJ, que assegura traslladar una visió compartida al ple sobre la renúncia. La sensació és que la pressió de Reynders i Lesmes és l’última oportunitat per desencallar l’anomalia espanyola.