Els excompanys de Matas se’n desvinculen o callen

PalmaLa confessió de l’expresident Jaume Matas, que aquesta setmana ha admès que el Partit Popular va finançar de manera irregular i amb doblers negres les campanyes electorals dels anys 2003 i el 2007, ha impactat en la política balear i estatal. D’ençà d’aquella època, el PP ha patit les renovacions de José Ramón Bauzá, primer, i de Biel Company, després. Tot i així, encara queden en actiu algunes de les persones que acompanyaren Jaume Matas durant el seu pas per la política.

Dels noms que ocupaven les llistes del PP al Parlament els anys 2003 i 2007, sobreviuen sis polítics en actiu. Dos d’ells són l’exconsellera d’Obres Públiques Mabel Cabrer i un dels líders del partit a Eivissa, Miquel Jerez. Tots dos són diputats a la cambra autonòmica. A més, l’exbatlessa de Felanitx i consellera al Consell de Mallorca, Catalina Soler, exerceix de senadora a Madrid. També continua en actiu Rosa Estaràs, que avui dia és l’única representant balear al Parlament Europeu i que va ser vicepresidenta del Govern entre el 2003 i el 2007, a més de presidenta del Partit Popular entre el 2007 i el 2011.

Fora del PP hi ha dos dirigents polítics, excompanys de Matas, que optaren per estripar el carnet de la formació però que continuaren en política. Actualment, l’exconseller Jaume Font i l’exvicepresident del partit i exlíder del grup parlamentari del PP Antoni Pastor són portaveus d’El Pi al Parlament i al Consell de Mallorca, respectivament.

Els que no en sabien res

La diputada Mabel Cabrer, que és al Parlament d’ençà de l’any 1999 i que va ser consellera amb Matas la legislatura del 2003, assegura que els mecanismes de finançament il·legal que ha confessat l’expresident només els coneixien “una o dues persones com a màxim”. Admet que el partit és “responsable” de “coses que no estan bé” i que el que va fer l’expresident “no estava bé”, però assegura que “cap dels que hi eren” se n’ha de sentir “responsable” ni estar “empegueït”. A més, Cabrer insisteix que “no hi ha una llei clara” sobre com s’han de finançar els partits i es queixa que “si un empresari vol fer una donació a un partit, després té moltes complicacions”.

Mabel Cabrer acusa els partits de l’esquerra de “cínics” i creu que no poden “donar lliçons” perquè també tenen altres casos “similars”. En concret, la diputada conservadora assenyala alguns dels contractes assignats a les empreses de Jaume Garau, el responsable de la campanya electoral de MÉS per Mallorca i que finalment no s’han investigat. “Es tapa Formentera, es tapa l’Ajuntament de Palma, es tapen els contractes de la Simfònica”, diu la conservadora, assenyalant el paper de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma, que està personada en el cas.

Un altre dels que va estar a primera línia amb Matas és Jaume Font, que va ser conseller de Medi Ambient en el gabinet de l’expresident. L’ara líder regionalista recorda que fa més de set anys i mig que va abandonar el Partit Popular. El diputat es desvincula amb contundència del que revelen les confessions de Matas: “Jo què putes sé”, exclama. I continua: “Jo he fet molts mítings i no em cuidava de qui pagava el llum o la banderola que hi havia darrere”. Font recorda que va ser company de govern de l’expresident i afirma que “no és agradable per a ningú” veure l’expresident en la situació en què es troba. Tot i això, afirma el regionalista, El Pi respectarà el que dictamini la justícia “com sempre ha fet”. “Quan la justícia actua i quan s’esperen sentències”, assevera Jaume Font, “hem estat sempre respectuosos, fins i tot en qüestions que han afectat el Govern actual, com el cas de MÉS”.

El líder regionalista emfatitza que allò important és “cercar solucions” perquè no es repeteixin casos de desviament de fons públics ni d’assignacions irregulars de contractes públics, i recorda algunes mesures que ha defensat el seu grup, com la publicació dels contractes menors a la web o que la contractació depengui més dels funcionaris i menys dels càrrecs polítics.

Un company de partit de Jaume Font, Antoni Pastor, s’expressa en termes semblants. El portaveu d’El Pi al Consell reconeix que l’expresident “ha reconegut” alguns fets, però espera “que es dicti sentència”. “Nosaltres no sabíem res perquè ens dedicàvem a altres coses”, diu per desvincular-se de les confessions de Matas. També es justifica dient que la majoria de dirigents del PP durant les campanyes 2003 i 2007 “no gestionaven el dia a dia”.

Pastor, a més, apunta que no creu que el que ara digui Jaume Matas pugui afectar el PP, perquè “ja el va afectar”. Això sí, assegura que les paraules de Matas fan mal “a la política en general” i empitjoren la imatge que els ciutadans tenen dels càrrecs públics.

Pastor també parla de les renovacions i escissions que ha patit el partit d’ençà de l’època de Matas. Es mostra convençut quan diu que no sap els motius dels canvis que va fer l’expresident José Ramón Bauzá a partir de la campanya del 2011, però manté que “n’hi devia haver d’ideològics” perquè ell “cercava perfils propers, no tan regionalistes”. Així doncs, Pastor apunta que la renovació de Bauzá no perseguia posar fi a la corrupció, com afirmava l’expresident, sinó cohesionar ideològicament el partit.

El PP imposa silenci

La senadora Catalina Soler, a diferència de Mabel Cabrer, rebutja donar explicacions. “El partit ha dit que no facem cap tipus de declaració sobre aquest tema fins que no acabi de ser jutjat”, afirma. El servei de Comunicació del PP corrobora aquesta versió: “No volem ni consideram que sigui adequat fer declaracions sobre una qüestió que encara s’està jutjant fins que no hi hagi una sentència ferma”. Amb la imposició del silenci intern, l’ARA Balears tampoc no ha pogut contrastar el parer de Rosa Estaràs o Miquel Jerez sobre les confessions del seu excompany i excap. L’únic membre del partit que s’hi ha pronunciat de manera pública i oficial ha estat el fins dimecres portaveu adjunt del grup popular al Parlament, Juan Manuel Lafuente, que assegura que el PP “accepta i respecta” les sentències “quan li són favorables i quan no”, i afirma que les confessions de l’expresident Matas formen part d’una estratègia “en defensa dels seus interessos individuals, no en defensa de l’interès general”.