De l'exempció general al 10% de les places: el gir del Govern amb el català a la sanitat

PalmaEl Pacte ha donat per tancada la crisi per l'exempció del requisit del català en el procés d'estabilització de metges i infermeres. Després de dies de pressió de l'OCB, l'STEI, la UIB, el Col·legi de Metges, Plataforma per la Llengua i d'amenaces de dimissió per part de MÉS per Mallorca si no es feia marxa enrere en l'exempció generalitzada del català en les 2.283 places, Salut va rectificar, i evità, així, un enfrontament entre socis –a tres mesos de les eleccions– per la llengua, una qüestió sensible per a l'esquerra illenca.

El PSIB, a través de la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el portaveu del partit, Alfonso Rodríguez, va justificar en les dues darreres setmanes l'exempció. "El que mou la proposta socialista és garantir l'atenció sanitària a les Balears i fer-ho en les dues llengües cooficials", va apuntar Rodríguez. Armengol, per la seva banda, va argumentar que "la salut és el primer de tot", posant en relleu que el dèficit de sanitaris "succeeix a tot Espanya". A més, en una reunió amb mitjans balears, l'IB-Salut admetia que requerir la llengua pròpia suposava un problema per seduir metges i infermeres.

Les explicacions del PSIB van provocar reaccions contundents dels dos socis minoritaris. Mentre Podem criticava que "el Govern no pot retallar drets dels ciutadans", MÉS avisava que hi hauria "mesures contundents" si no es feia marxa enrere. A tot això s'hi va sumar la pressió de la societat civil: els recursos presentats per l'Obra Cultural (OCB) i l'STEI –amb amenaces de dur el Govern als jutjats–, un comunicat de la UIB en contra de les bases del procés i el Col·legi Oficial de Metges afirmant que "el català no és un problema" a la sanitat.

Armengol, forçada per la pressió, va reaccionar i va convocar el Consell Social de la Llengua Catalana, amb diversos lingüistes que amenaçaven de dimitir de l'organisme fruit de la situació que es vivia. Així i tot, en qüestió de 48 hores –i després d'un acord entre Armengol i els dos socis de Govern– l'IB-Salut va rectificar. Després d'analitzar les dades de les sol·licituds presentades en el procés d'estabilització, es va concloure que únicament en 15 de les 49 categories hi havia un dèficit d'aspirants amb el requisit del català, que justificava l'exempció, tot i que finalment la xifra s'ha rebaixat a 11 categories, que suposen 248 places, pràcticament una de cada deu de les totals oferides. A més, es dona peu a l'obtenció del títol de català, ja que la mobilitat laboral queda supeditada a acreditar el coneixement de la llengua pròpia.

La rectificació ha pacificat les relacions entre el PSIB i la societat civil, especialment amb l'OCB. L'entitat i el sindicat han rebutjat presentar un contenciós administratiu, i Armengol va lloar l'associació cultural dimecres passat. "Aquest Govern farà possible estabilitzar les places i garantir els drets lingüístics. S'ha d'agrair a qui ho fa possible, sobretot la societat civil o l'OCB, que des de fa molts anys vetlla per garantir els drets lingüístics", va afirmar.

L'oposició ha aprofitat tota aquesta crisi per desgastar el Govern. En el ple del Parlament d'aquest dimarts, les preguntes a Armengol dels portaveus de Ciutadans, Vox i el PP tractaven aquesta qüestió, acusant-la de "cedir davant les pressions de MÉS" per rectificar. A més, els populars van oferir els seus vots a la cap de l'Executiu si volia blindar per llei l'eliminació del requisit del català. La resposta d'Armengol en el Parlament va ser contundent, evocant l'etapa de José Ramón Bauzá al capdavant del Govern, quan el català va ser, per llei, només un mèrit. "El català a la sanitat no és un problema, és una riquesa", va afirmar, en un gir discursiu davant les seves declaracions de la setmana passada.