Felip VI felicita Sánchez i defensa una "Espanya sòlida i unida, sense divisions ni enfrontaments"

MadridHi havia molta expectació per sentir les paraules del rei Felip VI avui en la sessió solemne d'obertura de la XV legislatura després d'haver aparegut amb semblant seriós en les fotografies amb Pedro Sánchez durant la presa de possessió. El monarca ha arribat a les portes del Congrés, on l'esperava Sánchez, amb el mateix semblant seriós, però el seu discurs ha sigut conciliador. En primer lloc, ha felicitat Pedro Sánchez per la seva elecció com a president del govern (i aquest ha assentit amb el cap), esvaint qualsevol dubte sobre la legitimitat del nou executiu, i després ha fet una defensa encesa de la Transició i la Constitució amb l'objectiu de deixar a les noves generacions "una Espanya sòlida i unida, sense divisions ni enfrontaments".

La manera que ha tingut el rei de fixar la seva posició és a través de la reivindicació de l'esperit de la Transició, deixant entreveure que avui en dia s'està molt lluny de l'exemple d'aquell període històric. "Reivindicar el profund significat d'aquell gran pacte entre espanyols que és a l'origen de la nostra democràcia no és, en absolut, mirar enrere amb nostàlgia; sí que és, en canvi, una orgullosa i conscient reafirmació de les nostres millors capacitats com a país i de la millor fita que ordena, en els nostres dies, la vida de la societat espanyola: la Constitució". D'alguna manera, el rei ha fet un toc d'atenció a la classe política perquè rebaixin la crispació i apostin pel diàleg i l'entesa.

El monarca també ha aprofitat l'ocasió per agrair a les dues cambres els aplaudiments durant la sessió de jurament de la Constitució per part de la princesa Elionor el 31 d'octubre, que significa "la certesa d'estabilitat en el lleial exercici de les funcions del cap d'estat". Felip VI ha citat el resultat de les urnes del 23-J, d'on surt la majoria actual a la cambra, però també el del 28-M, on va guanyar el PP, i ha subratllat que els dos processos electorals van ser legítims i que molts joves hi van votar per primer cop, que "necessiten rebre una Espanya cohesionada i unida en la qual puguin desenvolupar les seves vides i projectar les seves il·lusions".

La incidència en la joventut s'ha de llegir com un intent de la Zarzuela de connectar la princesa Elionor amb les noves generacions. A diferència del discurs de la princesa Elionor del dia 31 d'octubre, però, avui el rei sí que ha acabat donant les gràcies en els quatre idiomes oficials de l'Estat: castellà, català, gallec i basc.

Armengol demana "empatia"

En el seu discurs, Armengol ha defensat la "legitimitat" del nou govern espanyol i ha denunciat que "distorsionar la realitat", en el sentit de no acceptar el resultat de les urnes, només farà que augmentar la "desafecció de la societat cap a les institucions". I després de defensar el "diàleg" i "l'empatia" com a millor manera per avançar en el parlamentarisme, la presidenta del Congrés ha citat el poeta Joan Margarit: "Comprendre és entendre des de fa molt de temps, prou temps perquè allò que s’ha entès ja no sigui exterior, sinó que formi part d’un mateix, del propi caràcter. Comprendre és un entendre que ja no podrà desentendre’s mai".

La presidenta del Congrés, però, ha introduït en el seu discurs missatges de caràcter polític alineats amb les esquerres, com ara la demanda d'un alto el foc permanent a Gaza, la lluita contra el canvi climàtic o les desigualtats. També ha citat les lleis que ella considera que representen avenços com a societat, com ara la del divorci, la de sanitat, la de l'avortament, la d'igualtat, la de pensions no contributives, la supressió de la mili, el matrimoni gai, la llei de dependència, la d'eutanàsia o la de canvi climàtic. Al PP no li ha agradat el discurs i, juntament amb Vox, els seus diputats no l'han aplaudit.

Núñez Feijóo ha acusat la Armengol d'actuar de forma partidista. "Aplaudir aquesta provocació ens ha semblat inadequat. És el pitjor discurs d'un president del Congrés que he sentit en la meva vida", ha dit. El cert és que la major part de les lleis citades per Armengol les van aprovar governs socialistes, amb l'excepció de la de divorci, que la va impulsar el llavors ministre de la UCD Francisco Fernández Ordóñez (que després passaria al PSOE) i que va tenir els vots en contra de la meitat del seu grup, i la supressió de la mili, que va ser una de les condicions de CiU per donar suport a Aznar el 1996.

Aplaudiments al rei

Com demostra aquest episodi, les paraules del rei arriben en un moment de polarització màxima a Espanya després dels pactes del PSOE amb els independentistes catalans i, sobretot, la tramitació de la llei d'amnistia als encausats del Procés. A més a més, a les manifestacions contràries a l'amnistia i a les protestes davant la seu del PSOE a Ferraz s'han sentit crits i s'han llegit pancartes contra Felip VI, que en darrera instància haurà de signar la llei. El monarca avui ha aconseguit donar una imatge d'unitat amb els diputats i senadors de PP i PSOE aplaudint conjuntament a la cambra. Però no sembla que li hagin fet gaire cas quan just acabat l'acte els diferents partits s'han dedicat a atacar-se mútuament.