Els experts donen per feta l’extradició de Puigdemont per rebel·lió

BarcelonaEl president Carles Puigdemont ho té complicat per no ser extradit a Espanya. Aquesta és l’opinió, si més no, dels experts consultats per l’ARA, que donen per fet que Alemanya acatarà l’euroordre dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. La coincidència de l’article de rebel·lió amb què Llarena acusa els membres del Govern, entre ells Puigdemont, amb el d’alta traïció del Codi Penal alemany valida, segons ells, l’extradició del president. Diego López Garrido, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Castella-la Manxa, no té cap dubte que Alemanya acatarà l’euroordre enviada per la justícia espanyola per la semblança dels dos delictes. “La regulació del Codi Penal alemany és assimilable a l’espanyola i Puigdemont ara ho té molt més complicat”, assenyala el redactor del delicte de rebel·lió del Codi Penal espanyol, que no té cap dubte que “Alemanya el lliurarà”.

Santi Castellà, catedràtic de dret internacional de la URV, coincideix amb la similitud entre els dos textos. “Són relativament semblants, els elements són diferents perquè cada país respon a la seva tradició jurídica, però el que es busca és que el delicte sigui similar i els articles del Codi Penal alemany encaixen amb el delicte de rebel·lió”, anota Castellà. Que el Codi Penal alemany estipuli que els delictes d’alta traïció hagin d’anar acompanyats de violència no juga, a parer seu, a favor de Puigdemont. “Alemanya no ha de valorar si s’ha comès el delicte, sinó simplement si hi ha un delicte similar perquè és a Espanya on es farà el judici”, remarca Castellà, que avisa que “els arguments que no hi ha hagut violència a Catalunya no li serviran a Puigdemont”. “Els jutges alemanys no entraran a valorar els fets ara”, corrobora López Garrido. Però Jordi Nieva, catedràtic de dret processal, considera que la justícia alemanya sí que valorarà els elements: “Aquesta és l’esperança de Puigdemont, demostrar que no s’ha produït violència, però les seves opcions són molt reduïdes”. La clau és, segons Nieva, “com entenen el concepte de violència, però a la legislació alemanya aquests fets serien delicte i, per tant, no és impossible que Alemanya denegui l’extradició, però no és una possibilitat alta”.

Alemanya no és Bèlgica ni Suïssa

Que a Alemanya no hi hagi cap regió sobiranista tampoc ajuda a la defensa de Puigdemont. “La unitat nacional és molt important a Alemanya, com ho demostra el fet que en parlin a l’himne, i això influeix en la mentalitat dels seus jutges”, subratlla Nieva. “Els jutges flamencs podrien ser més pròxims a la causa catalana perquè ells també tenen un moviment secessionista i el pronòstic per a Puigdemont no és gaire bo”. Castellà posa en relleu també les males relacions entre Espanya i Bèlgica en comparació amb Alemanya:

“El procediment de les extradicions a la UE es posa en marxa per les pressions d’Espanya arran de la negativa de Bèlgica a extradir membres d’ETA”, explica Castellà, que afegeix que “la tensió entre els dos països encara és latent”. Si a Bèlgica no es cursen extradicions per delictes polítics, Castellà explica que “les extradicions amb Alemanya funcionen de manera fluïda, cosa que dificulta l’opció que atorguin a Puigdemont l’asil perquè significaria trencar les relacions”. Només en el cas que es demostrés que Puigdemont no tindria garanties d’un judici just o que se’l persegueix per la seva ideologia es denegaria l’extradició, una possibilitat que Castellà descarta perquè seria avalar que “Espanya no és un estat de dret”. Tampoc amb Suïssa, on hi ha exiliades les exdiputades Anna Gabriel i Marta Rovira, les relacions diplomàtiques són les òptimes. “Les relacions judicials estan molt tensionades pel cas Falciani, perquè Suïssa considera que Espanya no es va comportar negant-se a extradir-lo, més enllà que no forma part de la UE i la seva tradició de donar asil polític”.

Margalida Capellà, professora de dret internacional, en discrepa i considera que la naturalesa política del delicte comportarà que Alemanya analitzi la idoneïtat de l’extradició: “La tendència és a no extradir en aquests casos”, afirma mentre recorda que “Alemanya i Suècia són els països que més sol·licituds d’asil accepten”.