Les balances de Monago: Catalunya, la més beneficiada; Madrid, la més perjudicada

MadridLes balances fiscals que ha presentat aquest dimecres el govern extremeny de José Antonio Monago (PP) conclou que Catalunya és la comunitat autònoma de règim comú que més beneficiada surt de l'actual sistema de finançament, mentre que Madrid és la més perjudicada. Segons els càlculs del govern regional d'Extremadura, i fet el balanç d'ingressos de dins i fora del sistema, Catalunya lidera el rànquing amb una inversió per habitant de 4.340 euros, davant els 1.800 per habitant de la Comunitat de Madrid. Darrere de Catalunya, situa com a territoris més beneficiats el País Valencià −3.273 euros per habitant− i les Illes Balears (3.161), mentre que Extremadura se situaria en la desena posició, amb 2.600 euros.

Els càlculs extremenys capgiren de dalt a baix els resultats del balanç dels fluxos fiscals que han fet públics el 2008 el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero i els successius càlculs fets per la Generalitat, a més dels càlculs acadèmics basats, tots ells, en els mètodes del flux monetari i de càrrega del benefici. Segons aquests balanços, les Illes, el País Valencià, Madrid i Catalunya són les més perjudicades, amb dèficits fiscals que superen, en el cas balear, el 10% del PIB.

Solidaritat per construir "més Espanya"

El conseller d'Economia de la Junta d'Extremadura, Antonio Fernández, ha advertit aquest dimecres que el "principi de solidaritat" que ha marcat fins ara les balances fiscals "ha de seguir regint" el nou sistema de finançament que prepara el govern espanyol, perquè "és a la Constitució" i perquè "des d'Extremadura volem construir més Espanya". Ha fet aquestes manifestacions a la presentació del que ha denominat "balances reals" −en substitució de balances fiscals− que ha elaborat la mateixa Junta a partir, ha afirmat, de dades "oficials" que posen de manifest la "realitat" dels recursos que rep el seu territori.

La vicepresidenta d'Extremadura, Cristina Teniente, va avançar dimarts que les balances fiscals que havia elaborat el seu govern a partir de les dades facilitades pel ministeri d'Hisenda "no deixarien indiferent ningú, ni a Catalunya ni a la resta de comunitats". Segons Teniente, a diferència de les balances fiscals que s'han presentat fins ara, els seus càlculs es basen en criteris "objectius" perquè recullen "els dèficits històrics de la comunitat autònoma", cosa que "és molt útil", perquè "alguns estan exposant balances per fer-les valdre en una mena de reivindicació unilateral abans de la negociació del model de finançament autonòmic".

Amb tot, el conseller extremeny ha presentat finalment un document de 33 pàgines que no quantifica els fluxos i que ha denominat "balances reals". Recull els greuges del sistema de finançament respecte al seu territori. Entre altres, apunta els costos que suposa prestar serveis públics al seu territori. Segons el conseller d'Economia, l'important no és el que un territori rep o paga, sinó el que reben els seus ciutadans, i les dades han posat de manifest que el ministeri d'Hisenda ha de fer "un procés de reflexió" i "escoltar" la regió abans d'elaborar el nou sistema de finançament.

Tot plegat forma part dels preliminars del nou finançament que redactarà el ministeri d'Hisenda i que s'ha de negociar al llarg del 2014 al Consell de Política Fiscal i Financera. Per elaborar-lo, l'equip de Montoro tindrà en compte, entre altres qüestions, les balances fiscals, però no com s'han conegut fins ara, sinó com a "comptes públics regionalitzats" que inclouen conceptes com la defensa i la despesa de les ambaixades i tenen com a objectiu evitar el "mal ús" que el sobiranisme feia de les balances tradicionals.