Per què van fallar tant les enquestes del 23-J?
Infravalorar la mobilització de l'esquerra i sobrerepresentar el PP expliquen el desencert dels sondejos
BarcelonaUn dels grans titulars de la nit electoral del 23-J és l'errada gairebé generalitzada de les enquestes que es van fer per predir els resultats. La major part dels sondejos auguraven una àmplia victòria del PP, per sobre dels 140 escons, amb un PSOE en descens, i la suma del PP i Vox per sobre dels 176 escons. En sentit oposat, la del CIS era l'única que pronosticava que el PSOE i Sumar aconseguien l'anhelada majoria absoluta. La realitat és que la foto final del Congrés queda molt lluny d'aquestes previsions, tot i que la majoria va encertar l'ordre en què van quedar els partits. Però, com s'explica que les enquestes fallessin tant?
Miguel Díaz, codirector d'Electomanía, ho té clar: "No s'ha sabut llegir l'efecte mobilitzador de l'esquerra, principalment perquè algunes de les enquestadores s'han guiat massa pel que marcaven les enquestadores de referència a l'hora d'ajustar les dades". Així, remarca que la desviació més gran ha estat la sobrerepresentació del PP, "el partit més mal mesurat de tots", al qual alguns sondejos atorgaven fins a 5 punts més del resultat que va acabar obtenint. La politòloga Berta Barbet considera que hi ha dos motius que expliquen els desencerts de les enquestes. El primer és que no aconsegueixen contactar "amb els menys propensos a votar o els que voten per opcions que el ciutadà assumeix que no són les preferides de l'enquestador", cosa que fa que la mostra no sigui representativa. El segon és que els enquestats potser no saben encara a qui votaran o que no responen amb sinceritat: "La gent que té previst abstenir-se acostuma a no voler reconèixer-ho perquè està mal vist i costa mesurar bé quina serà la participació", afirma a tall d'exemple.
Per a Barbet, la desviació més gran és conseqüència de no tenir dades fiables sobre la distribució de vot en cadascuna de les 52 circumscripcions, perquè guanyar o perdre un escó va de pocs vots: "Calen mostres suficients per a cada província, que és molt difícil, o bé partir de certes assumpcions sobre el comportament electoral que es poden demostrar incorrectes". "A Espanya caldria una mostra de més de 30.000 enquestes, que només està a l’abast del CIS", alerta el director d'Opinòmetre, Josep Ribó. El que s'acostuma a fer és preguntar a escala estatal amb una mostra molt petita per província i després fer una projecció en aquestes circumscripcions. "I el marge d'error es dispara", raona Díaz.
¿Són, per tant, fiables les enquestes? Díaz considera que són "una eina fiable per observar tendències", però avisa que "no s'han de prendre com a oracles màgics que marquen el resultat exacte", tot i que la seva va ser una de les que més es va aproximar al resultat final. La que millor va calcular el nombre d'escons va ser la que va elaborar l'institut Opinòmetre per a l'ARA. Ribó adverteix, però, que "l'opinió és canviant" i que mostra "un estat d’opinió" en la data en què ha estat realitzada. En la mateixa línia s'expressa Barbet, que defensa que donen "una fotografia d'un moment concret", però alhora subratlla que no permeten saber del cert "com evolucionarà el vot".
La prohibició de publicar-ne la darrera setmana
Que la llei electoral estableixi que no es poden publicar sondejos des del darrer dilluns de campanya i no es pugui veure l'evolució dels vots en uns dies que són crucials per a la mobilització de l'electorat també complica dibuixar l'escenari més plausible. Ho veu així la politòloga. "No volem saber com actuaria la gent a una setmana del vot, sinó com ho faria el dia de la votació, i ens perdem una part del moviment", deixa clar. Tanmateix, recorda que els sondejos que es van publicar quan es van tancar els col·legis electorals també van tenir problemes per "captar bé el comportament" dels electors. La de GAD3 per a Telecinco, per exemple, pronosticava una àmplia majoria absoluta de la dreta i l'empresa va acabar reconeixent el seu error.
Ribó creu que no poder publicar enquestes l'última setmana és una anomalia democràtica i insta a reformar la llei electoral: "Els votants tenen dret a saber com van les enquestes i tenir tota la informació per votar amb igualtat de condicions, perquè els partits polítics sí que disposen d’aquestes dades". Des d'Electomanía, en canvi, ho minimitzen. "No hauria de ser un obstacle molt gran a l'hora de fer estimacions si no es produeixen fenòmens abruptes que poden canviar l'escenari electoral per complet, el que es coneix com a cignes negres", destaca. "En general, les tendències se solen apreciar dies abans de la prohibició", afegeix.
En qualsevol cas, cada vegada és més alta la proporció d'electors que decideix el seu vot en l'última setmana, i la prohibició de publicar enquestes i que els tracking diaris es congelin en una foto fixa que queda antiquada i no captura els moviments d'última hora dificulten la tasca de predir el resultat final. Ribó assegura que els tracking diaris apunten realment canvis de tendència bàsicament en la darrera setmana de la campanya: "Són útils per percebre cap a quin costat s’està mobilitzant el vot indecís i com està influint la campanya". Barbet conclou que deixen entreveure els canvis que es donen en l'opinió pública, però alerta que no sempre van en una mateixa direcció, perquè poden "mobilitzar o desmobilitzar un determinat tipus d'electorat". Els efectes més coneguts són el bandwagon (el ciutadà vota el partit que les enquestes apunten com a guanyador) i el contrari, l'efecte underdog (el ciutadà vota per ajudar el partit que va perdent a les enquestes). Tots aquests condicionants, com s'ha vist en aquestes darreres eleccions, han estat determinants per esguerrar bona part de les enquestes.