Far proposa modificar la llei que regula els plus als alts càrrecs de fora de Mallorca perquè “coixeja”

PalmaEl director de l'Oficina Anticorrupció, Jaime Far, ha proposat que es completi la llei que regula els plus als alts càrrecs de fora de Mallorca, perquè, segons l'informe fet, la regulació "coixeja". Així ho ha afirmat en la compareixença al Parlament d'aquest divendres, a petició del grup de Ciutadans per donar comptes de la investigació que estudia si els quinze alts càrrecs del Govern de fora de les Illes compleixen els requisits per cobrar l'ajut de 22.000 euros.

Far ha explicat que la llei està incompleta perquè mescla dos conceptes, en principi, contradictoris: la llei diu que els perceptors que traslladin definitivament el seu habitatge a Mallorca perdran la bonificació, però al mateix temps exigeix residir temporalment a Mallorca i mantenir una residència definitiva fora per rebre-la. "No sabem què s'entén per 'traslladar definitivament l'habitatge': si és comprar una casa, o una altra cosa. És el que ens falta", ha exposat.

En resposta a les preguntes de l'oposició sobre si s'ha rebut algun plus de manera injustificada, el director de l'oficina ha dit que s'estan fent les darreres comprovacions i ha aclarit que, amb la normativa actual, si quan és nomenat alt càrrec té la residència fora de Mallorca i així ho acredita amb l'empadronament, té el dret a rebre la bonificació. Per aquest motiu, demanaren els certificats històrics d'empadronament als alts càrrecs i, un cop rebuts, iniciaren la fase d'investigació, en què han trobat algunes "discrepàncies".

Aquestes discrepàncies fan referència al fet que alguns certificats d'empadronament demanats són en realitat "volants de viatge" i que a algunes persones que venen de Brussel·les, segons l'INE, els compta com a darrer municipi on vivien dins del territori espanyol. "Però això creiem que és lògic perquè entre Bèlgica i Espanya no hi ha comunicació per a canvis d'empadronament", ha matisat. "Si no trobam res, arxivarem el cas; i si hi ha infraccions, demanarem al Govern que reclami a l'alt càrrec l'import abonat", ha afegit.

Justificar la despesa

D'altra banda, Far ha explicat que en l'informe també es recullen algunes recomanacions quant a la justificació de les despeses. En aquest sentit, proposa que la normativa reculli fer pagaments per qüestions concretes que quedarien determinades en l'article: trasllats, lloguers, viatges per veure la família... "o allò que trobi el Parlament".

Precisament, el fet de no haver de justificar les despeses és un dels punts més polèmics del plus, juntament amb el fet que s'hi puguin acollir també persones de fora de les Illes. En aquest sentit, Maria Antònia Sureda, d'El Pi, ha dit que "aquí és on hi ha el dubte, si són persones que es necessitaven per la capacitat del seu lloc de feina".

Per part seva, Miquel Ensenyat, de MÉS per Mallorca, ha defensat que és una qüestió que s'ha de debatre en política i no en l'àmbit jurídic, i ha precisat que "de vegades els mallorquins ens oblidam de la nostra insularitat". Per la seva banda, Patricia Guasp, de Ciutadans, ha posat èmfasi que són càrrecs "que es poden acceptar voluntàriament", i és per això que consideren que "no haurien de cobrar cap plus, i menys de 1.800 euros".

Cal recordar que el plus als alts càrrecs –sis dels quals són de Podem– del Govern aixeca polèmica des de l'inici de la darrera legislatura del Pacte i va generar divisió entre els partits d'esquerres. Tot i que MÉS per Mallorca va presentar una esmena perquè es limiti l'ajut només als alts càrrecs de les altres Illes i Unides Podem va demanar reduir amb 12.000 euros a l'any la bonificació, el Govern va assegurar al desembre passat que no retiraria ni modificaria el plus d'habitatge dels alts càrrecs.