Margalida Prohens: “Amb Feijóo les direccions regionals tenim autonomia total”

PalmaMarga Prohens (Campos, 1982) ha tornat aquesta setmana a l’activitat política després de ser mare per segona vegada aquest 12 de maig i amb el revulsiu que el seu company Juanma Moreno acaba d’aconseguir una majoria absoluta aclapadora a Andalusia.

Només heu estat sis setmanes de baixa. Com és que ja tornau a fer feina?

— És el període obligatori de baixa i volia dedicar aquest temps exclusivament a estar amb la nina. Crec que és bo tenir cura de l’infant i recuperar-te tu mateixa. Jo no som una superwoman ni ho pretenc. Passat aquest període de temps, sí que tenc una altra responsabilitat, que és el PP. Estic tornant de manera gradual perquè la nina és molt petita, però tenc una feina que em permet jugar una mica amb els horaris per poder combinar la corresponsabilitat.

Hi ha poques polítiques d’alt rang en actiu que hagin estat mares: Chacón, Sáenz de Santamaría, Susana Díaz, Arrimadas o Colau. Cap va esgotar la baixa. Això no és un mal exemple social?

— Jo ho he fet tot com m’he sentit en cada moment. Cada dona ha de triar, sigui política o no. Jo vull posar la família i la maternitat en el centre de les polítiques a partir del 2023 perquè és una de les polítiques pendents que deixa Francina Armengol. Dins les competències autonòmiques, apost per ajudes a totes les dones que vulguin ser mares, independentment del seu nivell de renda. Crec que la maternitat s’ha de premiar, i que la desigualtat professional comença molts de pics quan es decideix ser mare.

Mesures com aquestes, que són ajudes, com casen amb la baixada d’impostos que promulga el PP?

— Ho tenim calculat i és un mantra fals que s’hagi de retallar en serveis públics quan s’abaixen els impostos. Ho hem vist a Andalusia. A les Balears hi ha un superàvit del voltant de 400 milions; proposam una reforma fiscal que suposa 200 milions d’euros. Per tant: es poden abaixar els impostos sense tocar els serveis bàsics? Sí, es pot, però no es vol.

Quan ha governat el PP a les Illes sí que hi ha hagut retallades socials. Com podeu convèncer la ciutadania que això no tornarà a passar després del que ha passat amb la pandèmia?

— La situació econòmica és diferent. La que es va trobar el PP era límit en aquesta comunitat. Hem de recordar que no hi havia doblers per pagar les nòmines als treballadors públics, s’havien deixat de pagar a les entitats del tercer sector. Jo no sé com estan els calaixos d’Armengol, esper que no me’ls torni a deixar plens de factures a haver de pagar.

Quina solució es pot donar a l’habitatge, que és el gran problema es miri des d’on es miri?

— Nosaltres acabam una llei d’habitatge perquè la que ha posat en marxa Armengol no serveix. De fet, ella mateixa ho reconeix.

Però hi ha solucions possibles?

— Sí, passen per alleugerir els impostos per la compra del primer habitatge als menors de 30 anys. A l’època d’Armengol en set anys el preu de l’habitatge s’ha encarit un 70%, i no és que ho digui jo, però a tots els llocs on s’han aprovat mesures intervencionistes i antiliberals els preus es disparen i el problema s’agreuja. El que has d’aconseguir és tenir més habitatges en el mercat. Hi ha d’haver una col·laboració publicoprivada amb els constructors i promotors, m’alegr que Armengol hagi rectificat, s’hagi autoesmenat. Has de posar sòl disponible a bon preu perquè es puguin fer habitatges a bon preu. Això no vol dir ni consumir més territori ni en espais protegits, n’estam tots conscienciats.

El preu de l’habitatge no és un problema només dels darrers anys, ve de lluny, ha passat sota governs de tots els colors. No hauríeu de fer tots un mea culpa i admetre que se’ns n’ha anat de les mans a tots?

— Evidentment, el preu de l’habitatge és el que és. Ara s’ha agreujat el problema, és vera que no és de fàcil solució i que ningú té una vareta màgica, però si llances missatges de persecució de la propietat privada fas que hi hagi menys habitatges en el mercat, i els que hi ha pugen els preus. El problema que hi ha en el Govern de les Illes Balears és que la propaganda ha passat davant la gestió. I la propaganda no construeix habitatge, ho fa la iniciativa privada.

Diumenge vespre la vostra filla us va deixar dormir o l’eufòria d’Andalusia no us va permetre aclucar l’ull?

— (riu) La meva filla no se’n tem molt. Estam molt contents pels resultats d’Andalusia. Demostren que és possible tenir governs que representen l’àmplia majoria dels ciutadans. Són uns resultats que denoten que les esquerres han desconnectat totalment de la realitat, que tot allò que representa el PSOE ja no és real, hem vist un transvasament real del centreesquerra cap al PP. Es veu que aquest relat de la por al PP és fals.

Però just Juanma Moreno emprava aquesta fórmula cap a Vox. Votau-me si no voleu que entri l’extrema dreta, venia a dir…

— No, Juanma Moreno ha fet el discurs de “vull governar en solitari”, cosa que jo he dit des del meu congrés. Moreno ha demostrat que aquest canvi que es va produir a Andalusia funciona, que les polítiques liberals, que ja només representa el PP, estan donant resultats. Això ja no va de sigles, de dretes i esquerres, el panorama polític ha canviat i jo vull dur aquest canvi que ha funcionat a Andalusia a les Balears.

Vós pactaríeu una investidura per governar en coalició amb Vox?

— Jo em presentaré amb un programa electoral per aplicar en solitari. Cada pic que Armengol diu “amb qui pactarà el PP” m’està donant com a guanyadora de les eleccions; per tant, ja pressuposa que el PP guanyarà.

Però quines són les línies vermelles de Prohens respecte de Vox?

— Vaig signar fa pocs mesos en nom del PP a escala estatal la renovació del pacte contra la violència de gènere. El meu compromís contra la violència masclista és total i absolut. A mi no em serveixen els que la neguen però tampoc els que en tenen prou amb la propaganda. És un tema massa delicat per fer-ne política. Tampoc em trobaran fent política amb un tema con la llengua. La llengua no és patrimoni absolutament de ningú. Ho hem intentat ensenyar a la Llei d’educació.

I per què intentàreu introduir el 25% per llei del castellà a les escoles quan hi ha una Llei de normalització lingüística i un Decret de mínims de consens absolut impulsat en governs del PP?

— Hem de contar la realitat del que va passar a la Llei d’educació i no tenc clar que Armengol estigui disposada que se sàpiga. Vàrem aprovar la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims en un moment en què el català estava en clar desavantatge respecte del castellà, la situació ara a les escoles és diferent i cal també defensar aquest equilibri entre les dues llengües. Quan començam a debatre la llei, el conseller està d’acord que aquest equilibri no hi era, a les escoles i, per això, tant ell com el Parlament, varen acceptar l’esmena que les dues llengües cooficials fossin llengües vehiculars a l’educació. Aquella esmena, que finalment no es va acceptar, no parlava del 25%, però durant la tramitació hi va haver una sentència que s’ha d’aplicar.

Però la sentència és exclusiva per a Catalunya, perquè fa referència a la llei d’immersió que no existeix a les Balears.

— És una sentència general i s’ha d’aplicar. No és una sentència del Suprem que especifica que s’ha de complir la sentència del TSJC sobre la llei d’immersió que només existeix a Catalunya... I jo em deman: a les Illes Balears s’està fent un 25% en castellà a les escoles? No. I tota aquesta polèmica és per un 25% de la llengua oficial de l’Estat?

Perdonau, però això no és fer política amb la llengua?

— No, això és demanar un equilibri i el nostre Estatut ho deixa clar. Les pressions que va rebre el conseller no eren de MÉS, eren de la mateixa Armengol, que no creu en l’equilibri de les llengües i que no podia suportar arribar a un consens amb el PP com sí que havia arribat el conseller. La prova és que el nostre portaveu estava anunciant el nostre vot a la llei quan els mitjans li varen comunicar que s’havia romput el consens sense que nosaltres en sabéssim absolutament res. Armengol ha fet amb els seus socis el que ha volgut.

No és una llàstima que la llengua acabi tacant el consens i aquesta manera de fer de tots els grups tret de Vox?

— Armengol va voler que fos així i jo crec que és una llàstima. Vàrem dir des del primer moment que no volíem que la Llei d’educació fos una llei de llengües i tots els representants de l’educació ens ho varen agrair. Vull aprendre dels errors del passat i sé que el PP ha comès errors en l’educació que no pot tornar a cometre. No em trobaran mai amb una polèmica amb la llengua, però això no vol dir que renunciï a defensar el que crec que és bo: l’equilibri entre les dues llengües.

Parlant de moratòries, a les Illes hi ha en vigor la turística. Veient tot el que ha passat, us penediu de no haver presentat esmenes?

— No, tenim molt clar quin és el nostre model turístic i que amb les coses del menjar no s’hi juga. Jo mai em posaré en una foto amb polítiques intervencionistes, mai. Em vendria per una esmena? No. Aquí la filosofia de la llei va molt més enllà d’una esmena concreta. La moratòria perjudica els petits inversors, els autònoms, els que tenen un negoci petit o dos, que no s’ha comptat amb ells, que no tenen veu.

Aquesta llei, a més de la moratòria, toca més coses, s’ha arribat a acords amb El Pi i Cs, o amb el sector hoteler. No hi havia marge de negociació perquè es veiés l’empremta del PP en algun punt?

— Jo no negocii amb lleis intervencionistes i amb autoritarisme.

Apostau per un creixement de les places turístiques?

— No. No volem construir ni créixer més, volem aprofitar el que hi ha. Deman a Armengol que digui quan parla de decreixement a quants de llocs de feina s’haurà de renunciar amb el seu model. Aquesta llei turística té coses bones? Per mi el fet que hi hagi una moratòria invalida tota la llei, sobretot perquè les coses bones que pugui tenir no són objecte d’una llei. Nosaltres estam fent la nostra llei turística, que presentarem a final d’enguany.

El sector, però, diu que està content amb la llei.

— Quin sector?

El sector turístic.

— Els que es fan la foto.

No són tots? Qui falta, a la foto?

— Els que es fan la foto, amb tot el meu respecte, es fan la foto i diuen que no estan d’acord amb la moratòria. Per tant, no estan d’acord amb aquesta llei i ho han dit ells. Com ens poden vendre consens amb una llei quan fins i tot el vicepresident va partir del debat? No han consensuat ni entre ells.

Tornant a Andalusia, creis que si no hi hagués hagut el canvi de Casado per Feijóo la seu de Génova hauria estat més intervencionista amb la campanya de Moreno com va fer amb Mañueco, que no li va anar tan bé com augurava?

— Són dos lideratges diferents en els dos casos. És vera que amb l’arribada de Feijóo les direccions regionals tenim autonomia total. És un president que ens va molt bé, a les Balears, ve de la perifèria i sap que les sensibilitats a Espanya són molt diferents, que hi ha moltes maneres de sentir-se espanyol.

Casado no tenia aquestes sensibilitats?

— Sí, amb Casado no vaig tenir mai cap problema personal, si bé és vera que ell ve més de la Meseta i ha coses que se li han d’explicar més.

Quan vàreu ser cap de llista del PP deien que éreu la dona de Casado; sou la dona de Feijóo a les Balears?

— Jo tenc una magnífica relació amb Feijóo. Aquests mesos hem pogut fer feina braç a braç, més a distància per l’embaràs avançat. Estic molt contenta, molt còmoda amb aquest PP.

A Ciutat els darrers dies hi ha hagut un bon desgavell. Us heu plantejat presentar una moció malgrat no surtin els números com a Andratx?

— Quan un polític avergonyeix els seus ciutadans, i ho han fet diferents vegades, ha d’agafar els tapins i anar-se’n cap a ca seva. És el batle d’Armengol com també ho és el d’Andratx, ella tria els seus números u; per tant, ella n’és responsable, no es pot evadir del que passa a l’ajuntament de la capital.

Jaime Martinez no és regidor, serà cap de llista. Feijóo ha entrat al Senat per poder tenir un cara a cara amb Sánchez, i vós teniu el mateix problema. Fins quan sereu diputada al Congrés?

— No sé per a qui és un problema, si per a Francina Armengol o per a mi. A Armengol li agradaria molt tenir-me al Parlament, tancar ella i utilitzar el llenguatge que fa servir, aquests desqualificatius constants que fa al nostre portaveu parlamentari, aquest retornar al passat perquè, qui no té futur, només pot retornar al passat. Em fa protagonista cada setmana malgrat no sigui al Parlament. No sé fins quan seré a Madrid, probablement hi torni pel setembre i crec que estar al Congrés també és una oportunitat per als illencs. Tenim un REB aturat i bloquejat per part del PSOE, bastaria que es desbloquejàs i s’aprovaria.

Veurem la tramitació de la part fiscal del REB abans de la campanya electoral?

— Jo esper que sí, que es tramiti i s’aprovi. La proposta del PP és el que es va pactar entre el Ministeri i el Govern, Armengol tindrà molt difícil explicar per què ha bloquejat aquesta tramitació només perquè la iniciativa ve del PP.

I us atreviríeu a fer una porra electoral per al 2023?

— No, per això som molt dolenta. El que sé és que el PP serà la força més votada i, per això, em presentaré a una investidura per governar.