Feijóo: "A Catalunya hi ha un apartheid lingüístic"

BarcelonaAmb el canvi de líder, semblava que el PP també havia moderat el discurs respecte a Catalunya, com per exemple quan Alberto Núñez Feijóo va parlar de “nacionalitat catalana” en el seu primer acte a Barcelona i també havia sigut més mesurat respecte a la immersió lingüística. Però aquest dijous ha canviat de rumb i, fent-se seu el discurs del seu antecessor al càrrec, Pablo Casado, ha assegurat que a les escoles catalanes hi ha "apartheid lingüístic". En una entrevista a Onda Cero, també ha dit que a Catalunya els alumnes "no poden tenir coneixement del castellà a les aules". A Casado se li recorden afirmacions com ara que no es permet als nens anar al lavabo si no ho demanen en català o que als castellanoparlants els obliguen a carregar motxilles plenes de pedres. Les paraules de Feijóo han rebut una onada de crítiques que han anat des del Govern català fins a representants dels socialistes i els comuns.

Feijóo també ha reclamat a la Moncloa que porti al Tribunal Constitucional (TC) el decret del Govern sobre el català. "El més lògic seria que el govern espanyol, que té capacitat per presentar recurs d’inconstitucionalitat i deixar en suspens el decret de la Generalitat, ho faci", ha remarcat, si bé ha afegit que no confia que l’executiu de Pedro Sánchez actuï. "Se sent còmode amb el fet que en una part del territori nacional s’incompleixi la llei", ha reblat.

L’executiu del PSOE i Unides Podem s’ha negat de seguida a fer ús d'aquesta potestat, i ha remarcat les diferències amb l’últim govern conservador, amb Mariano Rajoy al capdavant. "On abans hi havia un recurs, ara hi ha un acord", ha resumit la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, que ha insistit que el govern espanyol "està fent un esforç sense precedents" per "arribar a acords i no generar conflictes".

Sigui com sigui, Feijóo ja ha avisat que, en cas que la Moncloa no presenti cap recurs d’inconstitucionalitat, el PP "vetllarà per l’estat de dret" i "els drets fonamentals dels catalans". La triple dreta, de fet, ja ha anunciat que portarà el decret al TC. En paral·lel, tant partits com entitats antiimmersió lingüística han demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que faci complir la sentència que imposa el 25% de classes en castellà a les aules.

Les declaracions del líder del PP han indignat el govern català, que al desembre ja va presentar una querella contra el seu antecessor, Pablo Casado. Aquest dijous el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat de "baixesa política i moral inadmissible" que es compari l’apartheid a Sud-àfrica amb la situació a les escoles catalanes. "Banalitzar el dolor, les morts i la ignomínia que va comportar l’apartheid és d’una baixesa política i moral inadmissible. De nou l’atac a Catalunya per guanyar quatre vots", ha dit a Twitter, on ha afegit: "Seguirem dempeus defensant la llengua catalana, la cohesió social i la llibertat de Catalunya". 

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha estat contundent contra Feijóo: "O és un ignorant o és un mentider", ha lamentat. També el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha admès una "profunda decepció" pels termes utilitzats pel president del PP. "Fa un plantejament de seguir amb la confrontació, quan cal afavorir la convivència i el retrobament", ha dit, mentre que Alícia Romero, vice primera secretària dels socialistes catalans, ha retret al gallec "falta de responsabilitat" i li ha demanat "no instrumentalitzar" la llengua ni convertir-la en una "arma llancívola" per aconseguir vots. "A l’escola no hi ha problemes amb la llengua", ha reblat. Amb tot, Romero ha coincidit amb Feijóo en assenyalar que el decret del Govern "no dona resposta" a la sentència del TSJC: per aquest motiu els socialistes no hi han donat suport.

Cambray no veu risc d'inhabilitació

A l’ofensiva judicial contra el decret del Govern s’hi sumen diverses denúncies contra el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que dimecres ja van ser presentades als tribunals. Partits i entitats l’acusen de desobediència i prevaricació, però ell no hi veu risc d’inhabilitació. El conseller ha afirmat a Catalunya Ràdio que no es planteja que la seva actuació pugui tenir conseqüències jurídiques, ni tampoc per als directors dels centres, els quals –ha insistit– queden protegits pel nou decret. El conseller ha admès que el conflicte pel català a les aules "va per llarg", però ha afirmat que està disposat a arribar "on calgui". En aquest sentit, també ha explicat que els advocats del departament recorreran els procediments oberts per famílies individuals que demanen un 25% de castellà en una aula basant-se en el nou decret.