El CGPJ adverteix que estarà "vigilant" amb les comissions d'investigació sobre el 'lawfare'

Barcelona / MadridMentre continua el debat sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa cinc anys que té el mandat caducat, l'òrgan de govern dels jutges segueix de prop els moviments del PSOE i els independentistes al Congrés. El CGPJ ha aixecat el dit aquest dimarts altra vegada en contra de la majoria progressista del Congrés, aquest cop per la tramitació a la junta de portaveus de les comissions d'investigació sobre els atemptats del 17-A, l'operació Catalunya i Pegasus, expressant el seu "total rebuig", i llançant un advertiment a Pedro Sánchez: que es mantindrà "vigilant" amb els seus passos.

Aquestes comissions d'investigació, acordades amb els independentistes a canvi de votar la presidència de Francina Armengol a la mesa, han de permetre estudiar "accions de responsabilitat" o "modificacions legislatives" en casos de mala praxi dels magistrats. El poder judicial, però, ho interpreta com una declaració de guerra perquè ho consideren un atemptat contra la separació de poders. Ara bé, l'aprovació d'aquesta declaració dins el Consell no ha estat pacífica.

Ha vingut precedida d'un debat, de nou, entre el bloc conservador i el progressista dins de l'ens. D'entrada els primers, que són els que havien promogut la reunió extraordinària de la comissió permanent per respondre a les comissions d'investigació, demanaven una crítica encara més dura al govern de Pedro Sánchez. Tanmateix, han triomfat les tesis de dues vocals progressistes i el president interí, Vicente Guilarte, que és conservador però no està alienat amb el sector més dur. El text final només ha reiterat la declaració que ja van fer el 9 de novembre per censurar el concepte lawfare de l'acord de Junts i el PSOE (aprovada gairebé per unanimitat) i ha afegit el terme vigilant de cara a pròxims esdeveniments. Els tres vocals conservadors s'hi han expressat en contra, de manera que ha tirat endavant pel vot de qualitat del president suplent Guilarte. Des de la Moncloa, la portaveu Pilar Alegría ha volgut deixar clar que aquestes comissions no tenen l'objectiu "d'interferir en procediments judicials".

Feijóo ironitza sobre el CGPJ: "Se m’acut designar un mediador"

A l'oposició, el PP no amaga el seu enuig per la negociació entre el PSOE i Junts a Suïssa ni per les acusacions de lawfare que aquest dilluns li va llançar el president Pedro Sánchez pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest dimarts, però, Alberto Núñez Feijóo ha ironitzat amb les dificultats de pactar una renovació sobre el govern dels jutges, que requeriria l’acord entre un PSOE i un PP més allunyats que mai. "Se m’acut designar un mediador", ha suggerit, en una entrevista a la cadena Cope.

Ironies a banda, Feijóo ha tornat a condicionar la renovació de l’òrgan del govern dels jutges, que porta cinc anys caducat, a pactar, simultàniament, una reforma del sistema de designació perquè els jutges triïn els vocals de procedència judicial. El govern espanyol ha replicat que aquest dilluns el comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, va ser "taxatiu" a l'hora de manifestar que és prioritari renovar el CGPJ –dirigint-se al govern espanyol, però també a tots els partits implicats– "i, posteriorment, es pot dialogar" sobre una possible reforma del model, ha dit Alegría. A la Moncloa llegeixen les paraules de Reynders com un "revés monumental" per al PP i mantenen la incògnita sobre quan Sánchez trucarà a Feijóo per negociar.

Les perspectives d'acord són baixes tenint en compte el distanciament entre els dos grans partits espanyols i la desconfiança que el PP expressa cap al ministre de Presidència i ara també de Justícia, Félix Bolaños. Segons Feijóo, li va mentir durant la negociació frustrada de l'any passat sobre la renovació del CGPJ perquè li va garantir –ha dit– que no es derogaria la sedició ni es modificaria la malversació de la mà de l'independentisme. En tot cas, mentre no hi ha pacte per al CGPJ, el líder del PP aprofitarà la majoria absoluta al Senat per convocar un ple on es voti el nomenament del magistrat del Tribunal Constitucional que falta per cobrir arran de la baixa per malaltia d'Alfredo Montoya. Es tracta d'una vacant que correspondria al PP, però que sense acord amb el PSOE no es podrà fer efectiva perquè cal una majoria de tres cinquenes parts.

Per la seva banda, Feijóo ha mantingut el to marcat els últims dies per José María Aznar i ha considerat que les negociacions de Sánchez fora d'Espanya són una "humiliació que passarà a la història com el moment més negre i trist dels 45 anys de la democràcia espanyola". Ha aprofitat per recordar que el govern d'Aznar va negociar amb ETA a Suïssa, però que va ser per després il·legalitzar Batasuna, tipificar els delictes de la kale borroka i empresonar etarres, no per pactar-hi: "No és que sigui el mateix, és que és exactament el contrari", ha conclòs.

Page i Mayor Oreja

També ha parlat d'ETA l'exministre de l'Interior del PP Jaime Mayor Oreja, que en una visita a l'escola concertada Cristo Rey de Madrid ha assegurat que Espanya està en "caiguda lliure" per culpa del "projecte suïcida que ajunta l'esquerra, els socialistes, els comunistes i els nacionalistes" i que té com a "capità general" ETA. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, s'ha volgut solidaritzar amb els alumnes d'entre 14 i 18 anys que l'escoltaven.

La retòrica exacerbada del PP ha tingut aquest dimarts com a complement una nova crítica del president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, que ha qualificat de "paròdia" la tasca de mediació de Fernando Galindo Vélez en les negociacions entre el PSOE i Junts. En declaracions des de Toledo, ha deixat clar que el que pugui "opinar, dir, suggerir o proposar" no el vincula ni el "representa".