Felip VI: deu anys d'equilibris per legitimar la monarquia

El rei malda per deixar enrere el desgast provocat per Joan Carles I

4 min

X aniversario de la proclamación del rey Felipe VI — Felip VI ha presenciat aquest dimecres amb la reina Letícia, la princesa Elionor i la infanta Sofia el relleu solemne de la guàrdia des del balcó del Palau Reial, en una imatge inèdita. Chema Moya / EFE

Un dels principals estudiosos de la monarquia espanyola, el periodista José Antonio Zarzalejos, assegura que ha consultat enquestes no publicades sobre Felip VI i que la seva valoració se situa aproximadament en un 7 sobre 10. En una nota similar se situa la seva filla, la princesa d’Astúries i oficialment hereva, Elionor; i a més distància, la reina Letícia. Des del 2015 que el Centre d’Investigacions Sociològiques no pregunta a la ciutadania sobre la monarquia. Ho hauria de fer? “El CIS de [José Félix] Tezanos, no”, afirma Zarzalejos en conversa amb l’ARA.

L’alternativa republicana no té la força per articular-se al Congrés, encara que en la primera dècada de regnat de Felip VI s’hagin viscut les crisis més importants de la monarquia. Una enquesta de la Xarxa d’Estudis de les Monarquies Contemporànies (REMCO) a una cinquantena de joves nascuts entre el 1993 i el 2005 i publicada precisament amb motiu del desè aniversari, aquest dimecres, de la proclamació del rei, conclou que el balanç és més “crític” que “favorable”, sobretot per la falta de transparència, el biaix conservador i la desconfiança, tot i que ho compensa la “personalitat” de l’actual rei.

Leonor princesa d'Astúries, el rei Felip VI, la reina Letizia i la infanta Sofia al balcó del Palau Reial a Madrid on es commemora el desè aniversari del regnat de Felip VI, aquest dimecres. El rei Felip VI, juntament amb la reina Letizia i les seves filles, commemora el desè aniversari del seu regnat amb el relleu solemne de la Guàrdia Reial, la imposició de condecoracions a ciutadans desconeguts i un esmorzar institucional BALLESTEROS/ EFE

Un dels coordinadors d’aquest estudi, el catedràtic de ciència política de la Universitat del País Basc Francisco José Llera, considera que la institució guanyaria adhesions si aprofundís en l’acostament a la ciutadania amb una més bona comunicació i amb més mesures de transparència. Felip VI va voler impregnar de regeneració el seu mandat amb el lema “Una monarquia renovada per a un temps nou”, després dels escàndols del cas Nóos –pel qual va ser condemnat expulsat de la família el marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarín– i la cacera d’elefants de Joan Carles, que va exposar una vida personal marcada pels luxes. ¿Ha tocat sostre, el desgast per la figura de l’emèrit?

La renúncia a l’herència

Zarzalejos creu que el desgast potser sí, però les “fites” vinculades a Joan Carles no s'acabaran fins que mori. “La renúncia als drets successoris és simbòlica”, subratlla. Es refereix a la decisió que va prendre Felip VI el març del 2020: a banda de retirar-li l’assignació econòmica a Joan Carles, va anunciar que renunciava a l’herència econòmica del seu pare. Es tracta d’una declaració que no té cap validesa fins que no es mori l'emèrit. El monarca va reaccionar així quan es va fer públic que figurava com a beneficiari de les fundacions Zagatka i Lucum, les societats a través de les quals Joan Carles movia fons a l’estranger.

En aquell moment la Fiscalia ja investigava l’emèrit, que havia entrat en un camí fosc arran de la publicació l’any 2018 dels àudios entre la seva examant Corinna Larsen i l’excomissari José Manuel Villarejo. L’arxivament de les diligències l’any 2022 van ser una mena de respir per a la institució, que ja abans havia pres mesures: l’estiu del 2020 la Moncloa i la Zarzuela van pactar que Joan Carles I visqués fora d’Espanya, i l’emèrit va triar els Emirats Àrabs Units. En conversa amb l’ARA, l’exministre de Defensa en l'època de José María Aznar Eduardo Serra qualifica d’”exagerat” que Joan Carles no pugui viure “a Espanya o on li plagui”.

La inviolabilitat, intacta

La manca de transparència, malgrat totes les promeses, no ha permès conèixer el detall del cost per a l’Estat del sosteniment de la seva vida a l’estranger, i el govern de Pedro Sánchez tampoc s’ha avingut a tocar la inviolabilitat total de Felip VI per evitar casos similars: requeriria reformar la Constitució i obrir la caixa dels trons. Zarzalejos justifica que no hi ha cap altra monarquia on els actes privats del rei puguin ser jutjats, i situa la inviolabilitat en “l’essència” de la Corona.

Elionor, princesa d'Astúries (c), i la seva germana, la infanta Sofia, amb el seu pare, el rei Felip VI, durant el dinar al Palau Reial a Madrid FRANCISCO GOMEZ/ EFE

El líder del PSOE, això sí, ha limitat durant el seu mandat el paper internacional de Felip VI –16 viatges d'estat en una dècada– i ha reservat la projecció exterior per a l’executiu. De cara endins, mira de refer relacions amb Catalunya després del discurs del 3-O, que segons l’ex-Jemad Julio Rodríguez “no s’hauria d’haver produït mai”.

Del 3-O a l'expulsió de Joan Carles: el més destacat de la dècada

Regeneració i transparència

Amb l’arribada al càrrec, Felip VI va prohibir que els membres de la família acceptessin diners i regals cars, com sí que n’havia estat rebent Joan Carles I. Ho va decidir per “no comprometre la dignitat de les funcions institucionals”. Amb el pas dels anys es va constatar que no era suficient, i la Zarzuela i la Moncloa van prendre noves mesures: el Tribunal de Comptes auditarà cada any els comptes de la Casa del Rei –el primer exercici serà el del 2023, encara pendent– i es publicarà el patrimoni de Felip VI i l’execució del pressupost de la institució, a més d'un nou codi ètic per a funcionaris i membres de la Casa del Rei.

La Fiscalia investiga l'emèrit

L’últim tram de la dècada està marcat per la investigació que la Fiscalia va obrir contra Joan Carles I. El març del 2022 va arxivar les diligències perquè tots els possibles delictes havien prescrit o perquè era inviolable en el moment dels fets, però va concloure que havia comès delictes. De fet, la defensa de l’emèrit va evitar una causa judicial perquè va regularitzar a temps davant d’Hisenda 5,1 milions d’euros que el monarca havia ocultat. Tanmateix, feia gairebé dos anys que Joan Carles I ja residia als Emirats Àrabs Units, ja que els escàndols que l’envoltaven perjudicaven l’actual rei i la institució.

Catalunya i la fi del bipartidisme

Políticament, Felip VI ha viscut la fi del bipartidisme, que ha provocat una situació d’inestabilitat amb cinc eleccions generals en nou anys –2015, 2016, dues el 2019, i 2023–, que l’han exposat en el seu paper d’àrbitre de la investidura. També s’han succeït les plantades de les formacions sobiranistes catalanes, basques i gallegues, especialment arran de la seva actuació en el referèndum de l’1-O. El discurs del 3 d’Octubre va ser un abans i un després en el seu regnat: alguns l’enalteixen i el comparen amb el del seu pare el 23-F, i per a d’altres és el pitjor error de la dècada, perquè va aparcar la neutralitat i es va alinear amb la dreta.

La construcció de l'hereva Elionor

En la línia de girar full a Joan Carles I i mirar al futur, els últims anys han estat marcats per la construcció de qui ha de ser l’hereva de Felip VI: la princesa d’Astúries Elionor de Borbó. El 31 d’octubre passat va complir la majoria d’edat i es va convertir oficialment en la successora. La seva exposició pública ha anat en augment, també per la seva entrada en la formació militar. Els experts apunten que el fet que sigui una dona és clau perquè en un futur la institució pugui connectar més amb la societat i mostrar una imatge més moderna, tot i que la seva educació s’està duent a terme en entorns elitistes.