Felip VI, Iglesias, Lesmes, Sánchez i Ayuso: protagonistes del 12 d'Octubre de més tensió institucional

MadridFelip VI ha presidit aquest dilluns la desfilada militar més inusual –com a conseqüència de la pandèmia no s'ha fet la desfilada militar al passeig de la Castellana i s'ha traslladat a la plaça de l'Armeria al Palau Reial de Madrid–, però també la més tensa políticament. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat una freda salutació amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, pocs dies després de la imposició de l'estat d'alarma derivat del xoc per la gestió del coronavirus. La mascareta ha impedit intuir converses i expressions facials el dia que els ministres Pablo Iglesias i Alberto Garzón han tornat a coincidir amb el monarca en la seva primera presència a l'acte del 12 d'Octubre, després de les dures crítiques per l'episodi de la seva absència a l'acte de lliurament de despatxos judicials a Barcelona. Un 12-O també marcat per la campanya a les xarxes socials impulsada per la plataforma Libres e iguales, que ha aplegat diversos personatges del món de la dreta política i la cultura sota un mateix lema: "Visca el rei".

Les converses informals entre les autoritats assistents a l'acte han deixat imatges curioses tenint en compte el moment polític. Ha sigut especialment destacada la del vicepresident segon, Pablo Iglesias, i el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, cares visibles d'un dels xocs més constants d'aquesta legislatura. El líder de Podem ha tingut diverses topades amb l'òrgan de govern dels jutges per algunes de les seves manifestacions, i l'última és la petició d'imputació pel cas Dina sol·licitada pel jutge Manuel García-Castellón al Tribunal Suprem. Un moviment que Iglesias llegeix com una persecució ideològica.

Iglesias i Lesmes han estat uns minuts parlant en una rotllana també integrada pel president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, i la presidenta del Senat, Pilar Llop, a la qual després s'hi han afegit la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Lesmes i Calvo també han estat parlant perquè eren un al costat de l'altra en la disposició de les autoritats a la cerimònia. Ministres, presidents de les Corts espanyoles, presidents del TC i el Suprem i presidents autònomics han saludat Felip VI, la reina Letícia i les princeses Elionor i Sofia. Ministres socialistes han optat per posar-se la mà al cor i fer una petita reverència, mentre que els d'Unides Podem han estat especialment discrets en la salutació. Fa pocs dies Garzón va acusar Felip VI de maniobrar contra el govern de coalició per la trucada a Lesmes després de la seva absència a Barcelona –decidida des de la Moncloa– en un acte judicial i Iglesias va acusar-lo de no mantenir neutralitat institucional.

Tensió Sánchez-Ayuso

Els primers a rebre el rei han sigut els presidents del govern espanyol i de la Comunitat de Madrid i l'alcalde de la capital de l'Estat. Sánchez, Ayuso i José Luis Martínez-Almeida han protagonitzat una freda salutació –"Hola, president, com estem?", s'ha pogut sentit que Ayuso li deia a Sánchez– i de seguida ha pres les regnes de la conversa el cap de l'estat major de la defensa, també present en el reduït grup que ha rebut en primer lloc el monarca, juntament amb la ministra de Defensa, Margarita Robles. El cap de setmana ha estat carregat de declaracions creuades entre Sánchez i Ayuso, que en una entrevista a El Mundo diumenge qualificava "d'autoritari" l'executiu del líder socialista.

Aquesta escena ha contrastat amb les múltiples converses que s'han produït entre representants del PP i del PSOE en els moments previs a la cerimònia. La realització televisiva ha permès veure el president del PP, Pablo Casado, intercanviant impressions amb la vicepresidenta del PSOE, Adriana Lastra, de qui acostuma a rebre dures crítiques en els debats parlamentaris del Congrés. També s'ha pogut veure com conversaven la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb el president d'Andalusia, Juanma Moreno, amb qui comparteix orígens.

Aragonès declina la invitació

La llista de presidents autonòmics ha sigut aquest any més reduïda. La presidenta de les Balears, Francina Armengol, ha decidit no acudir a la cerimònia per la situació del coronavirus que aconsella restringir la mobilitat. Juntament amb el president d'Aragó, Javier Lambán, que es troba de baixa per malaltia, i el president de Múrcia, Fernando López Miras, que ha informat que ha estat en contacte amb un positiu, s'afegeixen a les ja habituals baixes de Catalunya i Euskadi. Aquesta vegada la invitació l'ha rebut el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que exerceix les funcions de substitut després de la inhabilitació de Quim Torra per part del Tribunal Suprem.

En la carta de renúncia, a la qual ha tingut accés l'ARA, Aragonès denuncia una inhabilitació "injusta i injustificada". "Fa massa temps que les legítimes aspiracions de la majoria política i social del poble de Catalunya només obtenen com a resposta el setge judicial, el perjudici econòmic i la violència policial (...). No deixarem d'exigir que es deixi de perseguir totes les persones represaliades des de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. I no deixarem de treballar mai per la República Catalana", afirma Aragonès, que no oblida que la data del 12-O significa "l'inici d'un dels pitjors genocidis de la història de la humanitat i el començament d'una etapa fosca d'imperialisme i colonialisme".