Ferraz vol un candidat que mobilitzi per a les generals i tots els ulls miren a Armengol

PalmaL'ordre de la direcció estatal de PSOE i l'equip de Pedro Sánchez a tots els territoris, incloses les Balears, és clara: per al 23 de juliol s'ha de cercar un candidat o candidata que mobilitzi, ja que la dreta i la ultradreta ho estan plenament, com ho han demostrat a les eleccions autonòmiques. La decisió de Sánchez d'avançar quasi mig any els comicis generals ha trastocat el tauler polític estatal, després de veure l'onada de PP i Vox que ha arrasat Espanya, com s'ha vist, per exemple, a les Illes –tot i que Marga Prohens suma més que l'esquerra junta, i té la paella pel mànec per demanar l'abstenció de Vox sense entrar al Govern.

Ciutadans no ha tingut temps de refer-se de la defunció electoral de les autonòmiques, i aquest dimarts la formació liderada per Patricia Guasp decideix si va a les generals, o que el vot 'antisanchista' es concentri en el PP. Sumar i Podem només tenen nou dies per registrar una possible coalició, tot i que la formació morada parteix amb menys poder de negociació davant la pèrdua de poder territorial que ha sofert el 28-M –a les Illes, han baixat de sis diputats a un, i la candidata s'ha quedat fora. I al PP, les eleccions generals l'agafaran enmig de negociacions en algunes comunitats amb Vox per conformar els governs autonòmics.

A les Balears, l'avançament de les generals pot tenir un altre efecte. El PSIB cerca una "mobilització massiva", com va dir el portaveu de campanya Iago Negueruela, i Ferraz vol caps de llista que puguin aglutinar el vot progressista. Aprofitar la debilitat de l'espai a l'esquerra del PSOE per enfortir el mateix PSOE. Des d'aquest dilluns, tots els ulls estan posats en Francina Armengol. Amb una campanya electoral autonòmica molt presidencialista i centrada en la seva figura –com Ximo Puig en el País Valencià–, el PSIB va ser l'únic partit d'esquerres que va augmentar en el nombre de vots comparat amb el 2019.

Ha quedat demostrada la capacitat de mobilitzar d'Armengol, tot i que la desaparició d'El Pi i l'esfondrament d'Unides Podem han afavorit el PP i Vox, cosa que ha impedit la reedició del Pacte. Ara, la decisió és únicament i exclusivament d'Armengol. Haurà d'analitzar si el seu futur és una carrera de fons al Parlament, fent quatre anys d'oposició dura a Prohens per intentar tornar al Consolat de Mar el 2027; si, com feren Francesc Antich i Jaume Matas en el seu moment, vol tocar la política estatal per després retornar o, finalment, vol ser cap de llista al Congrés i obrir pas al relleu en el lideratge del PSIB. La primera opció, fer oposició al Parlament, donaria peu a un altre candidat, i es descartaria l'opció de Pere Joan Pons, cap de llista a les dues darreres eleccions generals.