El fill de Lechago que lluita per la supervivència del seu poble natal

Ara que hi ha molts mitjans de comunicació que li truquen per fer-li una entrevista, la seva filla li va dir que potser era millor que en comptes de presentar-lo com a Toño Saz, els periodistes el presentéssim com a Antonio Saz. Des que al mes de setembre la tercera assemblea de l’Espanya Buidada va decidir presentar-se als pròxims comicis electorals, a Saz i a tots els membres de la plataforma realment se’ls ha girat feina. “Últimament vaig una mica col·lapsat”, admet l’actual coordinador, que entre la seva feina en una empresa d’hostaleria i preparar el projecte de l’Espanya Buidada per a les pròximes eleccions, reconeix que ha hagut d’abandonar algunes de les seves aficions, com l’hortet que cuidava amb el seu pare o tenir temps per a la seva família. El que no perdona és la cervesa dels divendres a la tarda, que s’ha convertit en un fòrum de debat amb els seus amics.

Fill de Lechago, un petit poblet de la província de Terol de menys de 100 habitants, Saz va créixer a Alcanyís. Els qui el coneixen el defineixen com una persona treballadora i que sap coordinar un grup. Saz porta a l’ADN lluitar per la supervivència de viles com la que el va veure néixer i des de ben jove ha estat implicat en associacions veïnals. La reunió de fa quatre anys amb l’actual diputat de Terol Existeix Tomás Guitarte per parlar de la Y terolense (la unió de tres carreteres de la província) va ser la primera pedra perquè amb el pas dels anys s’acabés implicant en l’organització i després agafés les regnes de l’Espanya Buidada. Va liderar el procés per redactar les 101 mesures del model de desenvolupament i ara té entre les seves mans fer créixer la veu dels territoris despoblats a les institucions.