El finançament i els fons europeus, els principals fronts del Govern aquest curs polític

El nou curs polític comença i el Govern arrossega matèries pendents per a les quals no s’albira una solució: les Illes continuen esperant una reforma del sistema de finançament on l’ordinalitat sigui un dels eixos fonamentals i qui més pagui no sigui un dels qui menys reben. A més, l’executiu espanyol continua sense desplegar el Règim Especial de les Balears (REB) i sense aprovar el projecte de llei del règim fiscal. A la vegada, l’activitat legislativa tindrà el seu epicentre en la llei d’educació, amb obstacles com la llengua que costarà consensuar entre la dreta i l’esquerra.

Els posicionaments dels partits davant la cursa electoral que suposarà el 2022 quedaran palesos amb la negociació dels pressupostos autonòmics."És important que el Govern trobi suport en El Pi i Ciutadans", comenta el politòleg i membre del col·lectiu Passes Perdudes, Llorenç Soler, qui matisa que "s'ha de veure si Ciutadans decideix competir amb el PP i Vox" i "endureix la seva línia". En canvi, "el PP i Vox continuaran competint entre ells per un votant de dretes que vol una oposició més dura i una crítica més destructiva", afegeix. Sigui com sigui, cap partit podrà obviar els eixos que marcaran el 2022.

El finançament

Armengol vira el discurs i canvia la insularitat per la superpoblació

La principal novetat quant al sistema de finançament autonòmic –caduc des del 2014– no és cap proposta de l’executiu espanyol, sinó el canvi de discurs de la presidenta del Govern. Francina Armengol ha passat de reclamar una compensació als problemes que genera la insularitat a introduir el concepte de ‘superpoblació’ i demanar que l’Estat tingui en compte aquest fenomen en el cas de les Balears. “Hi ha molts territoris que poden parlar de superpoblació. Nosaltres no hem d’enterrar la insularitat”, lamenta el diputat de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà. L’ecosobiranista recorda que el fet insular està reconegut “a la Constitució, a l’Estatut d’Autonomia i a decrets com el del REB”. “Si arreglàssim els problemes del finançament i la insularitat, ja abordaríem el de la superpoblació”, afegeix.

A més dels socis de govern, l’oposició també ha criticat aquest canvi d’argument per part d’Armengol. “La superpoblació no té transcendència en matèria de finançament. Hi ha variables molt més rellevants com el principi d’ordinalitat i la insularitat”, assenyalen fonts del PP.

Per part del PSIB, la portaveu dels socialistes, Pilar Costa, assegura que entén que "hi hagi partits que vulguin marcar la diferència o pitjar", encara que també destaca que l'Executiu manté "un contacte directe i permanent amb el govern d'Espanya". "Almanco tenim la possibilitat de negociar i pitjar, perquè amb el govern de Rajoy no es podia ni parlar", afegeix.

El REB

Sense règim fiscal ni factor d’insularitat als pressupostos estatals

Gairebé és un mantra: perquè els pressupostos estatals incloguin el factor d’insularitat –l’assignació econòmica que ha de col·locar les Balears a la mitjana d’inversions estatals–, primer s’ha de reunir la comissió bilateral mixta d’Economia i Hisenda que ha de decidir com calcular aquesta dotació. I, com que no hi ha data per a aquesta reunió, de moment és gairebé impossible aconseguir aquests recursos que l’Estat va aprovar mitjançant un reial decret llei. Membres del Govern com la mateixa presidenta o el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, han manifestat en diferents ocasions que l’Executiu treballa en les negociacions amb l’Estat i que no perden l’esperança. Però amb la tardor, l’elaboració dels comptes entra en la recta final i no sembla que hagin d’arribar els fruits del diàleg amb Madrid.

“El REB no té gaire recorregut a curt termini, igual que el finançament. L’estat espanyol no té un interès electoral i polític en les Balears, que no són una comunitat on el PSOE pugui treure un profit a les eleccions generals”, explica Llorenç Soler.

Les crítiques han vingut de tot arreu. Tant l'oposició com els socis de Govern han reclamat que el REB sigui alguna cosa més que paper banyat. "Sempre hem defensat el REB, però el PSOE no ho va voler abordar", diu el portaveu de Podem, Alejandro López, en relació amb la negociació dels comptes estatals per a enguany. Així i tot, López remarca que el partit morat no comparteix el full de ruta de les formacions que han optat per presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos estatals del 2021 –El Pi, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, el PP i Cs.

Per al portaveu d'El Pi, Josep Melià, el REB és un tema cabdal i la situació de les Balears és que "l'Estat se'n riu de manera descarada". "No han estat capaços de reunir la comissió per definir el factor d'insularitat en dos anys i mig. És un insult a la intel·ligència", diu. A més, hi ha la possibilitat de tornar a presentar un recurs si els comptes del 2022 tornen a deixar el REB sense aplicar. "No ho descartam. Hem de seure amb les formacions amb les quals ho vàrem signar", afegeix per la seva part Josep Ferrà.

Fons europeus

Els partits reclamen al Govern més transparència sobre la gestió i els projectes

Fins ara, l'única informació que el Govern ha proporcionat sobre l'ús que es farà dels fons Next Generation és que serviran per impulsar la metamorfosi del model econòmic illenc, perquè no depengui exclusivament del turisme, i també la digitalització i la transició energètica. La Conselleria de Fons Europeus, amb Miquel Company al capdavant, no ha detallat quins seran els projectes que faran de tractor a unes tasques tan titàniques, mentre que els partits de l'arc parlamentari també reclamen que no es faci una gestió centralitzada dels recursos de Brussel·les. "El gran repte serà veure com les comunitats autònomes incideixen en els projectes que plentagin els ministeris", apunta el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, qui mostra preocupació perquè les autonomies "acabin sent el convidat de pedra" davant les decisions de l'Estat.

Des de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà reclama "conèixer la lletra petita i quins projectes es duran a terme". "Es tracta de revertir el model econòmic i l'actual dinàmica de canvi climàtic, i no pot passar que se substitueixi ni un cèntim del pressupost", afegeix, manifestant una altra preocupació: que des de la Conselleria d'Hisenda s'aprofitin els fons europeus per sufragar projectes que s'haurien de carregar als pressupostos autonòmics. A més, Ferrà recorda que el canvi de model també implica "posar límits a la massificació", eix que hauria de servir per frenar l'ampliació de l'aeroport de Palma i per regular el turisme de creuers.

"Els fons europeus ens preocupen moltíssim", diu la portaveu de Cs, Patricia Guasp, qui també adverteix sobre la possibilitat que l'Executiu financiï projectes ja iniciats amb els fons europeus i aprofiti per quadrar els comptes. Guasp reclama que s'incentivi la innivació i que els recursos europeus no es facin servir tant per sufragar infraestructures. La portaveu taronja critica "l'opacitat" del Govern i que no se sàpiga res dels projectes estratègics que decidirà el govern espanyol.

"El Govern està molt condicionat per les directrius de la Unió Europea en la gestió dels fons, i les línies són una mica clares", assenyala per la seva banda Llorenç Soler. El politòleg considera que, si no es replanteja el model i els doblers s'inverteixen en un canvi, finalment seran per "ajudes directes" i per "consolidar i perpetuar el model existent".

Lleis

A la recerca del consens parlamentari pel que fa a l'educació

La llei educativa serà un altre dels temes estel·lars del curs polític, amb la dreta i l'esquerra enfrontades per la llengua i pel paper de l'escola concertada. "L'educació és l'àmbit més polaritzat de l'Estat", diu Soler, a més de recordar que cap de les vuit lleis estatals ha aconseguit unanimitat. A més de la llengua, el politòleg considera que l'autonomia dels centres i la religió com a assignatura seran altres eixos dels enfrontaments entre els partits. "Serà una llei molt discutida, molt polaritzada i la dreta donarà molta brega", remarca.

Des del PP es destaca que aquesta norma "hauria de tenir durabilitat", encara que dependrà de "com s'acabi aprovant" i de "quins socis triarà Armengol per tirar endavant el projecte". El PSIB considera que es tracta d'una "fita important" i, segons assenyala Pilar Costa, els socialistes esperen que "s'aprovi amb un consens ampli".

Un dels partits que plantarà batalla en aquest apartat serà Cs. "No ho volem utilitzar electoralment ni quedar-nos exclusivament en el tema de la llengua", indica Patricia Guasp, qui reclama "una llei de màxims". Mentrestant, Podem reclama que no s'incrementin les ràtios i que la religió surti de les aules com a creença i ocupi un espai com a història del fet religiós, a més de tenir una matèria de memòria democràtica.

Qui no té moltes esperances d'assolir un consens ampli és Josep Melià, qui assegura que no veu el PP entrant en aquest acord. "És una llàstima. Si no feim una bona llei d'educació, que perduri en el temps, és un titular que s'esvairà", afegeix.

Quant a la llengua, MÉS per Mallorca recorda que el seu compromís és "preservar el contingut del Decret de mínims", segons explica Josep Ferrà. L'ecosobiranista afegeix que també caldrà veure "com s'afronten tots els casos de discriminació lingüística".