On és la firma del PP en els pressupostos? I la de Vox?

PalmaSón els primers pressupostos del Govern de Marga Prohens i, també, els primers comptes modificats per Vox, que va pressionar per torçar el braç al PP fins al darrer minut. Tan bon punt varen ser validats al Parlament, el vicepresident de l’Executiu, Antoni Costa, va lamentar que l’oposició se centràs en partides molt concretes en lloc de valorar les xifres globals dels comptes, que ascendeixen a 7.330 milions d’euros. Però és justament en aquestes mesures que s’aprecia l’accent ideològic del Govern. “Els pressupostos contenen partides estructurals difícils de modificar”, apunta el politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Toni Rodón: “En canvi, són les mesures quirúrgiques, que a escala quantitativa representen un petit percentatge dels números, les que qualitativament marquen la direcció de les polítiques”. Des de les rebaixes fiscals fins a la partida per a la segregació lingüística a les escoles o l’eliminació de les subvencions a sindicats, els segells del PP i Vox es reflecteixen als comptes més enllà dels números.

Quines parts dels comptes fan més evident, doncs, la ideologia en uns pressupostos? Tradicionalment, una de les maneres més ràpides de detectar-la era mirar les partides d’Educació i Sanitat, que també són les més grans. “La batalla ideològica entre l’esquerra i la dreta es lliurava respecte de la mida que havia de tenir la despesa social”, remarca Rodón. Però ja fa anys que la dreta “ha acceptat” que cal fer inversió social, explica. Així ho va defensar Prohens divendres, quan va reivindicar que els comptes contenen una inversió “històrica” en aquest àmbit. De fet, els doblers destinats a Educació (1.353,8 milions d’euros), Salut (2,354,4 milions) i Serveis Socials (351,9) creixen un 7,5%, un 5,1% i un 3,5% respecte dels comptes anteriors del Govern del Pacte, segons les dades publicades per l’Executiu després de l’aprovació del pressupost. En termes globals, també s’aprecia una aposta per la iniciativa privada. Els comptes preveuen un increment del 4% de la partida destinada als concerts amb entitats privades (de 242,2 milions es passa a 251,1) i les transferències a empreses creixen un 56%: es passa de 142,8 milions a 222,1 en els pressupostos per al 2024. Però, malgrat que la defensa de la col·laboració publicoprivada és una marca característica de la dreta, aquesta és una tendència de fons, que no es plasma només en uns comptes, sinó que “es va veient a poc a poc, al llarg del mandat”, apunta l’expert.

Menys impostos, marca de la dreta

És per això que Prohens es va esforçar, el passat divendres, a apuntar a la mesura més visible del “canvi” respecte de la seva antecessora socialista, Francina Armengol: les davallades d’impostos. Els comptes inclouen una rebaixa del tram autonòmic de l’IRPF de 0,5 punts per a rendes menors o iguals a 30.000 euros i de 0,25 per a les superiors a 30.000 euros. També preveuen una davallada de l’impost de successions i donacions. Vox va imposar al PP, a més, una reforma important de l’impost de patrimoni: no l’hauran de pagar els ciutadans que tinguin menys de tres milions d’euros, exclòs del recompte l’habitatge habitual. Fins ara, el llindar eren 700.000 euros. Aquestes mesures impliquen una pèrdua de recaptació, però no són estructurals.

La llengua, en el punt de mira

Sigui com sigui, la bandera de l’extrema dreta és arraconar el català. D’aquí que, per influència seva, els comptes incloguin la partida de 20 milions d’euros per aplicar la segregació lingüística. Una cessió per poder tirar endavant els pressupostos l’impacte de la qual el Govern ha volgut rebaixar assegurant que quedarà “bloquejada” fins que se sàpiga quants centres aplicaran l’elecció de llengua. Aquesta reserva de fons és el principal triomf que l’extrema dreta ha obtingut en la negociació, però s’afegeix a altres mesures com la partida de 750.000 euros per posar en marxa l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística de Vox, o els 200.000 euros que es destinaran a reforçar la plantilla dels inspectors d’educació, perquè persegueixin el que l’extrema dreta considera “adoctrinament” a les aules. Després d’eliminar la Direcció General de Política Lingüística de l’organigrama, que tenia un pressupost de 3,8 milions d’euros l’any passat, el Govern ha doblat el de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), que serà de 9,4 milions d’euros el 2024, perquè assumeixi les competències de política lingüística.

El Govern ha mantingut l’Institut Balear de la Dona i n’ha augmentat la partida en 200.000 euros, encara que Vox ha expressat que voldria tancar-lo. En canvi, sí que s’ha fet una tisorada en matèria de memòria democràtica. La derogació de la Llei de memòria acordada amb Vox encara no ha arribat port, però aquesta àrea rebrà 654.000 euros menys –el 21%– que ara fa un any (1,8 milions). En temps de descompte, l’extrema dreta també va introduir més elements de la seva agenda. El més significatiu, la supressió del 100% de les subvencions a CAEB, PIMEM, UGT i CCOO, per un import de 400.000 euros. Una decisió que la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va titllar d’“inconstitucional”. Seguint la petjada de l’Ajuntament de Palma, es dedicarà un milió d’euros a la creació d’una oficina de defensa de les víctimes de l’ocupació il·legal. A més, la contractació d’una auditoria a empreses i ens públics per eliminar aquells que segons Vox suposin una despesa innecessària o tinguin motivacions ideològiques. El partit d’extrema dreta, que està en contra de l’eutanàsia, va afegir també una esmena per ampliar la partida destinada a les cures pal·liatives en 5 milions d’euros. “Davant la cultura de la mort, apostam per la vida”, va justificar la líder del grup de Vox, Idoia Ribas. La dirigent va defensar el resultat de les negociacions amb el PP com “un triomf polític indiscutible” del seu partit.