El fiscal demana arxivar la causa pel delicte d'odi de Le Senne
"No resulta acreditada la intenció de lesionar la dignitat de les persones ni la motivació discriminatòria per part de l'investigat", ha assenyalat el representant del Ministeri Públic
PalmaEl fiscal ha demanat arxivar la causa per delicte d'odi contra el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), per esquinçar les fotos d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar. En l'escrit, recollit per Europa Press, el fiscal José Díaz Cappa argumenta que després de la instrucció del cas no han quedat prou acreditats els elements del delicte d'odi. "No resulta acreditada la intenció de lesionar la dignitat de les persones ni la motivació discriminatòria per part de l'investigat", ha assenyalat el representant del Ministeri Públic.
![El president del Parlament balear (Vox) esquinça un cartell de dones assassinades pel franquisme durant el ple](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El fiscal considera que és "absolutament comprensible socialment el sentiment de rebuig i indignació" dels familiars de les persones representades en les fotografies pel que va passar i "manifestament criticable l'acció de l'investigat", però, considera, no consta degudament acreditat que la reacció "inusitada i fora de lloc" d'agafar i esqueixar, fins i tot de manera irada, les fotografies per part de l'investigat respongués a una voluntat de lesionar-ne la dignitat ni a una motivació discriminatòria.
El Ministeri Públic apunta que la reacció del president de la Cambra va venir motivada pel fet que les socialistes Pilar Costa i Mercedes Garrido, membres de la Mesa, no varen fer cas de les seves indicacions.
Per al fiscal, de la visualització dels vídeos de la sessió parlamentària i de les declaracions dels diferents testimonis, es dedueix l'existència d'"un acte colèric de mala praxi i formes sens dubte incorrectes" per part de l'investigat mitjançant una acció absolutament desafortunada i desproporcionada "aliena al mínim decòrum parlamentari i al lloc exercit". Tot i això, ha explicat que evidencia més aviat una reacció, fora de lloc, que expressava el seu fort enuig davant l'incompliment per part de les parlamentàries de les ordres que l'investigat impartia reiteradament de no posar o llevar la fotografia i que l'investigat considerava que formaven part de les seves atribucions com a president de la Cambra.
El representant del Ministeri Públic ha recordat en el seu escrit que el mateix Le Senne va reconèixer que esquinçar la fotografia va ser inapropiat i va assegurar que entenia que les famílies es poguessin sentir molestes, per la qual cosa va demanar disculpes. També ha assenyalat que ni en els moments previs a trencar la fotografia, ni mentre tenia lloc aquest "inadmissible fet", ni immediatament després, l'investigat va proferir desqualificacions o insults o ni va efectual qualsevol altre acte revelador d'una voluntat clara d'humiliar o discriminar.
Els fets
Els fets varen tenir lloc el 18 de juny de 2024, quan, durant un ple de la Cambra autonòmica en què es debatia la possible derogació de la Llei de memòria democràtica a les Illes —a proposta de Vox—, va esqueixar una fotografia d'Aurora Picornell i les germanes Antònia i Maria Pascual, afusellades la nit dels Reis del 1937. La vicepresidenta segona, Mercedes Garrido (PSOE), havia col·locat la imatge al portàtil en senyal de protesta. Llavors, Le Senne va expulsar del ple Garrido i la també socialista i membre de la Mesa Pilar Costa, que també s'havia negat a retirar una fotografia en suport de la memòria democràtica.
L'associació Memòria de Mallorca i els descendents d'aquestes tres activistes republicanes, juntament amb les també assassinades Catalina Flaquer –mare de les germanes Pascual– i Belarmina González, varen denunciar el president del Parlament per entendre que en rompre i tirar a terra els retrats de les víctimes del franquisme va cometre un delicte d'odi.
A aquesta denúncia, tramitada pel Jutjat d'Instrucció 1 de Palma, s'hi van sumar altres organitzacions civils i polítiques com el Partit Comunista, del qual Aurora Picornell va ser una destacada militant, convertida en símbol de la repressió falangista a Mallorca i de la restauració de la memòria democràtica després que les seves restes fossin trobades el 2021 en una campanya d'exhumacions al cementeri de Son Coletes de Manacor
Le Senne, que defensava que havia romput les fotografies "de manera accidental", va ser citat a declarar, en qualitat d'investigat, el 27 de setembre als jutjats de l'avinguda d'Alemanya. La citació al Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma arriba arran de la denúncia penal interposada per l'associació Memòria de Mallorca, juntament amb les famílies d'Aurora Picornell i d'Antònia i Maria Pascual, per una banda, i de la querella presentada pel col·lectiu Estimada Aurora, per una altra.
