El fiscal demana mantenir les condemnes per als joves d'Altsasu: "Va ser un atac ideològic"

El Tribunal Suprem ha començat aquest dimecres la vista pública per revisar la sentència del cas

Manifestació a Pamplona a favor dels joves d’Altsasu acusats.
Ara
18/09/2019
2 min

BarcelonaEl fiscal del Tribunal Suprem ha demanat aquest dimecres desestimar els recursos presentats per les defenses dels vuit joves d'Altsasu i ha subratllat que la baralla amb els dos guàrdies civils i les seves parelles va ser "un atac ideològic". Aquest matí, el Tribunal Suprem ha celebrat la vista pública per revisar les condemnes als vuit joves acusats, que sol·liciten ser absolts.

El fiscal ha assegurat que la baralla a Altsasu es va produir perquè dues de les persones implicades eren guàrdies civils i ha defensat que pot haver-hi discriminació ideològica cap a aquest cos. "No és una associació d'amics que es reuneix a menjar un rostit. És una institució fidel a Espanya, al rei i al poble espanyol. Poden, per tant, ser objecte d'un atac ideològic", ha defensat el fiscal.

Els joves d'Altsasu han sigut condemnats a entre 2 i 13 anys de presó després del judici a l'Audiència Nacional. En la vista al Suprem, el tribunal no entra a debatre sobre si els vuit joves van incórrer o no en un delicte de terrorisme del qual la fiscalia sempre els va acusar fins al punt de demanar-los entre 12 i 62 anys de presó.

Després de dues sentències de l'Audiència Nacional –de les sales penal i d'apel·lacions– que van rebutjar que els fets d'Altsasu fossin terrorisme, la fiscalia va decidir no recórrer al Tribunal Suprem, com tampoc ho van fer les altres acusacions, l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) i el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite). Ara bé, el ministeri fiscal sí que ha impugnat els recursos dels vuit condemnats que aposten per la seva absolució i demanar que es ratifiqui la condemna.

Iñaki Abad, Jokin Unamuno, Ohian Arnanz, Jon Ander Cob, Julen Goicoechea, Aratz Urrizola, Adur Ramírez i Ainara Urkijo van ser condemnats per delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, però no per terrorisme perquè el tribunal no va veure que l'agressió tingués aquesta finalitat o es pogués vincular amb l'estratègia d'ETA.

stats