El fiscal acusa Mas de desafiar obertament el TC i nega que sigui un judici polític

BarcelonaEl fiscal que ha portat el pes de l'acusació pel 9-N, Emilio Sánchez Ulled, ha convertit bona part de l'exposició del seu informe final en un al·legat a la independència del sistema judicial i de la figura del ministeri públic, per intentar ensorrar la tesi que es tracta d'un judici polític: "Aquest judici també és democràcia", ha sentenciat Ulled al final de la seva exposició.

Ulled ha assegurat que els fiscals "no depenem del govern": "no hem rebut cap indicació d’aquí i diré alguna cosa més, jo no ho hauria consentit", ha dit, tot revelant que quan la seva excap, Consuelo Madrigal, li va encomanar la causa del 9-N li va dir que volia "una valoració tècnica rigorosa", fos en el sentit que fos: "si has d’arxivar, arxiva i si has d’acusar, acusa", li va indicar, segons Ulled. També ha apel·lat a la independència judicial: "El tribunal és rabiosament independent i tan democràtic serà si condemna com si absol", ha dit Ulled, clamant "és que ja està bé!". El representant del ministeri públic ha argumentat que la democràcia "no és només votar", sinó que un estat democràtic, és "un conjunt de contrapesos i equilibris" del qual també forma part la justícia.

El fiscal anticorrupció ha començat l'exposició del seu informe final –en castellà– dient que el judici del 9-N no és per la votació en si del 2014, sinó per "si es va acatar una ordre judicial" i si la conducta dels acusats va constituir un delicte. "S'ha de dir, no s'està jutjant la voluntat popular", ha dit Ulled, que ha recordat que aquell dia estava de guàrdia. El fiscal ha justificat que no donés cap ordre durant el 9 de novembre de 2014 per atendre el criteri de la "proporcionalitat". Ha explicat que "com a testimoni privilegiat" d'aquell moment, el que va veure era "una actuació de voluntaris" i que amb posterioritat, calia investigar si darrere s'havia comès un delicte, com creu que efectivament va passar: "El que no sabíem és el que després ens ha dut un any d’investigació, que sota l’actuació de voluntaris hi havia emmascarada una actuació continuada dels poders públics, que és precisament el que el TC va suspendre i el que va suposar el no-acatament de la suspensió".

"Jo no hi estic disfrutant, em dol dir-ho, que el president de la Generalitat va articular una ordre de desafiament obert a una ordre judicial amb dos càrrecs més del Govern", assegura Ulled, que ha intentat desmuntar els principals arguments de la defensa: "Mas va utilitzar molt encertadament els termes: 'Em van plantejar una disjuntiva, obeir el TC o el mandat popular'", ha recordat Ulled en una afirmació que ha fet saltar Mas. El president de la sala, Jesús Maria Barrientos, ha dit a l'expresident que no podia interrompre la fiscalia. En realitat, la frase de Mas el dia de la seva declaració va ser: "Vaig contraposar dos deures: complir el mandat parlamentari o atendre la resolució imprecisa del TC".

Les proves de la presumpta desobediència

El fiscal ha insistit que el que ha de resoldre el Tribunal Superior de Justícia no és si el 9-N va ser o no constitucional, "perquè això ja ho va dir el TC", sinó si es va "vulnerar una suspensió" que, a més, ha recordat, era temporal. A partir d'aquí, ha anat desgranat davant del tribunal els elements que el porten a pensar en la presumpta desobediència de Mas, Ortega i Rigau. Ha admès que no ha aconseguit "acreditar si es van utilitzar bases de dades públiques" en la votació, però ha deixat clar que hi havia dues proves documentals "palmàries" sobre el suposat desacatament: els correus electrònics de les empreses que van treballar pel 9-N i la carta de l'exconseller Francesc Homs a una empresa informàtica, T-Systems, autoritzant-la a continuar treballant: "S'era conscient del que s'ordenava i els acusats van decidir capritxosament prescindir-ne".

Ulled també ha insistit que la Generalitat va estar darrere de l'obertura dels instituts públics el 9-N: "Va ser-hi de principi a final", ha assegurat el representant del ministeri públic, que ha acusat el departament d'Ensenyament de no seguir cap dels procediments establerts per la cessió dels equipaments per l'ànim d'"encobriment". La fiscalia també veu en l'actualització de la pàgina web i en els albarans de les empreses que van repartir el material del 9-N altres proves per argumentar que la Generalitat va ser fins al final darrere del 9-N: "Tan senzill com una trucada telefònica per aturar el repartiment", ha dit Ulled en referència a la conducta del Govern.

Però, sobretot, la fiscalia ha recordat que el que frenava la suspensió del Constitucional era "una actuació pública" i que ni Mas, Ortega ni Rigau van fer res per aturar-la després de la providència judicial: "Jo no discuteixo la funció dels voluntaris, si és que em sembla admirable; el que discuteixo és el control públic sobre el paper d’aquests voluntaris".

També s'ha referit a un altre dels arguments de la defensa, la inconcreció de la providència del Constitucional suspenent el 9-N. Tirant d'ironia, el fiscal s'ha referit al fet que els processats es neguessin a respondre les seves preguntes: "S’hi m’haguessin deixat preguntar; la meva primera pregunta hauria estat evident: els hauria començat ensenyant la providència i els hauria dit 'diguin-me vostès què és el que no entenen d'això'". La fiscalia assegura que no feia falta que hi hagués un requeriment del Constitucional, com diuen les defenses: "No s'ha de confondre la negativa oberta i directa amb la negativa expressa", ha dit, insistint que es va actuar de manera "emmascarada".

Ulled ha assegurat que si el Constitucional no va fer cap més requeriment és perquè "no podia imaginar-se un context de deslleialtat institucional d’aquest calibre" i ha indicat que els serveis jurídics del Govern tampoc van fer cap recomanació perquè no se'ls va "formular la pregunta clau: què es pot celebrar i què no?". La fiscalia també veu en el "clima de somriures i mirades entre els acusats i els testimonis" al llarg dels cinc dies de judici la prova del desacatament. Durant la seva intervenció, el jutge ha hagut de recordar en diversos moments a Mas, Ortega i Rigau que s'abstinguessin de comentar les afirmacions del fiscal.

Les proves de la suposada prevaricació

Segons Ulled, no només s'ha d'analitzar què va fer el Govern, sinó també la seva "innacció": "L'absència de resolució ordenant parar equival, sens dubte, a una decisió activa ordenant continuar". Assegura que els acusats no només "sabien perfectament què estaven fent", sinó que una "persona amb la capacitat d'Artur Mas" també era conscient que estava incomplint una providència judicial, i més amb el nivell dels assessors que tenia al voltant.

Abans d'entrar al Palau de Justícia, Mas ha assegurat a diversos mitjans que no hi ha base per considerar que la consulta és un delicte i que fer-ho és "tremendament forçat": "Si posar les urnes és delicte i escoltar la gent és delicte, malament anem", ha dit. També s'hi ha referit Ortega: "Donar veu als ciutadans mai pot ser delicte, i menys una acció criminal", ha dit.