El fiscal Redondo va descartar terrorisme al comprovar que Tsunami no va segrestar controladors a l'aeroport

BarcelonaEn quatre dies, el fiscal del Suprem Álvaro Redondo va passar de veure terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic (i posar-ho per escrit en un esborrany) a redactar un informe en què rebutjava que el tribunal investigués l'expresident Carles Puigdemont per aquest delicte. I tot i que finalment li van esmenar la plana els seus col·legues de la junta de fiscals del Tribunal Suprem, la decisió final està en mans de la tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez, que com a superior jeràrquica haurà de fixar el criteri. Però ¿què va passar entre el 26 de gener –data del primer document de Redondo– i el 30 –data del definitiu– perquè Redondo canviés d'opinió?

Segons han explicat aquest dimecres fonts jurídiques, Redondo va fer el primer informe amb un coneixement molt “superficial” de la causa a partir de l'escrit que va remetre al Suprem el jutge instructor, Manuel García-Castellón. Inicialment, el fiscal va analitzar el relat sobre els aldarulls a l'aeroport de Barcelona fruit de la mobilització de Tsunami Democràtic contra la sentència del Procés. En una primera lectura, va considerar que hi havia raons per afirmar que els controladors de l'aeroport van ser retinguts il·legalment i que, per tant, hi havia possibilitat d'acusar els promotors de les protestes d'un delicte de segrest. És aleshores quan redacta un informe inicial amb aquesta tesi, que envia al fiscal del Suprem Fidel Cadena (que, per cert, va exercir l'acusació en la causa del Procés). Redondo no va fer arribar l'informe a ningú més i, tanmateix, el document va acabar en mans de la premsa abans que es fes públic.

Després del 26 de gener, Redondo va tornar a revisar els expedients del cas i va reconsiderar la tesi primerenca, segons aquestes fonts. Va comprovar que, d'acord amb el relat dels fets disponible, cap dels manifestants va impedir als controladors abandonar l'aeroport, i que únicament van trobar-se problemes els professionals que en aquell moment entraven a treballar. Va concloure que no hi va haver cap retenció i, per tant, no és possible imputar un delicte de segrest. L'acusació de terrorisme començava a desinflar-se. Finalment, el 30 de gener va redactar un nou informe –el que després va elevar a la junta de fiscals– on considera que no hi ha prou indicis contra Puigdemont i que els fets són constitutius de desordres greus i danys.

Tot plegat, una tesi que concorda amb la del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortíz, però no amb la que han denunciat alguns mitjans de comunicació els últims dies, que, citant fonts de la Fiscalia, apuntaven a pressions a Redondo perquè canviés de criteri.

La reunió Redondo - García Ortiz

Ara bé, el que és cert és que entre aquests quatre dies Redondo es va reunir precisament amb García Ortiz. El mateix dia 30. En tot cas, el fiscal ponent ha negat que el fiscal general de l'Estat el pressionés o li demanés que canviés l'informe per evitar que Puigdemont acabés investigat per terrorisme al Suprem. De fet, en una visita aquest dimecres a Barcelona, el mateix fiscal general ha desmentit que tingués a les seves mans el primer esborrany. “Ignoro i ignorava l'existència de l'anterior informe, ho he vist en informacions de premsa”, ha afirmat en declaracions als mitjans. “Si s'ha traït la confiança i la companyonia, tenim un problema”, ha apuntat en relació a la filtració de l'informe.

Quin criteri s'imposarà al ministeri públic? Segons el fiscal general, que no ha volgut posicionar-se sobre si a Tsunami Democràtic hi va haver o no terrorisme, la discrepància es resoldrà per les vies legals habilitades en aquests casos a través de la jerarquia. És a dir, serà María Ángeles Sánchez, alineada amb les tesis del govern espanyol pel que fa a Tsunami, la que decideixi. “Cal deixar-la treballar en pau”, ha afegit García Ortiz, que ha visitat Catalunya per reunir-se amb els fiscals superiors després que el govern espanyol el confirmés en el càrrec. La visita a Barcelona estava prevista des de feia setmanes, apunten fonts de l'òrgan. García Ortiz també ha explicat que els fiscals catalans continuen immersos en la feina de quantificar quantes causes judicials es podrien veure afectades per l’amnistia a partir de les dades recopilades pels òrgans provincials, un encàrrec que va traslladar-los poc després que el PSOE registrés la llei al Congrés amb la finalitat d’agilitzar-ne l’aplicació si s'aprova.

Un fiscal del Suprem denuncia ingerències

Les crides a la calma del fiscal general contrasten amb les declaracions del fiscal del Suprem Salvador Viada, un dels onze membres de la junta que va avalar demanar que el tribunal assumeixi la causa contra Puigdemont per terrorisme. En una entrevista a Onda Cero aquest dimecres, Viada ha sostingut que la discrepància a la junta estava “preparada”, segons ell, amb l'objectiu que el cas ascendeixi fins als superiors jeràrquics i, eventualment, qui decideixi sigui el fiscal general. “Ens han fet un 155 encobert”, ha criticat.

Al preguntar-li per aquestes declaracions, García Ortiz ha afirmat que el fet que es divulguin les deliberacions a les juntes de fiscals és una “anomalia” i ha reiterat la necessitat de preservar els fiscals de pressions externes.