El fiscal inclou l’1-O en la causa per sedició contra Trapero, Sànchez i Cuixart
El major dels Mossos i els líders de l’ANC i Òmnium declaren a l’Audiència i en marxen sense cautelars
MadridPunt i seguit en la causa oberta a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent, Teresa Laplana, i els presidents de l’ANC i d’Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, investigats per un presumpte delicte de sedició per la gran manifestació a les portes de la conselleria d’Economia del 20 de setembre. Trapero, Cuixart i Sànchez van marxar ahir dels jutjats en llibertat i sense mesures cautelars, després d’atendre la citació de la jutge Carmen Lamela. Ho van fer assumint que hi tornaran els pròxims dies, després que la fiscalia hagi demanat incloure més documentació del mateix dia 20, dels dies posteriors i, fins i tot, de l’1 d’octubre. Fonts jurídiques no descarten que els nous elements a analitzar comportin la citació d’altres persones -no necessàriament en qualitat d’investigades- ni tampoc la imputació de més delictes.
Les especulacions que apuntaven a la possibilitat que el fiscal demanés mesures cautelars per als líders de l’ANC i d’Òmnium per haver organitzat una suposada mobilització “tumultuària” -acció tipificada al Codi Penal amb el delicte de sedició, que pot comportar fins a quinze anys de presó- es van esvair de bon matí. El fiscal va comunicar a la magistrada i a la defensa que havia rebut un segon atestat de la Guàrdia Civil amb noves proves que volia incloure a la causa. Tot i que les dues parts van demanar que se suspengués la sessió per la indefensió que suposava per als investigats, la jutge va voler interrogar Trapero, que va respondre totes les preguntes. Cuixart es va acollir al dret de no fer-ho adduint que “no reconeix la competència” de l’Audiència Nacional per investigar el delicte que se li atribueix. En canvi, Jordi Sànchez només va respondre les preguntes del seu advocat per defensar que la manifestació va ser “cívica i pacífica”. La intendent Laplana, a qui s’acusa també d’un presumpte delicte de denegació d’auxili, havia de declarar per videoconferència per baixa mèdica, però va sol·licitar no fer-ho pel seu mal estat.
Improvisació en el dispositiu
Mentre que els interrogatoris als presidents de l’ANC i d’Òmnium van ser breus, el de Trapero es va allargar una hora. El major dels Mossos va arribar amb rostre seriós a la seu judicial del carrer Génova, enmig d’una gran expectació i un ambient tens entre els agents de seguretat de la Policia Nacional. La cara visible de la policia catalana va defensar que no coneixia amb prou antelació les detencions de la Guàrdia Civil d’alts càrrecs del Govern i els escorcolls en alguns equipaments de la Generalitat. “Això va obligar a anar adaptant el dispositiu en funció de les circumstàncies”, va explicar ahir el cos a través d’un comunicat. Al text, els Mossos van subratllar que es van assabentar de l’actuació de la Guàrdia Civil a través dels mitjans de comunicació. Trapero va manifestar que podia acreditar les comunicacions amb l’institut armat i la magistrada les hi va requerir. Fonts fiscals van opinar que la declaració de Trapero havia sigut “poc convincent”.
El fiscal es guarda l’as a la màniga de sol·licitar mesures en la pròxima citació, que es preveu per d’aquí deu o quinze dies, un cop s’hagi analitzat la nova documentació aportada, amb material audiovisual de la jornada electoral del referèndum. En el punt de mira, la suposada passivitat dels Mossos l’1-O a l’hora de frenar la votació, tot i que la policia catalana va tancar el doble de col·legis que l’espanyola.
La possible estratègia del ministeri fiscal de dilatar el procediment es produeix en un moment en què el sobiranisme debat si ha de fer la DUI i han cobrat protagonisme les crides al diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. Ahir va insistir en aquesta tesi Jordi Sànchez, per bé que també va afirmar que el Parlament havia de donar resposta al “mandat de l’1-O” amb “fermesa democràtica”. “Que acceptin la invitació a la mediació; no fer-ho és assumir irresponsablement que només amb la repressió se solucionen les coses”, es va adreçar a l’executiu de Rajoy, en declaracions als mitjans un cop acabat l’interrogatori.
Àmplies mesures de seguretat
L’arribada dels presidents de l’ANC i d’Òmnium al jutjat havia d’anar acompanyada d’una comitiva de suport formada per diputats i senadors del PDECat, ERC, En Comú Podem, el PNB, Bildu, l’ACM, l’AMI i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell. Un fort dispositiu de seguretat format per membres de la Policia Nacional no va permetre que els càrrecs electes poguessin fer costat a Sànchez i Cuixart fins a la porta de l’Audiència i els va relegar al darrere d’una tanca. “Volíem abraçar-los i encoratjar-los”, va lamentar la diputada d’ERC Teresa Jordà. En declaracions a l’ARA, Mascarell va atribuir l’impediment dels agents al fet que els poders de Madrid estan “acostumats a apropiar-se l’espai públic”.