La Fiscalia carrega contra la instrucció del jutge del Tsunami: "És incongruent i injustificada"

MadridLa Fiscalia de l'Audiència Nacional s'oposa frontalment a la instrucció del jutge Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic i, sobretot, la imputació de terrorisme. "Es limitava a una genèrica remissió als informes de la Guàrdia Civil i només dedicava un capítol a la imputació de dos investigats en concret, l'expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira", subratlla. Critica que el jutge hagi arribat a confondre Tsunami Democràtic i els CDR i afegeix que l'elevació del cas al Tribunal Suprem és "totalment injustificada i immotivada davant el nul avenç de la investigació en aquest sentit", afirma en un escrit avançat per El País i al qual ha tingut accés l'ARA, l'endemà que el president espanyol, Pedro Sánchez, assegurés que "l'independentisme no és terrorisme".

Miguel Ángel Carballo, el fiscal encarregat de la causa, assegura que les poques diligències dels últims dies "no han aportat cap indici d'inculpació, especialment amb relació a l'expresident Puigdemont". "La Guàrdia Civil ni tan sols efectuava cap atribució dels fets objecte d'investigació", insisteix, i explica que "les diligències s'han centrat a investigar les conseqüències dels actes de desordres públics efectuats a Catalunya per diversos col·lectius i persones variades". Afegeix que el jutge "ha estès la pràctica de diligències a l'acreditació de fets que ni tan sols es recullen als informes d'intel·ligència de la Guàrdia Civil i ha dut a terme una ampliació de l'objecte del procediment mancat de justificació". Fins i tot, lamenta que García-Castellón "arriba a confondre el fenomen de Tsunami Democràtic amb els CDR quan es tracta d'entitats o actuacions absolutament diferents".

El fiscal destaca la "sorprenent contradicció" que suposa la proximitat temporal entre la resolució d'imputació per terrorisme (el 6 de novembre) i la providència per la qual proposava enviar la causa al Tribunal Suprem (21 de novembre). Sobretot perquè en la primera justificava no fer la segona i, en canvi, va acabar dictant-la "sense haver practicat cap diligència amb relació als dos aforats [Puigdemont i el diputat al Parlament Ruben Wagensberg]". "Resultava del tot incongruent acordar una sèrie de diligències en la interlocutòria d'inculpació del 6 de novembre i sense esperar al seu resultat precipitar la remissió de l'exposició raonada al Tribunal Suprem", insisteix Carballo. A més, es queixa que ho va fer sense esperar que la sala penal de l'Audiència Nacional resolgués els recursos d'apel·lació contra la imputació per terrorisme i també critica que dilatés aquest tràmit.