La Fiscalia demana l'amnistia per als CDR acusats de terrorisme

MadridDe demanar 27 anys de presó a defensar el sobreseïment lliure en aplicació de la llei d’amnistia. El canvi més important de la Fiscalia amb relació a la judicialització del Procés s'ha produït aquest dijous a l’Audiència Nacional en la vista de previ pronunciament de la causa dels CDR coneguda com a Operació Judes, en què 12 activistes estan al límit de ser jutjats per pertinença a organització terrorista, i 8 d’ells també per tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa. “Els criteris interpretatius no ens generen dubtes quant a l’aplicació de la llei d’amnistia al cas que ens ocupa”, ha destacat la tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez. La decisió recaurà, però, en el tribunal presidit pel jutge Alfonso Guevara, que resoldrà per escrit aquest divendres o a principis de la setmana que ve.

No ha sigut l'única petició de la Fiscalia per aplicar l’amnistia. Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també ha demanat que s’arxivi la causa per malversació, prevaricació, revelació de secrets i desobediència contra els dirigents d’Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, així com per a la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga, processada per desobedència pels preparatius del referèndum.

Malgrat el context de desjudicialització, la Fiscalia de l’AN no havia posat el fre en el cas dels CDR. En el seu escrit de conclusions provisionals de cara a l’obertura de judici oral, demanava altes penes de presó per a Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Joaquim Delgado. A Xavier Buigas, Ferran Jolis, David Budria i Clara Borrego només els atribuïa el delicte de pertinença a organització terrorista i els reclamava quatre anys de presó. Ara defensa l’amnistia, com en la causa per terrorisme del Tsunami Democràtic, tot i que en aquest cas la Fiscalia només acusa per desordres públics.

En la seva exposició a la vista, la fiscal Durántez ha subratllat que en una lectura "literal i gramatical" de la llei d'amnistia, i tenint en compte la "voluntat del legislador", la conclusió és "clara" respecte a l'aplicació de la norma. Estableix que no es poden amnistiar fets que contravinguin la directiva europea sobre terrorisme i que, alhora, hagin causat greus violacions de drets humans. La fiscal ha recordat que els "acusats no van arribar a materialitzar ni executar" cap actuació que, eventualment, pogués "causar algun tipus de dany o posar en perill la vida, la integritat física o psíquica o la integritat moral" de les persones. Durántez no ha fet cap referència al delicte de terrorisme: la paradoxa que es produeix és que si el tribunal acaba estimant que l’amnistia no és aplicable, el ministeri públic haurà d’anar igualment a judici a defensar la seva acusació.

Per la seva banda, l'acusació popular conjunta de Vox, l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme i altres entitats d'extrema dreta, representada pel lletrat Ignacio Fuster-Fabra, ha defensat que no s'apliqui l'amnistia. "És una llei incompatible amb la Constitució, el Codi Penal i el dret de la Unió Europea", ha dit l'advocat, que ha estat interromput en alguna ocasió pel jutge quan ha criticat políticament el conjunt de la norma. Fuster-Fabra, a més, ha remarcat que si no van arribar a produir-se estralls és perquè el poder judicial i les forces de seguretat de l'Estat van evitar-ho. "La funció és prevenir", ha afirmat.

Les defenses, a l'una

A l'inici de la vista totes les parts han estat d'acord a ajornar la resta de qüestions prèvies que s'havien de discutir per centrar-se en l'aplicació o no de la llei d'amnistia. Els advocats dels acusats han argumentat que les exclusions que preveu la llei per al delicte de terrorisme no encaixen en aquest cas i que, per tant, s'hauria de tancar la causa judicial. Han assegurat que les acusacions no relaten actuacions dels investigats que atemptin contra la vida ni la integritat física de persones, destrucció d'instal·lacions, presa d'ostatges, fabricació d'explosius, interrupció de subministraments bàsics, interferència en sistemes d'informació, que és el que preveu la directiva europea i el que no seria amnistiable segons la llei.

"No hi ha res d'això als escrits d'acusacions", ha resumit el lletrat David Aranda, en representació de l'acusat Joaquim Delgado. Molts dels advocats han coincidit a assenyalar que no les acusacions no anomenen "cap víctima" de suposat terrorisme i que la prova és que no hi ha cap acusació particular que es consideri perjudicada que s'hagi personat en el cas. La legislació també castiga els actes preparatoris, però les defenses han insistit que tampoc s'han produït. A més, han destacat que el relat acusatori és "genèric" i "imprecís" i que el dret penal exigeix una interpretació restrictiva contra el reu.

Amnistia per a Jové, Salvadó i Garriga

En paral·lel, aquest dijous la Fiscalia del TSJC també ha demanat l'aplicació de l'amnistia al tribunal que jutja els dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius del referèndum de l'1-O. Van ser processats pel tribual per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. D'aquesta manera, el ministeri públic segueix a Catalunya el criteri que la Fiscalia General de l'Estat ja va establir per al delicte de malversació contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres, al Tribunal Suprem.

La petició aplica també a la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga, processada només per desobediència. El tribunal havia ajornat en diverses ocasions la celebració del judici contra els tres investigats, i l'havia fixat per la tardor. Ara, amb l'aprovació de l'amnistia, entén el fiscal Pedro Ariche que cal extingir qualsevol responsabilitat penal als investigats per la causa. Inicialment, la fiscalia demanava 7 anys de presó per a Jové i 6 anys i 3 mesos per a Salvadó, per malversació agreujada, prevaricació i desobediència, mentre per a Garriga sol·licitava un any d’inhabilitació per desobediència greu.