La Fiscalia demana 15 anys de presó per a Fernández Díaz per espiar Bárcenas

MadridDesprés de Rodrigo Rato i Jaume Matas,

La Fiscalia Anticorrupció demana 15 anys de presó i 33 d'inhabilitació absoluta per a l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz pel cas Kitchen, l'operació per robar a l'extresorer del PP Luis Bárcenas informació sobre corrupteles del partit. El ministeri públic demana els mateixos anys de privació de llibertat per a l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez i l'ex director adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino, així com per a l'excomissari Andrés Gómez Gordo. Per a José Manuel Villarejo, 19 anys de presó; 13 per a Enrique García Castaño, i per a Sergio Ríos, l'ex-xofer de la família Bárcenas, captat per extreure informació a l'extresorer del PP a raó de 2.000 euros mensuals provinents dels fons reservats del ministeri de l'Interior entre el juliol del 2013 i el setembre del 2015, 12 anys i mig.

La Fiscalia, a més, imposa a l'excap de files del PP català a Madrid una multa de 60.000 euros i també una indemnització que hauria de pagar solidàriament amb la resta d'encausats a Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias, de 6.000 i 3.000 euros respectivament. També de manera solidària, haurà de tornar a l'administració els 57.943 euros que el ministeri públic sosté que es van malversar en aquest operatiu. La gran majoria és el que va cobrar Ríos, però també hi ha una part que va cobrar Villarejo per les seves gestions de desplaçaments i dietes. En el seu escrit, el ministeri públic també proposa arxivar la causa per a alguns dels investigats: José Ángel Fuentes Gago i Bonifacio Díez, que eren col·laboradors de Pino, i per al comissari principal José Luis Olivera, excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) entre el 2006 i el 2012.

L'escrit que firmen els fiscals César de Rivas i Miguel Serrano arriba després de la reforma del Codi Penal en què es tocava la malversació. Tal com ha passat amb el Procés, la Fiscalia no ha considerat que els canvis siguin aplicables a aquest cas i esmenta l'article 432.2 del Codi Penal del 2015, que preveu un càstig d'entre dos i sis anys de presó. El ministeri públic opta per quatre anys per aquest delicte, si bé en l'escrit no argumenta el motiu. La legislació preveu penes d'entre quatre i vuit anys quan s'hagi causat un "greu dany o entorpiment al servei públic" o la quantitat defraudada superi els 50.000 euros, com és el cas. Amb tot, la Fiscalia no fa esment d'aquestes circumstàncies. Pel que fa a la resta de delictes, sol·licita tres anys per encobriment i quatre pels dos delictes contra la intimitat, la qual cosa suma els 15 totals.

"Ple coneixedor"

"En data no determinada de la primera meitat de l'any 2013, des de la cúpula del ministeri de l'Interior [...] es va idear una il·lícita operació policial d'intel·ligència dirigida a obtenir tant informació com proves materials que poguessin resultar incriminatòries per al PP i els seus màxims dirigents en el procediment que se seguia al jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, conegut com a cas Gürtel, i que poguessin trobar-se en poder de Luis Bárcenas, que havia ocupat el càrrec de tresorer del partit i estava investigat en l'esmentada causa. Tot plegat, amb la finalitat d'evitar que tot aquest material eventualment incriminatori per al PP i els seus dirigents fos aportat formalment al procediment judicial", resumeix la Fiscalia sobre la conxorxa. En tot moment, el ministeri públic assegura que Fernández Díaz era "ple coneixedor" de les actuacions de l'operatiu.

En canvi, qui ha quedat fora de la llista d'acusats de la Kitchen és l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal, tot i que va arribar a estar investigada. De fet, l'Audiència Nacional ha desestimat aquest divendres un recurs de Podem (on també s'hi van adherir la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i el PSOE), en què demanava que es reobrís la investigació a Cospedal. Això sí, la Fiscalia recorda en el seu escrit que Andrés Gómez Gordo, l'home que va aconseguir captar Sergio Ríos després d'un intent frustrat d'Enrique García Castaño, era l'inspector en cap de la Policia Nacional que ocupava entre el 2011 i el 2015 el càrrec de director general de documentació i anàlisi de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, en aquell moment presidida per Cospedal.