Política25/03/2021

La Fiscalia i l'Advocacia mantenen la petició d'inhabilitar Nuet i el judici al Suprem queda vist per a sentència

L'exmembre de la mesa defensa que no és independentista: "Intentàvem salvar una situació perquè la sang no arribés al riu"

MadridEl Suprem està a les portes de tancar un cicle: el del judici contra el Procés –a l'espera de com acaben els fronts oberts contra els exiliats–. Després de la condemna per sedició contra els líders independentistes, quedava encara pendent el judici contra l'únic exmembre de la mesa del Parlament aforat a l'alt tribunal: l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i ara diputat al Congrés en representació de Sobiranistes, que forma part del grup d'ERC. El tribunal l'ha deixat vist per a sentència després d'un procés ràpid de només dos dies, en què Nuet va defensar dimecres que va intentar conciliar l'independentisme amb la Constitució.

Aquest dijous, fent ús del dret a una última paraula, ha reiterat que ell mai ha militat en un partit independentista i que el que intentava era conciliar dos blocs: "De vegades en les guerres els primers que moren són els cascos blaus. Nosaltres intentàvem salvar una situació perquè la sang no arribés al riu". També ha fet una crida al tribunal a "donar una oportunitat a la política" i ha recordat que ell va votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez i dels últims pressupostos generals de l'Estat. Tot i l'al·legat, tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat han mantingut les acusacions d'un any i quatre mesos d'inhabilitació per un presumpte delicte de desobediència –quatre mesos menys que els membres independentistes de la mesa, jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver-se abstingut–, així com 24.000 euros de multa.

Cargando
No hay anuncios

Per al ministeri públic, que ha fet seves les paraules de l'exdiputat de Ciutadans i membre de la mesa José María Espejo-Saavedra –que dimecres va declarar com a testimoni–, el cas és la "crònica anunciada d'una desobediència", en paraules del fiscal Jaime Moreno, que ha relatat un seguit "d'iniciatives contràries a la Constitució tot i que ja hi havia advertències" per part del Tribunal Constitucional. La novetat que ha aportat la Fiscalia respecte a la sentència del Procés al Suprem i la del TSJC, és que no es tracta d'un delicte continuat per desobediència, sinó d'un cúmul de decisions. "No hem de perpetuar un error i entendre que això és un delicte continuat. No estem en una unitat d'acció sinó de fets que tenen una separació i cada un és constitutiu d'un delicte perquè hi ha diferents ordres del TC", ha sostingut Moreno davant del tribunal, presidit per Andrés Martínez Arrieta –també el ponent de la sentència- i els magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo, Ana Ferrar, Susana Polo i Eduardo Porres.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a l'Advocacia de l'Estat, la que també va ser la representant en el judici contra els presos polítics, Rosa María Seoane, ha fet una exposició més detallada amb l'objectiu de provar dues coses. Per una banda, que Nuet no representava el seu partit a la mesa –cosa que ha brandat la defensa, representada per l'advocat Enrique Leiva–. I, per l'altra, que "no és creïble" la pretensió esgrimida per Nuet "d'interpretar els verbs evitar i impedir del Tribunal Constitucional com una manera d'intentar convertir en constitucional el que era inconstitucional". A més, ha defensat que no es pot fer servir com un "argument de descàrrec" que el seu vot no era determinant per a la majoria. "Això no és el que demanava el TC, sinó que impedís la tramitació com a membre de la mesa com van fer Espejo-Saavedra i [David] Pérez –el representant del PSC–", ha dit Seoane.

Cargando
No hay anuncios

En defensa de l'absolució

Leiva, l'advocat de Nuet, ha fet definitiva la seva petició d'absolució, per bé que ha demanat que el tribunal tingui en compte, si el condemna per desobediència, que va actuar "en compliment del seu deure o en l'exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec", com van defensar sense èxit els líders independentistes en el judici principal al Procés. En tot moment ha defensat que Nuet, sempre de la mà del seu grup parlamentari –de qui Seoane desvincula–, intentaven una "solució política". "El que es volia evitar en termes metafòrics era una guerra", ha assenyalat Leiva, i ha assegurat que Nuet tenia l'obligació de "batir ponts entre un costat i l'altre". Acte seguit ha repassat una per una les posicions a la mesa del diputat, fins i tot algunes posicions en contra, deixant clar sempre que Catalunya Sí Que Es Pot, a diferència de l'independentisme, sí que avalava el rol superior del Constitucional.

Cargando
No hay anuncios

La defensa s'ha preguntat, a més, per què tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat li imputen també "totes" les decisions que es prenen des del plens de desconnexió del 6 i 7 de setembre quan "es va oposar taxativament a tot el que es va fer fins llavors". "Això crida l'atenció", ha advertit Leiva. "Jo vaig votar més sovint al costat d'Espejo-Saavedra i Pérez que no pas de la majoria independentista", ha subratllat al seu torn Nuet censurant el paper de la Fiscalia.

La jornada ha començat amb el testimoni de David Pérez, que ha evitat concretar què va votar Nuet a la mesa. De fet, l'actual diputat al Congrés per Sobiranistes ha recordat que el diputat socialista es va abstenir en decisions després censurades pel TC i que en cap moment se l'està jutjant per això. A la testifical de Pérez, l'han seguit el que llavors era el lletrat major del Parlament Antoni Bayona i el que és secretari general del Parlament des de finals del 2016, Xavier Muro. Els dos últims han detallat les contínues advertències que van fer a la mesa del Parlament, tant de viva veu com per escrit, per bé que sí que han admès que el Tribunal Constitucional va anar endurint els criteris d'admissió a tràmit de les iniciatives. En concret, Bayona ha detallat que la mesa no podia inadmetre a tràmit les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent.

Cargando
No hay anuncios