Cas Borràs

Borràs acusa el tribunal de ‘lawfare’: “Se m'ha trinxat i criminalitzat”

La Fiscalia manté la petició de pena de 6 anys de presó per a la líder de Junts i rebaixa la de la resta d'acusats

La presidenta del Parlament suspesa i líder de Junts, Laura Borràs, amb l’altre acusat de fons, Isaías Herrero, en el judici sobre la contractació de la ILC.
01/03/2023
5 min

Barcelona"Se m'ha trinxat, criminalitzat, caricaturitzat [...]. Hi ha hagut un especial interès en presentar-me com una corrupta, quan qualsevol persona que ha treballat amb mi pot dir que soc íntegra". D'aquesta manera s'ha defensat la presidenta del Parlament suspesa i líder de Junts, Laura Borràs, en el seu al·legat final davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on aquest dimecres el cas sobre la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes ha quedat vist per a sentència. En un discurs de deu minuts i interrompuda diverses vegades pel president de la sala, Jesús María Barrientos, Laura Borràs ha negat haver comès cap delicte i ha vinculat la seva causa amb l'independentisme: "És lawfare i és persecució política". "Si hi hagués justícia, l'única sentència possible seria l'absolució", ha conclòs, després de repassar tots els estaments judicials pels quals ha passat el seu cas: "Se m'ha causat un mal i un dolor innecessaris i irreparables".

La presidenta del Parlament suspesa, que aquest dimecres ha rebut el suport de la cúpula de Junts amb Jordi Turull al capdavant, s'ha definit com a víctima d'una investigació "prospectiva" i ha rebutjat haver afavorit l'empresari Isaías Herrero, destinatari dels contractes sota sospita durant el seu mandat: "Si vaig voler beneficiar algú va ser a la Institució de les Lletres Catalanes". "No he fraccionat", ha dit, i ha mantingut que qualsevol irregularitat tampoc hauria superat els controls de l'administració. A banda de denunciar vulneracions de drets, Borràs també ha assegurat que ha estat sotmesa a un "judici públic permanent": "Vostès encara no han dictat sentència, però jo arribo aquí amb una condemna ja complerta".

Si bé aquesta ha estat la darrera imatge que ha deixat el judici al TSJC, a l'inici de la sessió també hi ha hagut un episodi rellevant de cara a la sentència: la Fiscalia ha concretat el pacte amb la resta dels acusats i ha anunciat rebaixes de pena per a Isaías Herrero i Andreu Pujol. I, en canvi, ha mantingut la petició màxima per a la líder de Junts: 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació, a més de 144.000 euros de multa, per prevaricació i falsedat documental.

D'aquesta manera, Herrero passa d'enfrontar-se a una pena igual a la de Borràs a 2 anys de presó i 6 anys i 4 mesos d'inhabilitació, a més de 2.100 euros de multa, i Andreu Pujol, de 3 anys a 1 any i 2 mesos de presó, 4 anys d'inhabilitació i 2.250 euros de multa.

Borràs, a la cúspide de la contractació

¿Com argumenta la Fiscalia aquesta petició de penes? La fiscal Teresa Duerto ha situat Borràs a la cúspide de la "conxorxa" i ha aplicat un atenuant a la resta dels acusats per haver reconegut els fets. Ha argumentat que era la líder de Junts, com a directora de la ILC, l'"òrgan de contractació" de l'ens, qui decidia els conceptes dels expedients i també l'adjudicatari, que sempre acabava sent –de forma explícita o no– Isaías Herrero. De fet, ha parlat d'una contractació encoberta de l'informàtic per part de l'organisme, ja que l'empresari va admetre que hi treballava de forma continuada.

El ministeri públic creu que durant el judici ha quedat provat que s'hauria d'haver utilitzat un altre procediment per fer els treballs digitals a la ILC i que va ser Borràs qui va decidir vehicular-ho a través de contractes menors, vulnerant "el principi de lliure concurrència i publicitat" i cometent una "infracció rotunda i arbitrària de les normes de contractació". A parer seu, ella n'era la "responsable" i no els funcionaris que van tramitar les adjudicacions. "No és admissible que Borràs descarregui la seva responsabilitat en els subordinats", ha sentenciat, ja que la líder de Junts va escudar-se en els treballadors per defensar-se de les acusacions.

Duerto ha remarcat, a més, que Borràs va fer cas omís dels avisos de l'exadministradora de la ILC Assumpta Pagespetit, i també del funcionari Roger Espar, que li van reclamar que utilitzés un altre procediment. Així, s'ha reafirmat que queda acreditat el delicte de prevaricació: la Fiscalia creu que hi va haver "arbitrarietat" en l'adjudicació i dona credibilitat a Pagespetit, malgrat que la defensa de Borràs va minimitzar la seva declaració argüint que no havia denunciat els fets abans. Una qüestió que ha volgut rebatre la fiscal: ha subratllat que Borràs era la seva superior jeràrquica i ha especulat que si hi hagués hagut una regulació més favorable a la protecció dels alertadors potser hauria presentat denúncia.

D'altra banda, la Fiscalia també considera provada la falsedat documental perquè la presidenta del Parlament suspesa sabia que la ILC estava emetent resolucions a partir d'ofertes fictícies d'Herrero. Duerto s'ha agafat als correus interceptats pels Mossos d'Esquadra per argumentar-ho: en aquests missatges Borràs indica a Herrero que ha de lliurar dos pressupostos comparsa (a més del seu) i fins i tot s'ofereix a elaborar-los.

Així doncs, el ministeri públic es referma en els missatges com a prova, malgrat que els perits contractats per Borràs han assegurat que no s'ha respectat la cadena de custòdia i que s'han alterat arxius. Per a la Fiscalia, però, aquests professionals s'han "desacreditat" i el tribunal no els ha de tenir en compte perquè no han concretat quins continguts s'han canviat i perquè el mateix Herrero ha reconegut els missatges.

Això és un "a por ella"

"De l'a por ellos hem passat a l'a por ella", ha començat contundent el seu informe final Gonzalo Boye, que ha defensat que el procediment ha estat farcit de vulneracions de drets. Ha mencionat, d'entrada, la falta d'"imparcialitat" del tribunal i ha citat diverses topades que ha tingut la defensa de Borràs amb Barrientos: el president de la sala li ha indicat en més d'una ocasió que podia fer les al·legacions que considerés necessàries en "fases posteriors del procediment", una frase que segons el lletrat avança el resultat del plet i una condemna.

Per a Boye no hi ha delicte de prevaricació perquè –ha defensat– no hi va haver arbitrarietat en la tria d'Herrero –era un artista "únic" en l'àmbit literari i digital, ha dit–, i tampoc hi ha falsedat documental perquè els pressupostos comparsa presentats eren "innocus": es tractava d'un requisit de la Generalitat –presentar tres ofertes per a la contractació menor– però no era una exigència de la llei de contractació pública.

En conclusió, per a la defensa de Borràs els fets "no són delictius" i, en cas que ho fossin, ha afegit, "faltaria gent al banc dels acusats": Pagespetit i Espar. Boye ha afirmat fins i tot que si han declarat en contra de Borràs ha sigut per "por" al que els pugui atribuir la Fiscalia i ha recordat que Espar primer estava imputat i després de col·laborar amb la investigació se li van retirar els càrrecs: "Aquests testimonis s'han d'agafar amb pinces", ha conclòs el lletrat.

Després de tres setmanes de judici, el cas queda vist per a sentència i el futur de Laura Borràs en mans del tribunal.

stats