La Fiscalia es querella per desobediència contra els membres independentistes de la mesa del Parlament
La decisió arriba quinze mesos després que la cambra rebutgés en ple la sentència del Suprem
BarcelonaD'aquí menys de dues setmanes el Parlament escollirà nou president i renovarà també la resta de llocs de la mesa. Però abans de marxar, els actuals membres independentistes ja saben que hauran de lidiar contra una querella presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Fiscalia ha anunciat aquest dilluns que es querella per desobediència contra l'actual president de la cambra, Roger Torrent, el vicepresident primer, Josep Costa, i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, és a dir els representats de JxCat i ERC a l'òrgan de govern parlamentari. El motiu? Haver admès a tràmit ara fa gairebé un any mig la resolució de resposta a la sentència de l'1-O que, entre d'altres, reiterava el compromís del Parlament amb l'autodeterminació de Catalunya i amb la reprovació de la monarquia.
I això que els partits independentistes es van tirar els plats pel cap per acabar consensuant una fórmula de mínims per rebutjar, 43 dies després, la sentència del Suprem contra els responsables de l'1-O. "Per això, [el Parlament] reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític", es van limitar a votar el 26 de novembre del 2019. Torrent ha reaccionat ràpidament a la notícia a través de Twitter: "Al Parlament hem garantit que s'hi pugui parlar de tot, i així ha de continuar sent. Per molt que intentin censurar debats no podran amagar les pràctiques corruptes de la monarquia i que l'autodeterminació és un dret al que no renunciarem".
En opinió de la Fiscalia, que ha tingut quinze mesos per pensar-s'ho, la mesa hauria d'haver evitat que aquell text s'hagués votat al ple del Parlament. Es tractava d'una proposta de resolució que els partits ja havien elaborat tenint en compte els advertiments previs del Tribunal Constitucional (TC).
La resolució es va registrar el 22 d'octubre, poques setmanes després que el TC hagués advertit la mesa (el 10 i el 16 d'octubre) que havia acceptat un incident d'execució de sentència impulsat pel govern espanyol pel qual tenien "el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada". És a dir, no es podia tornar a reprovar la monarquia ni tampoc insistir en l'exercici del dret a l'autodeterminació o en la vigència de la declaració d'independència (això últim no es va arribar a fer). Si no impedien el debat, el TC ja advertia els membres de la mesa de les responsabilitats penals que se'ls podrien exigir. Aleshores, Roger Torrent, com a màxima autoritat de la cambra, va dir que assumiria "totes les conseqüències" que se'n poguessin derivar.
Ara la Fiscalia considera que l'admissió a tràmit de la proposta per part de la mesa el 22 d'octubre, el rebuig de les peticions de reconsideració que van presentar diversos grups i la inclusió en el ple del Parlament que la va acabar votant són motius suficients perquè es jutgi per desobediència a Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado. Exclou de la querella al vicepresident segon, Joan García, i als secretaris Laura Vílchez i David Pérez, representants de Cs i PSC a la mesa, que van intentar aturar la tramitació de la proposta.
"Respectar la voluntat del poble català"
El rebuig de la cambra catalana a la sentència de l'1-O (la Fiscalia recorda que en la resolució també es criticava que el TC intentés impedir-ne el debat) no és l'únic motiu que incorpora el ministeri públic en la seva querella. Unes setmanes abans, el 12 de novembre, es va debatre i aprovar una moció de la CUP que expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de forma concreta el dret a l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". La Fiscalia subratlla que els membres de la mesa també havien estat advertits pel Constitucional del seu deure d'impedir aquesta votació i que, tot i això, la van admetre a tràmit, van rebutjar la reconsideració i no van aturar el seu debat i votació al ple.
Ara serà el TSJC qui decidirà si accepta la querella i inicia una investigació contra els quatre membres independentistes de la mesa. En cas que acabés considerant que van cometre desobediència a l'autoritat podrien quedar tots ells inhabilitats, com ja va passar amb els membres independentistes de la mesa anterior.