La Fiscalia recorre al Suprem el tercer grau de Forcadell i Bassa i demana que no surtin de la presó

Totes dues perdran el règim de semillibertat quan el Suprem admeti el recurs

El fins ara president, Quim Torra, ahir amb Dolors Bassa i Carme Forcadell.
Gerard Pruna
02/11/2020
4 min

BarcelonaEra qüestió de temps, i aquest dilluns ha arribat l’hora. La Fiscalia ja ha presentat el recurs al Tribunal Suprem contra el tercer grau de l’exconsellera Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Dimarts passat el jutjat de vigilància penitenciària va desestimar el recurs del ministeri públic perquè no veia motius de pes per fer-les tornar al segon grau, i ara la Fiscalia ha decidit recórrer la decisió al Suprem. El ministeri públic demana, a més, que se suspengui immediatament el tercer grau mentre el Suprem delibera la qüestió, i per això Forcadell i Bassa tornaran al segon grau –i no podran sortir a treballar o els caps de setmana–, com ja va passar al juliol amb els presos de Lledoners.

Al seu escrit, el ministeri públic subratlla unes quantes vegades que no es donen les condicions perquè Forcadell i Bassa obtinguin beneficis penitenciaris com el tercer grau i l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que els permetia sortir a treballar o a fer voluntariat. D’entrada, remarca que cap de les dues ha complert una quarta part de la condemna i considera “del tot inusual” que només sis mesos després d’haver estat classificades en segon grau la Generalitat les fes prosperar fins al tercer. Una modificació que, sosté, “lluny d’afavorir el compliment de les finalitats de la condemna, el que fa és crear una total sensació d’impunitat tant en la interna com en la societat”.

La confiança en l’estat de dret

Malgrat que tant Carme Forcadell com Dolors Bassa ja s’acosten als tres anys a la presó –aquest dilluns es complia, de fet, el tercer aniversari del dia que l’exconsellera va entrar-hi per primer cop–, la por a aquesta sensació d’impunitat recorre tot l’escrit del fiscal. Així, el ministeri públic defensa al recurs la importància que Forcadell i Bassa no puguin gaudir d’un règim de semillibertat perquè considera que en el seu cas el tancament a la cel·la és l’únic camí tant per “conscienciar el delinqüent que no pot abusar de la situació de poder que ostentava convertint la pròpia voluntat en llei” com “per restablir la confiança de la resta de la societat en l’estat de dret”.

El ministeri públic també argumenta que els barems que utilitzen habitualment els serveis penitenciaris per classificar els presos comuns no serveixen en el cas dels líders independentistes. D’aquesta manera, opina que el fet que els presos estiguin plenament integrats en la societat, que tinguin estudis o que no pateixin cap mena d’addicció a les drogues no poden ser arguments que justifiquin el tercer grau. Elaborant pràcticament un reglament penitenciar ad hoc, el fiscal apunta en el cas de Bassa i Forcadell que el fet d’estar integrades en la societat no hauria de computar, i subratlla que el pas imprescindible per poder gaudir d’un règim de semillibertat hauria de ser assumir no només els fets sinó també la seva culpa. Així, en el cas de Bassa, denuncia que en la seva última paraula davant el Tribunal Suprem –quan ni tan sols estava encara condemnada– va negar que els fets comesos fossin delicte i va declarar la seva innocència.

En el que defineix com a “falta de modificació d’aquells trets de la personalitat relacionats amb l’activitat delictiva”, el fiscal considera que cap de les dues internes ha fet prou actes de contricció des que van entrar a la presó. En el cas de Bassa, escriu que el fet que no reconeix el seu delicte queda “clarament acreditat” perquè continua defensant que va actuar “de forma legítima i democràtica”, motiu pel qual sosté que els programes de reinserció que s’hagin pogut dur a terme a Puig de les Basses “han fracassat”. Segons el fiscal, Bassa “manté tots els dèficits que la van portar a delinquir”, entre els quals inclou “la falta de respecte a les lleis i als tribunals, la creença d’un mandat superior del Parlament per sobre del mandat constitucional i la creença de la seva capacitat per interpretar la voluntat popular”. En el cas de Forcadell, malgrat que ella sí que admet que els fets duts a terme des del Parlament i per ella mateixa podrien haver-se fet d’una altra manera, el fiscal menysté aquesta reflexió perquè “és evident que sempre es pot actuar d’una altra manera”.

En definitiva, el ministeri públic observa que s’ha de suspendre el tercer grau de Bassa i Forcadell perquè continuen sense reconèixer el delicte i no han superat cap programa específic de tractament per subsanar-ho. Un fet que, unit a “la gravetat del delicte i la durada de la pena”, fa que, al seu parer, no puguin gaudir encara d’un règim de semillibertat que, segons el ministeri públic, no persegueix la seva rehabilitació sinó “exclusivament alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu efectiu compliment”.

La pilota, a la teulada del Suprem

Amb el recurs de la Fiscalia sobre la taula, la pilota és ara a la teulada del Suprem, que haurà de decidir si, com ja va fer en el cas dels presos de Lledoners, accepta la petició del ministeri públic i suspèn el tercer grau mentre el tribunal que els va jutjar i que presideix Manuel Marchena no resol sobre el fons de la qüestió.

Atenent al canvi de jurisprudència fixat pel Suprem el juliol passat –quan, apel·lant a la disposició addicional cinquena de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), va fixar que un recurs de la Fiscalia seria suficient per suspendre l’aplicació de qualsevol element que contribuís a l’excarceració dels presos–, el més probable, però, és que aquest dimarts mateix –aquest dilluns era festa a Madrid– el tribunal accepti la petició de la Fiscalia i posi fi a les sortides de Bassa i Forcadell de la presó.

Moviment de Sànchez, Turull i Rull

Els presos polítics que són a Lledoners ja van perdre el tercer grau a finals de juliol. Tots ells van decidir presentar recurs contra aquest fet i encara estan esperant que el Suprem es pronunciï. Enfadats pel retard, la defensa del secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull ha presentat aquest mateix dilluns un escrit davant de l'alt tribunal espanyol perquè prengui una decisió "amb caràcter urgent". L'advocat dels tres, Jordi Pina, lamenta que han deixat els seus clients en "una mena de llimbs processals" i al·lega que "els recursos d'apel·lació relatius a la classificació dels penats s'han de tramitar amb caràcter preferent".

stats